Els republicans creuen que l'objectiu és "crear una estructura àgil per avalar accions contundents" contra el procés sobiranista
MADRID, 1 jul. (EUROPA PRESS) -
L'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), PNB, ERC i el grup de CiU han registrat sengles esmenes a la totalitat contra el projecte de Llei de Seguretat Nacional per demanar la seva devolució al Govern central per considerar-la una norma "ambigua" amb la qual es pretén portar a terme una "recentralización de competències" en l'àmbit de la seguretat.
Tots aquests partits coincideixen en les seves esmenes a denunciar que el Govern espanyol utilitza en aquesta llei el concepte de seguretat amb fins "propagandístics" i "ideològics", i envaeix les competències que les comunitats autònomes tenen en aquesta matèria.
A més, critiquen la "vaguetat" i "imprecisió" amb què la norma defineix el concepte de "situació d'interès per a la seguretat nacional", amb el qual, segons ha explicat el mateix Estat, es pretén completar un "buit normatiu" que existeix encara entre un estat de normalitat i la declaració dels estats d'alarma, excepció o lloc.
SENSE CONTROL SOBRE L'ACTUACIÓ DEL GOVERN ESPANYOL
CiU es queixa en la seva esmena a la totalitat que el projecte de llei "ofereix la nul·la participació autonòmica en aquelles decisions que afecten directament les seves competències, la proliferació de conceptes indeterminats que pretenen fonamentar la intervenció exclusiva del Govern espanyol, juntament amb la total inexistència de sistemes de control sobre la seva actuació".
Cap a les "situacions d'interès per a la seguretat nacional", els nacionalistes catalans critiquen que aquest concepte no només preveu situacions amb "gravetat efectiva", sinó també amb "gravetat potencial", cosa que consideren "absolutament subjectiva i preocupant" perquè pot portar a una "vulneració competencial i fins i tot dels drets fonamentals de les persones sense la suficient justificació".
Per la seva banda, ERC creu que el projecte "no aporta cap mesura eficaç a l'anomenada seguretat nacional", sinó que el text és una mera "propaganda ideològica que pretén explotar el discurs de la por i la necessitat d'unitat nacional davant d'un suposat enemic".
"ACCIONS CONTUNDENTS" DAVANT DEL SOBIRANISME
És més, els republicans opinen que "després del context discursiu de l'amenaça del terrorisme internacional es pretén crear una estructura àgil i suposadament legítima per avalar accions més contundents que puguin adoptar-se davant del procés sobiranista català o fins i tot davant de determinades situacions de resposta social".
Per a l'Esquerra Plural, l'únic objectiu d'aquesta nova llei és "desenvolupar una visió conservadora i centralitzadora de la seguretat" sustentada en l'"omnipresència de les autoritats estatals, que s'aprofitaria per portar a terme una nova recentralizació".
"El projecte de llei demostra que és l'autoritat estatal qui decideix i dirigeix, així que estaríem davant del que podríem anomenar una coordinació jerarquitzada", afirma el grup d'esquerres en la seva esmena, en què denuncien "una ingerència més del poder central".
A més, de la mateixa manera que ERC, critica els "fins propagandístics" i el "discurs de la por" que, segons la seva opinió, es pot llegir en aquest projecte de llei. "Segons el nostre judici, la seguretat no és la base sobre la qual una societat es pot desenvolupar, preservar la seva llibertat i la prosperitat dels seus ciutadans, sinó que per al desenvolupament social, per promocionar les llibertats i la prosperitat de la població el fonament és la implicació social", apunta.
ESTAT DE CRISI "NO CONSTITUCIONALIZAT"
El PNB demana la devolució de la llei al Govern central en considerar-la "absolutament innecessària, imprecisa i invasiva". En primer lloc, creu que estableix la "creació d'un nou estat de crisis no constitucionalizat que obligarà que les policies autonòmiques passin a dependre directament de l'Administració General de l'Estat".
"Suposa una sort d'atorgament d'autorització tàcita, incondicionada i il·limitada per a la disposició i utilització dels recursos propis d'aquestes institucions alienes a l'Administració de l'Estat, que és qui de manera arbitrària es troba facultada per decidir quan i de quina manera el conjunt de les autoritats competents de l'Estat han d'aportar tots els mitjans humans i materials necessaris dependents d'aquestes institucions alienes a l'Administració de l'Estat", explica.
A més, els nacionalistes bascos adverteixen que "l'absència de definició clara dels suposats de gestió de crisis pot portar a una pertorbació de l'esquema constitucional de distribució de competències i que s'envaeixi l'autonomia d'altres institucions sota una hipotètica i difusa amenaça que sembli tenir caràcter permanent".
UTILITZACIÓ DE TOTS ELS MITJANS
Però el que l'executiu defensa és que la intenció en aprovar aquesta llei no és "assumir la direcció" d'institucions que són competència d'altres administracions, com les policies autonòmiques i locals, sinó de posar tots els "instruments a disposició de l'envergadura d'una situació".
Així, la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, va posar l'exemple, en presentar l'avantprojecte, d'una catàstrofe com pot ser un terratrèmol, la qual requereix de la utilització de mitjans de diversos ministeris així com autonòmics i locals. De fet, ha recordat que l'any passat es va portar a terme un gran simulacre de terratrèmol a València que va implicar la mobilització de tots els mitjans disponibles per fer front a una emergència d'aquestes característiques.
El debat de les esmenes a la totalitat del projecte de Llei de Seguretat Nacional es debatrà al Congrés al llarg d'aquest mes de juliol, que després de ser període extraordinari de sessions té convocades només dues sessions plenàries.
