SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA, 9 oct. (EUROPA PRESS) -
El Jutjat de Primera Instància Número 6 de Santiago de Compostel·la ha decretat aquest divendres l'arxiu de la causa sobre la situació d'Andrea, la nena de 12 anys que patia una malaltia neurodegenerativa irreversible, després d'haver mort la menor a l'hospital compostel·là.
En una sentència emesa aquest divendres, el jutge Roberto Soto ha explicat que "la lamentable mort de la menor ocorreguda el dia d'avui determina òbviament l'arxiu d'aquest procés".
A més, el magistrat considera que "procedeix agrair la professionalitat i absoluta col·laboració" de l'actual pediatre responsable de la menor i del cap del Servei de Pediatria del Complexo Hospitalari Universitari de Santiago (CHUS), on estava ingressada, "demostrada en l'última setmana".
També Soto, en una sentència de 24 pàgines que recull els diferents informes emesos per l'Institut de Medicina Legal de Galícia (Imelga), del Comitè d'Ètica Assistencial l'historial clínic d'Andrea, ha destacat l'"extraordinària enteresa" dels progenitors de la menor.
EMPITJORAMENT
Divendres passat dia 2, després d'haver recorregut els pares a la via judicial per reivindicar una mort digna per a la seva filla, el CHUS va accedir a retirar l'alimentació de la menor mitjançant la gastrotomia que se li havia fet feia uns mesos i procedir a una sedació.
"Des del divendres 2 d'octubre la situació clínica de la pacient es va deteriorar amb l'aparició de febre i vòmits repetits que no presentava abans", va ser el que va comunicar l'hospital quan els pares eren al jutjat reunits pel magistrat per aquesta causa.
Per aquesta raó, segons exposa el jutge en la sentència d'arxiu, es va decidir "plantejar als pares el canvi de la fórmula de nutrició al sèrum d'hidratació a través de la sonda de la gastrotomia per evitar l'eventual sensació de set i increment segons necessitat de l'analgosedació que estava rebent".
CONTROVÈRSIA
Sobre les discrepàncies sorgides entre l'equip mèdic del CHUS i els pares que reivindicaven una mort digna per a la seva filla perquè considera que es tractava d'una patologia irreversible i terminal, el jutge exposa la sentència que les conclusions de l'Imelga sobre aquesta qüestió "són clares".
Sobre aquesta qüestió, l'Imelga va posar de manifest que "qualsevol mena de tractament no tindrà un final curatiu ni modificarà la història natural" de la malaltia que patia, i considerava que el seu estat "anirà deteriorant-se progressivament a causa de la seva malaltia, sense que cap eina terapèutica pugui diverses aquest fatídic curs, tal com queda demostrat a l'empitjorament sofert per la pacient als últims dies".
Amb tot, l'Imelga sostenia, com reivindicaven els pares al·legant la llei gallega, que "des d'un punt de vista mèdic forense" considerava que Andrea estava "en una situació d'estat terminal". Sobre la normativa, el jutge ha precisat que "en no introduir criteris temporals determinats al definir a la persona malalta terminal opta clarament per termes oberts que permet ponderar científicament i adaptar aquest concepte a cada cas concret".
De fet, davant de la qüestió que si el procediment pautat pel CHUS era "extraordinari o desproporcionat a les perspectives de millora de la pacient", l'Imelga ha conclòs que "dades objectives" permeten inferir "que la nena" estava "patint dolor" abans de procedir-se finalment a la sedació el dilluns 5 d'octubre.
Per tot això, ha conclòs que les mesures de suport vital que estava rebent "condueixen a una prolongació de l'estat terminal" que es trobava. "Al nostre entendre, manté la vida de la mateixa d'una forma penosa, costosa i artificial", puntualitza.
Finalment s'assenyala en la sentència d'arxiu de la causa que aquest criteri mèdic legal "es correspon de manera coherent" amb la "proposta d'ajust en el pla de limitació d'esforç terapèutic consensuada finalment entre el Servei de Pediatria i els dos progenitors de la menor i amb les prèvies conclusions del Comitè d'Ètica Assistencial".
