"No parlem dels drets de tots, sinó dels d'Hisenda", afirma
PALMA DE MALLORCA, 12 gen. (EUROPA PRESS) -
L'Advocacia de l'Estat, que representa l'Agència Tributària en el marc del cas Nóos, assevera a l'informe que ha presentat en la primera jornada del judici que, amb l'actuació de Manos Limpias respecte a la infanta Cristina, el sindicat "no es fonamenta en la imparcialitat ni persegueix el bé comú".
L'advocada dels serveis jurídics estatals personada en la causa fa valer aquests arguments per deslegitimar la potestat de Manos Limpias per acusar en solitari la Infanta, quan ni la Fiscalia ni l'AEAT presenten càrrecs contra ella.
A més, subratlla que en el cas dels delictes fiscals com els que l'entitat atribueix a la Infanta "el perjudicat és l'erari públic, no la societat en general com ha pretès el jutge d'instrucció" --en al·lusió a José Castro-- "i fins i tot l'acusació popular sobre la base d'una simple frase publicitària" com ho és "Hisenda som tots".
"El legislador no parla dels drets de tots, ni dels drets de la societat, sinó dels drets de la Hisenda pública", aprofundeix Dolors Ripoll al seu informe, a què ha pogut accedir Europa Press.
Sobre això, la lletrada assenyala que en el delicte contra Hisenda el perjudicat està "expressament previst" a l'article 305 del Codi Penal, en referir-se a "la Hisenda pública estatal, autonòmica, foral o local".
I respecte a la protecció de l'erari públic, precisa que es materialitza "mitjançant sancions previstes a la Llei Tributària" així com a través de "sancions penals quan la defraudació assoleixi els 120.000 euros".
"L'actuació dels funcionaris públics perseguirà la satisfacció dels interessos generals dels ciutadans i es fonamenta en consideracions objectives orientades cap a la imparcialitat i l'interès comú, al marge de qualsevol altre factor que expressi posicions personals, familiars, corporatives, dels clients o qualsevol altra que pugui topar amb aquest principi", afegeix l'advocada.
I, segons assevera, "cap d'aquests principis no és exigible ni predicable de l'acusació popular, la qual pot obeir a posicions personals, familiars, corporatives o dels clients".
Tal com recalca, "una cosa és l'actuació de l'acusació popular en el procés i una altra el seu dret a acusar quan es queda sola", i afegeix sobre aquesta qüestió que a l'ordenament jurídic les actuacions judicials en defensa dels interessos generals està "molt limitada a supòsits concrets i tancats", com els relatius al domini públic de costes, urbanisme, protecció del medi ambient i del patrimoni històric artístic, però no en el cas dels delictes fiscals.
De fet, apunta que dels 248 delictes contra Hisenda que s'han instruït i jutjat, o es troben actualment sota investigació o judici a Balears, l'acusació popular únicament s'ha personat en una de les causes, precisament en el cas Nóos, mentre que tant Fiscalia com Advocacia de l'Estat són presents a tots.
