Fiscalia va sol·licitar compareixences quinzenals després que es negués a declarar davant del jutge
MADRID, 15 nov. (EUROPA PRESS) -
El jutge instructor de l'Audiència Nacional Fernando Andreu no ha acordat cap mesura cautelar per al president de Catalunya Acció, Santiago Espot, investigat per promoure la xiulada a l'himne nacional durant l'última final de la Copa del Rei. D'aquesta manera el magistrat ha rebutjat la petició de la Fiscalia que va sol·licitar compareixences quinzenals en un jutjat.
En una sentència que s'ha fet pública aquest dimarts, el jutge instructor destaca que perquè l'investigat tingui obligació de comparèixer davant del tribunal cal l'"existència d'una imputació judicial per la possible comissió d'un fet delictiu".
De fet, subratlla que és "exigible" concretar quines són les raons per les quals el Ministeri Públic creu necessari que s'acordin mesures cautelars per "assegurar" que Espot romangui "a disposició" d'un jutjat o tribunal coneixedor d'aquesta causa.
Alhora, afirma que Espot té "ple arrelament personal, familiar, econòmic i social" a Espanya i que ha acudit a seu judicial cada vegada que ha estat convocat. "N'hi ha prou que ara per ara aquesta obligació es limiti a les vegades que fos cridat a comparèixer al Jutjat", indica Andreu en la seva sentència.
ES VA NEGAR A DECLARAR DAVANT DEL JUTGE
La petició de la Fiscalia es va fer després que Espot es negués a declarar davant del jutge aquest dilluns. Segons el president de Catalunya Acció, la causa està "completament polititzada" i "vulnera" el seu dret d'expressió.
Així ho ha indicat en declaracions als mitjans al terme de la seva compareixença davant del magistrat, al mateix temps que ha assenyalat que la investigació és "un xoc entre aquesta i una protecció que es dóna a la simbologia de l'Estat i a la figura del seu cap i que no comparteixo".
Espot havia estat citat inicialment el passat 7 de novembre, dia en què va compareixer però no va arribar a declarar perquè el seu advocat no havia tingut accés al sumari i no va poder preparar la seva defensa.
SI SOM 40 JA NO PODEM PROTESTAR
Per a Espot, la causa demostra que només es permet protestar a un reduït nombre de persones. "Si som quatre, podem protestar, però si som 40 ja no podem protestar", ha dit i ha qualificat que aquesta posició del Ministeri Públic és "sorprenent".
A més, ha assegurat que sense la intervenció del seu col·lectiu --que es va limitar a fer una "lectura política" dels fets en el partit, ha dit-- la xiulada s'hagués produït de totes maneres.
El magistrat instructor va decidir arxivar la investigació el mes de maig passat perquè els fets van ser "idèntics o gairebé afins" als dels 2009, quan hi va haver una altra xiulada a l'himne d'Espanya en presència del Rei i amb la participació dels mateixos equips, i el procediment va ser arxivat amb el suport del fiscal.
SORPRÈS PEL CANVI DE CRITERI DE LA FISCALIA
El president de Catalunya Acció s'ha mostrat sorprès pel canvi de criteri del Ministeri Públic que va recórrer la decisió d'Andreu d'arxivar quan una altra investigació per fets similars a la final del 2009 es va sobreseure amb la seva aquiescència.
"Els seus motius són que l'ambient institucional de Catalunya va ser diferent el 2015 i el 2009. El clima va canviar producte d'unes eleccions lliures que no estan impugnades, de la voluntat del poble de Catalunya de voler ser un Estat independent", ha indicat. "Això no s'aguanta de cap de les maneres", ha postil·lat.
La Secció Tercera de la Sala Penal va obligar Andreu a continuar amb la investigació de la possible comissió d'un fet delictiu i les persones que el van portar a terme, estimant així el recurs presentat per la Fiscalia, al qual es van adherir Manos Limpias i el partit polític VOX.
Els magistrats Alfonso Guevara, Antonio Díaz Delgado i Fermín Echarri van explicar aleshores en la seva sentència que l'"ambient institucional respecte a la independència de Catalunya el 2009, és molt diferent al de 2015". "N'hi ha prou amb veure com a fet notori, els esdeveniments i les decisions polítiques dels òrgans de Govern de Catalunya que s'han adoptat en els últims dos anys a fi d'aconseguir la independència de Catalunya respecte a Espanya", afirmaven en la sentència en què van ordenar la reobertura del cas.
