MADRID, 28 (EUROPA PRESS)
El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha imputat 78 antics membres del Consell d'Administració i exdirectius de Caja Madrid, integrada des del 2011 a Bankia, per l'ús que van fer de les 'targetes black' opaques al fisc, en què van carregar en despeses personals per valor de 15,2 milions d'euros entre 2003 i 2012.
En una resolució dictada aquest dimecres, el jutge els imputa genèricament per un delicte d'administració deslleial, que afectaria 27 antics membres del Consell d'Administració de Caja Madrid i Bankia els quals cita a declarar entre el 16 i el 18 de febrer, o bé per un altre d'apropiació indeguda, que es podria atribuir a tots els exdirectius que van fer ús de les targetes.
L'instructor, que ja va imputar per aquests fets els expresidents de Caja Madrid Rodrigo Rato i Miguel Blesa i l'exdirector financer Ildefonso Sánchez Barcoj, amplia la responsabilitat, entre d'altres, a exconsellers com Ricardo Romero de Tejada, Estanislao Rodríguez Ponga i Jesús Pedroche (PP), Antonio Romero i Virgilio Zapatero (PSOE), José Antonio Moral Santín (IU), José Ricardo Martínez (UGT) i Rodolfo Benito (CCOO).
IMPUTATS I TESTIMONIS
A més, declararan com a imputats l'exsecretari d'Estat d'Hisenda José Manuel Fernández Norniella, l'expresident de la patronal CEOE Gerardo Díaz Ferrán, l'expresident de la CEIM Arturo Fernández, l'exalcalde de Móstoles José María Arteta (PSOE) i els exdiputats socialistes a l'Assemblea de Madrid Jorge Gómez i Ramón Espinar.
També han estat citats pel jutge els exconsellers Juan José Azcona, Pedro Bedía, Guillermo Marcos, Gonzalo Martín Pascual, Ignacio de Navasqües, Alberto Recarte, José María de la Riva, Francisco Baquero, Mercedes Rojo, María Enedina Álvarez, Luis Blasco, Carmen Canfranga i Javier López Madrid.
A més, compareixeran el 20 de febrer com a testimonis l'expresident de Caja Madrid, Jaime Terceiro, a qui Blesa va atribuir la creació de les targetes opaques; l'exsecretari del Consell d'Administració, Enrique de la Torre; el director d'Auditoria de Bankia, Iñaki Azaola; i els exconsellers que no van utilitzar les vises --Félix Sánchez Acal, Íñigo Aldaz i Esteban Tejera--.
DESPESES DE REPRESENTACIÓ O COMPLEMENT
En la seva resolució, el jutge Andreu destaca la necessitat de "dilucidar el concepte" pel qual es van emetre les targetes. Si eren targetes d'empresa per afrontar les despeses de representació, el jutge recorda que estaven "fora del circuit ordinari d'atorgament" de vises de l'entitat, no tenien cap "suport contractual" i no estaven abonades per decisions dels "òrgans de govern".
Després de recordar que Bankia va informar que els exdirectius disposaven d'una altra targeta d'empresa, el magistrat assenyala que els fins pels quals van ser lliurades les targetes opaques eren "completament diferents dels previstos en les despeses de representació", el que convertiria aquestes despeses en una "remuneració irregular". De la mateixa manera, assenyala que aquest mitjà de pagament va ser utilitzat per carregar "compres d'alimentació, d'electrodomèstics, en grans superfícies, en roba o retirades d'efectiu".
En el cas que es tractés d'un complement de retribució, el jutge no entén "el motiu pel qual alguns dels beneficiaris no van arribar a fer ús de les mateixes o per què la majoria dels usuaris no arribaven a esgotar el saldo de les targetes de les quals eren beneficiaris".
Sense esgotar el límit de despesa, segons assenyala la sentència, s'hauria produït "una desistiment incomprensible d'una retribució a la qual, com a mínim els directius, tindrien dret, tot i que pel que fa a la seva forma, es portés a terme de manera totalment irregular, fora dels cursos ordinaris per al pagament de les retribucions i ocultant les mateixes al fisc".
En la seva sentència el jutge imputa 51 exdirectius més de la caixa madrilenya que van fer ús de les 'targetes black', entre els quals hi ha l'excap de la Casa del Rei Rafael Spottorno, l'exregidor de Madrid Ignacio del Río (PP) i l'exdiputat socialista José Acosta.
