Actualitzat 27/01/2015 14:01

El jutge aixeca el secret de sumari en el cas dels sacerdots denunciats per abusos a Granada

GRANADA, 27 (EUROPA PRESS)

El Jutjat d'Instrucció 4 de Granada, que investiga un total de deu capellans i dos seglars de Granada denunciats per presumptes abusos sexuals a diversos menors, ha aixecat aquest dimarts el secret de sumari que estava decretat des del passat 3 de novembre, i dóna deu dies a les parts personades en la causa perquè es pronunciïn si els delictes que se'ls atribueixen podrien estar prescrits.

   En la seva resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, el magistrat Antonio Moreno recopila la denúncia del primer jove, que va portar el seu cas davant del papa Francesc, i al·ludeix tres possibles víctimes més, que han comparegut com a testimonis en el procés, recollint un relat detallat dels seus testimonis, que apunten al considerat líder dels 'Romanes' o 'Romanones', el pare R.M.V.C., i a nou capellans més i dos seglars.

   Així, considera que els fets són susceptibles de constituir infraccions penals per la comissió de delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals, en les seves formes d'agressions sexuals, abusos sexuals i exhibicionisme, amb les agreujants de prevalença, o altres, amb la "participació necessària, cooperació i encobriment" de les 12 persones imputades, quatre de les quals van ser arrestades i després posades en llibertat amb càrrecs --entre les quals hi ha el considerat líder del clan--.

   El jutge justifica a la seva resolució les dues pròrrogues del secret de sumari, que es van produir el 3 de desembre i el 3 de gener, i la necessitat d'una investigació "silent, cauta i reservada", assenyalant que els fets objecte d'investigació tenen "una gran transcendència i gravetat en si mateixos, per aparèixer, a més, com a implicats representants de confessió religiosa", els qui "lluny de ser els garants dels principis religiosos proclamats per l'esmentada confessió i el seu més alt signatari, indiciàriament es podrien haver convertit en els seus transgressors, i podrien haver disposat d'efectives possibilitats d'entorpir i obstaculitzar les investigacions".

   D'altra banda, considera que calia dilucidar si ens trobem davant d'una trama organitzada i alerta de la possibilitat que els fets denunciats hagin prescrit, i informa que, segons el Codi Penal, la responsabilitat criminal s'extingeix: als 20 anys, quan la pena màxima assenyalada al delicte sigui presó de 15 o més anys; als 15, quan la pena màxima assenyalada per la Llei sigui inhabilitació per més de 10 anys, o presó per més de 10 i menys de 15 anys; als 10, quan la pena màxima assenyalada per la Llei sigui presó o inhabilitació per més de cinc anys i que no excedeixi de 10; als 5, els altres delictes, excepte els d'injúria i calúmnia, que prescriuen a l'any; i en els supòsits de concurs d'infraccions o d'infraccions connexes, el termini de prescripció serà el que correspongui al delicte més greu.

EL RELAT DE LES POSSIBLES VÍCTIMES

   En la detallat resolució, el jutge informa del relat del primer cas, que va denunciar el 14 d'octubre de l'any passat davant de la Fiscalia de Granada l'assumpte, per haver estat víctima de continuats o permanents abusos sexuals per part d'un grup de capellans incardinats a la Diòcesi de Granada, des de l'any 2004, quan tenia 14 anys i fins a l'any 2007 quan ja en tenia 17. Actualment té 24 anys i es declara membre supernumerari de l'Opus Dei.

   Segons ha explicat el jove, que ha denunciat el seu cas davant de l'Arquebisbat de Granada i després per carta a la Santa Seu, va començar a anar a missa els diumenges amb un amic a l'Església de San Juan María Vianney, on era rector el principal acusat. Aquest, el considerat líder del clan dels 'Romanones', els va proposar llavors ajudar com a escolans, i durant aquest temps, van començar a acudir a les trobades que tenien un grup de capellans per fer activitats de convivència i descans. Ja el 2004, el nen va començar a passar molt de temps a la Casa Parroquial i també a l'habitatge dels imputats, a la urbanització Los Pinillos de Cenes de la Vega, on finalment van passar els fets més greus i rellevants penalment.

   El pare R.M.V.C. li proposava quedar-se a sopar, per després quedar-se a dormir i veure alguna pel·lícula, dient-li que veia en ell "una gran vocació per al sacerdoci", i que per aquest motiu havia de compartir amb el grup de capellans la seva manera de viure. Quan es quedava a dormir, segons el seu relat, el religiós li proposava ocupar el seu llit, tot i que hi havia llits lliures. Després que la situació es repetís diverses vegades, van començar els suposats abusos sexuals i, quan ell s'oposava arribava a dir-li: "sóc el teu pare, has de deixar-te anar, no vius bé la teva sexualitat".

   El jutge recull diversos episodis sexuals amb aquest sacerdot com a protagonista, però també altres col·lectius, en presència de la resta d'imputats i els dos laics, al saló de tertúlies de la casa de Los Pinillos, on segons la denúncia, "s'exhibien despullats" a la piscina. Aquest grup de capellans donava suport a R.M.V.C. davant del menor, "provocant en aquest un gran estat d'ansietat, i va arribar a patir amenaces verbals, en el sentit que si no vivia la sexualitat amb claredat de mires, hauria de deixar el grup".

   El segon possible cas és el d'un jove que va exercir d'escolà entre el 1997 --amb 7 anys-- i el 2004 a la seva parròquia, que es trobava al començament al col·legi El Carmelo però després es va ubicar a l'església de San Juan María Vianney. Durant aquesta època, R.M.V.C. l'hauria convidat a acudir a casa seva al barri del Zaidín, on va veure nombroses mostres d'"afecte" entre els sacerdots i va viure diverses situacions d'índole sexual que el van fer sentir "incòmode" i que li han provocat insomni per ansietat.

   La tercera de les possibles víctimes, que ha declarat com a testimoni, és un jove que, quan tenia uns 14 o 15 anys, segons el seu relat, va viure episodis de nuesa a la piscina de Los Pinillos, massatges i invitacions a dormir al mateix llit per part d'algun dels capellans, a més de tocaments amb ànim "libidinós".

   El quart dels testimonis, nascut el 1970, apunta uns fets que es remuntarien a la primavera del 1986, quan va conèixer al pare R.M.V.C. tot i que centra els possibles intents d'abús el 1991, quan el religiós hauria intentat tocar-lo mentre es dutxava a casa seva, en què ja havia estat en ocasions anteriors.

   Després d'enumerar els fets que podrien ser susceptibles de prescripció, el jutge assenyala que tot el grup d'imputats disposa d'important patrimoni en comú, i demana a les parts que es pronunciï sobre una possible extinció de la responsabilitat penal dels imputats.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés