Des del mes d'abril passat s'han succeït diverses respostes polítiques, policials i judicials davant d'aquest fenomen
MADRID, 26 març (EUROPA PRESS) -
Els missatges ofensius publicats a Twitter aquesta setmana contra les víctimes de l'accident aeri han reobert el debat sobre la manera de combatre aquest tipus d'ús de les xarxes socials i internet sense que de moment les autoritats hagin aconseguit fixar un criteri clar. Durant l'últim any s'han succeït diverses respostes polítiques, policials i judicials en funció dels missatges vexatoris o directament enaltidors de conductes delictives.
L'abril de l'any passat la Guàrdia Civil va portar a terme l'anomenada operació Aranya en la qual van ser detingudes 21 persones acusades de fer enaltiment del terrorisme a la xarxa. En els seus tuits, recollits per Europa Press, deien coses com 'els vostres morts són la nostra alegria i la nostra diversió'; 'Gora ETA. Mort al @PPopular i llarga vida al terrorisme' o 'Llàstima que no hi hagi ETA perquè siguis la nova Irene Villa'.
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va anunciar el 14 de maig als passadissos del Congrés que el seu Departament i el Ministeri del Justícia que llavors dirigia Alberto Ruiz Gallardón estaven estudiant conjuntament la manera de "posar límit" a expressions que, segons la seva opinió, inciten a l'odi o fan apologia del delicte. El ministre va fer aquestes declaracions en relació amb els comentaris degradants que s'havien abocat a les xarxes després de l'assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco.
SÁENZ DE SANTAMARÍA HA MATISAT EL MINISTRE
Només dos dies després d'aquell anunci de Fernández Díaz, des de la taula del Consell de Ministres, la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría puntualitzava que la llei actual vigent ja dóna resposta als insults i l'apologia del delicte a les xarxes socials. Segons la seva opinió, una acció com els comentaris difosos després de la mort d'Isabel Carrasco poden ser delicte, independentment del mitjà que faci servir per difondre'ls.
De fet van ser diversos els detinguts per aquests comentaris. Dos d'ells a València per publicar comentaris de l'estil 'aixina es faa ostia!!' (així es fa, hòstia) o 'a matarlos a tots!!!!' (A matar-los a tots) o 'Mes tirs al cap d PPeros!!' (Més tirs al cap dels PPeros). Un altre va ser detingut a Jerez de la Frontera per publicar a YouTube una cançó composta per ell en la qual demanava la mort d'altres polítics corruptes.
Segons han informat a Europa Press fonts policials, el detingut a Jerez se l'acusava d'haver infringit els articles 578 i 579.2 del Codi Penal, els dos enquadrats al 'Capítol VII. De les organitzacions i grups terroristes i dels delictes de terrorisme'.
MATEIXOS FETS, DIFERENT ACUSACIÓ
En canvi, un dels detinguts a València se'l va acusar d'haver infringit l'article 141 del Codi Penal, corresponent al 'Títol Primer. De l'homicidi i les seves formes'. Aquest article fa referència a "la provocació, la conspiració i la proposició per cometre els delictes previstos en els tres articles precedents (assassinat)".
El novembre la Guàrdia Civil portava a terme la segona fase de l'Operació Aranya amb l'arrest d'altres 19 persones acusades de fer servir Twitter i Facebook per fer apologia del terrorisme amb comentaris de l'estil d'"Algú pot pegar-li un xut a la nuca a la infanta? Porfis" o "Tant de bo ETA i els GRAPO rebentant la coronació, quin puto fàstic".
En el cas dels comentaris de mofa abocats entorn de l'accident aeri les primeres indagacions realitzades per la policia no obvien el mal gust del contingut d'alguns tuits, però de moment no troben indicis per considerar els seus autors penalment responsables de cap delicte. En aquests comentaris es deien coses com "tant de bo que siguin tots catalans els morts a l'accident de l'avió".
LA RESPOSTA JUDICIAL
A l'hora d'analitzar la resposta judicial aquestes conductes, el raper Pablo Hasél o el jove que va insultar greument a Twitter la Delegada del Govern de Madrid, Cristina Cifuentes, ja han estat condemnats pels seus comentaris ofensius difosos en les xarxes socials. L'Audiència Nacional va imposar dos anys de presó al primer per enaltir el terrorisme en les seves cançons publicades a Youtube, mentre al segon un jutjat de Madrid li va imposar 1.300 euros de multa --després d'un acord entre les parts-- per dir a Twitter: "calla puta que no tens dignitat".
En la sentència contra Pablo Hasél, l'Audiència Nacional es feia eco de jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH), el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem en què, segons la sentència, "batega d'una manera patent, que el discurs de l'odi no està emparat per la llibertat d'expressió en un Estat democràtic".
Precisament en la persecució dels delictes de l'odi és on pretén enquadrar Interior la investigació sobre els comentaris ofensius després de l'accident aeri. El desembre passat, el secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, va presentar un nou protocol policial amb el qual el ministeri de l'Interior pretén afinar al màxim en la seva declarada persecució contra aquest tipus de comportaments.
S'ENTÉN PER DELICTES D'ODI...
S'entén per delictes d'odi "totes aquelles infraccions penals o administratives contra les persones per raons de la seva raça, ètnia, religió, edat, discapacitat, orientació sexual o qualsevol altre factor com les diferències ideològiques", és a dir, que en tots els casos haurien d'incomplir algun article d'alguna llei per considerar-los delictes.
Fonts del ministeri de l'Interior han explicat que al que es referia Fernández Díaz quan va proposar reformes legals per frenar aquests comportaments, en realitat era recollir d'alguna manera la potencialitat que tenen aquestes xarxes socials i formes de comunicació social a l'hora de cometre aquests delictes.
Aquesta premissa s'ha introduït per exemple a la reforma del Codi Penal pel que fa a les mesures antijihadistes sorgides del pacte entre el PP i el PSOE: a l'hora de sancionar el delicte d'apologia del terrorisme es té en compte com a agreujant quan aquests missatges d'enaltiment i justificació es realitzin per internet o les xarxes socials.
MULTAT PER MOFAR-SE DE LA MORT DE 'JIMMY'
A més hi ha altres vies per perseguir aquests comentaris com demostra la decisió del secretari d'Estat de Seguretat que el febrer passat va signar la imposició d'una multa de 60.001 euros i la prohibició d'accés a recinte esportiu durant cinc anys a una persona que va celebrar a la xarxa social Twitter l'assassinat del seguidor radical del Deportivo de la Coruña Francisco Javier Romero Taboada, àlies 'Jimmy', després de la batussa contra el Frente Atlético el passat 30 de novembre als voltants de l'estadi Vicente Calderón.
'Vull manifestar la meva més absoluta i sincera alegria per la mort del del Depor. Un fill de puta que no la liarà una altra vegada. Tant de bo en morin més', deia aquest individu en un dels seus comentaris a l'esmentada xarxa social. 'Els del Frente Atlético assassins, teniu 'retardet' veritat? Havien quedat per pegar-se les dues parts. Llàstima és que només n'ha mort un', afegia.
Per aquest motiu la Comissió Antiviolència va elevar una proposició de sanció per infracció molt greu en entendre que havia incomplert l'article 23.1b de la Llei contra la violència a l'Esport que en aquest punt persegueix "la realització de declaracions a mitjans de comunicació de caràcter audiovisual o per internet, en virtut dels quals s'amenaci o inciti a la violència o a l'agressió els participants a trobades o competicions esportives".
