Rebutja que aquest principi pugui sostenir la persecució per Manos Limpias dels delictes fiscals de la Infanta
MADRID, 11 gen. (EUROPA PRESS) -
L'Advocacia de l'Estat al cas Nóos, representada per la lletrada Dolores Ripoll, ha defensat aquest dilluns durant la primera sessió del judici l'aplicació a la Infanta Cristina de Borbó de la denomina doctrina Botín --que impedeix jutjar si únicament acusa l'acció popular-- i ha rebutjat que pugui basar-se aquesta possibilitat que "Hisenda som tots" perquè aquesta és una expressió que creada en el seu moment per a l'àmbit publicitari i no pot ser aplicada al dret.
"No existeix l'acusació pública en matèria tributària", ha defensat de manera vehement Ripoll durant la seva intervenció després d'explicar que una acusació pública com la de Manos Limpias --que demana vuit anys de presó per a la Infanta com a cooperadora necessària en dos delictes contra Hisenda comesos pel seu marit-- pot denunciar una infracció en matèria tributària, si bé s'ha de tenir en compte que el perjudici per aquesta actuació és únicament l'erari públic la defensa del qual correspon en exclusiva a l'advocacia de l'Estat.
Així, Ripoll ha manifestat que els Serveis Jurídics de l'Estat acusen o no atenent únicament el resultat d'una instrucció i sobre delictes penals, no sobre infraccions administratives, en al·lusió al fet que les irregularitats tributàries de la Infanta no arribin als 120.000 euros que constitueixen delicte.
PERJUDICAT PEL DELICTE
Segons l'advocada de l'Estat, es tracta d'establir qui és el perjudicat del delicte contra la Hisenda Pública. "En tot delicte, la societat en general serà una víctima, però el subjecte passiu ho és qualsevol de les Administracions designades pel legislador en cada cas", segons Ripoll, que ha insistit en aquest moment en què l'expressió "Hisenda som tots" és de caràcter publicitari i no aplicable al dret.
A la seva intervenció Ripoll ha insistit que el perjudicat pels delictes contra la Hisenda Pública és l'erari públic, representat per l'Advocacia de l'Estat, i no els ciutadans en general, i que resulta fins i tot "ridícul" discutir aquest aspecte en aquest moment del procés.
Després ha citat diverses normes tributàries i sentències del Suprem que estableixen la responsabilitat d'Hisenda respecte a l'aplicació i inspecció de les imposicions tributàries.
"Desapareix tota possibilitat de col·lectivitzar aquest delicte", ha subratllat Ripoll, que ha al·ludit a l'interès "partidista, corporatiu o dels clients" que poden presentar les acusacions públiques com les representades en aquest cas per Manos Limpias. De fet, aquesta acusació únicament s'ha personat en aquesta causa front a la desenes que a Balears existeixen obertes per delictes contra Hisenda.
MARTELL
L'advocat Cristóbal Martell, que representa el secretari de Nóos Miguel Tejeiro, a qui igualment només acusa Manos Limpias, ha defensat l'aplicació al seu client de la "doctrina Botín" i ha afegit que aquesta qüestió doctrinal és "molt coneguda".
Ha defensat, de la mateixa manera que fes l'Advocada de l'Estat, que l'"escenari" d'aquest procediment és, en canvi, molt diferent del qual pogués derivar-se de la "doctrina Atuxta", que sí va permetre portar a judici l'expresident del Parlament basc malgrat haver estat acusat únicament per una acció popular.
La qüestió, segons aquest lletrat, és que els tipus penals que s'apliquen a aquest cas no es refereixen a béns jurídics de caràcter col·lectiu com els de la causa que va condemnar Atuxta per no dissoldre en el seu moment el grup parlamentari abertzale SA. És aplicable llavors a allò dictat al "cas Botín" que va evitar el judici al banquer per ser acusat únicament per una acció popular.
L'advocat de Torres i de la seva dona Ana María Tejeiro, González Peeters creu que per part seva els arguments sostinguts per la resta de defenses poden ser aplicats igualment i de manera concreta al delicte de blanqueig de capitals que Manos Limpias i cap altra acusació imputa al seu client.
