Assegura que en els "pròxims mesos" l'agència catalana tindrà 140 punts d'atenció
BARCELONA, 8 Febr. (EUROPA PRESS) -
El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha assumit aquest dilluns el compromís davant del Parlament de desenvolupar una hisenda pròpia catalana que sigui "pilar de la nova república" cap a la qual l'executiu català vol avançar.
Ho ha dit en la seva compareixença davant de la Comissió d'Economia i Hisenda de la Cambra, on ha explicat que per aconseguir-ho impulsarà les normatives que consideri oportunes, com un nou decret que millori l'estructura organitzativa per donar-li més autonomia i flexibilitat.
Per desenvolupar la hisenda catalana i allò que el Govern considera una dels seus màxims reptes, recaptar tots els impostos dels catalans, Junqueras aspira a millorar la "cooperació" entre Tributs de Catalunya, les quatres diputacions i altres administracions locals.
Precisament el Parlament té previst decidir aquesta setmana si crea les ponències sobre les tres lleis que els independentistes veuen claus per avançar cap a un Estat català; una d'elles ha de definir la llei de la futura administració tributària, i el PP ja ha advertit que la impugnarà si es crea.
OFICINES
Un altre dels punts que el vicepresident veu fonamentals és augmentar el nombre de punts d'atenció al contribuent: durant molt de temps hi ha hagut quatre; es va ampliar després a 53, i Junqueras espera que la col·laboració entre administracions permeti arribar als 140 punt en els "pròxims mesos", seguint el pla del Govern per a l'Agència Tributària de Catalunya presentat el 2014, que aspirava a més de 150 centres.
Junqueras ha exposat alguns dels elements de la hisenda que proposa: un consell fiscal que actuï com a interlocutor de tots els agents implicats en la recaptació fiscal i també una aposta per connectar amb la fiscalitat internacional per "ajudar el desenvolupament de les empreses" que volen expandir-se.
Ha insistit en la necessitat de transformar l'Institut Català de Finances (ICF) com un banc públic d'inversió, i ha conclòs que un dels objectius d'una administració tributària pròpia és la de lluitar amb més eines contra el frau fiscal.
MÉS QUE UN GOVERN AUTONÒMIC
Junqueras ha argumentat que el fet d'haver unit el càrrec de vicepresident amb el de conseller d'Economia respon a la voluntat d'assegurar una coordinació al més efectiva possible de la tasca de govern, "que no vol ser un govern autonòmic més, sinó que posi els fonaments d'una futura república i gestioni una situació econòmica i social complicadíssima en el món occidental".
Ha incidit en defensa seva de desenvolupar eines "amb el doble objectiu de millorar les condicions de vida dels ciutadans i blindar els seus drets amb les estructures pròpies d'un Estat".
NOUS IMPOSTOS I PLA D'EFICIÈNCIA DE DESPESA
Junqueras s'ha referit als pressupostos de la Generalitat per al 2016 i 2017 sense concretar continguts, tot i que ha vist marge per crear nous impostos i ha anunciat un pla d'eficiència de la despesa "que s'aplicarà a tots els departaments de la Generalitat".
Ha exposat que tot plantejament de nova despesa ha d'anar acompanyat d'un estudi de costos i beneficis perquè tingui el màxim benefici social, que caldrà revisar la despesa existent, i "generar espais fiscals per a noves necessitats".
Ha posat èmfasi que la recuperació del nivell d'inversió pública ha d'anar acompanyat de la recuperació dels ingressos corrents, mentre que ara la Generalitat ha d'endeutar-se per cobrir les seves despeses ordinàries.
"Ho farem bé i ja ho estem fent bé", ha asseverat, i ha dit que després d'aquesta compareixença de presentació començarà els contactes amb els grups parlamentaris per buscar suports per als pressupostos de la Generalitat.
DÈFICIT
Respecte al nivell de dèficit de la Generalitat, ha indicat que el 2015 "serà inferior al del 2014 en termes equivalents", és a dir, excloent els finançaments estructurats d'anys anteriors incorporats aquest any per mandat de la UE.
En tot cas, ha criticat que els ingressos previstos més importants per a aquest any, de 1.900 milions d'euros com a resultat de la millora econòmica i la liquidació a favor de les transferències estatals del 2014, es veuran "devorats", i ha qualificat de decisions arbitràries i injustes del Govern espanyol.
Ha fet referència a la distribució del sostre de dèficit (amb un límit autonòmic del 0,7% del PIB el 2015 que passa al 0,3% el 2016), que suposa 793 milions menys, i també ha repassat despeses com el retorn de la paga extra als treballadors públics, així com la continuïtat i ampliació del fons de polítiques socials pel pla de xoc social.
Alhora, ha parlat de situació estructural de l'"infrafinançament" de la sanitat, amb noves despeses decidides per l'Estat però que han de sufragar les autonomies que han situat el dèficit d'aquest àmbit a Catalunya al voltant dels 900 milions d'euros l'últim any, davant de la mitjana de 550 milions d'anys anteriors.
