El PSC no nomenarà un portaveu amb l'objectiu de reforçar la idea de direcció "coral"
BARCELONA, 7 nov. (EUROPA PRESS) -
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat aquest dilluns que es postularà com a candidat a la Presidència de la Generalitat en les pròximes eleccions catalanes, tot i que ha assegurat que no ho farà si hi ha "un altre candidat millor".
Preguntat en una entrevista de TV3 recollida per Europa Press per si pensa en el seu rival a les primàries, Núria Parlon, quan parla d'un candidat millor, ha evitat concretar-ho i ha respost que ella "diu que no està en els seus plans, però els candidats s'elegeixen quan arriba el moment".
Serà aleshores quan Iceta es postularà "si el partit vol", tenint en compte que haurà de passar per un procés intern de primàries perquè la militància elegeixi qui consideri que millor el pot representar.
"Si veig que hi ha un altre candidat millor, li diré passa tu davant", ha afegit, i ha destacat que l'objectiu dels socialistes catalans ha de ser presentar al qual millors resultats pugui treure i fugir de personalismes.
Ha negat que en el partit hi hagi "dos bàndols" --un liderat per ell i un altre per Parlon--, i s'ha congratulat d'haver arribat a un acord per formar la nova direcció executiva del partit al XIII Congrés del PSC que s'ha fet el cap de setmana passat al Palau de Congressos de Barcelona.
Les negociacions han estat tenses i fins i tot a la matinada de dissabte a diumenge van haver de "parar-se" per discrepàncies, però finalment es va pactar una direcció integradora i coral que intenta representar a tots els equilibris interns del partit.
Ha avançat que aquesta nova direcció executiva no nomenarà cap portaveu del partit per reforçar aquesta configuració "coral" que treballarà des de la unitat per aconseguir que el PSC sigui el més útil possible per als ciutadans.
CATALUNYA COM A NACIÓ
Iceta ha insistit --com ja va fer davant dels delegats del congrés-- que cal reconèixer Catalunya com a nació, i ha lamentat que alguns confonguin aquest concepte amb el d'Estat: "En un Estat poden conviure diverses nacions, que han de veure amb la identitat i el sentiment".
Creu que aquest aspecte no serà un obstacle per arribar a acords amb l'espai dels 'comuns', que defensen el referèndum, perquè està convençut que tots dos podran treballar units per fer avançar una agenda social com ja fan al Parlament --per exemple, el PSC i SíQueEsPot es van aliar per impulsar un ple monogràfic sobre pobresa--.
"Si per donar estabilitat a un govern ens podem posar d'acord, ens podem entendre amb tots. Si la independència és el primer i únic punt per a l'un altre, aquí no hi ha acord", ha afegit.
Iceta vol impulsar una aliança catalana de progrés amb els 'comuns' a l'àmbit preelectoral i postelectoral: "Volem col·laborar però també competir per intentar ser els primers de l'esquerra i fer-ho amb la nostra identitat i sense barrejar-nos amb altres ni anar amb altres a eleccions".
Per al líder socialista, un dels models a seguir és el de l'Ajuntament de Barcelona, en què el PSC col·labora en un govern liderat per Ada Colau (BComú) per desplegar una agenda progressista.
VIA CANADENCA
Iceta va proposar incloure en la ponència política que ha aprovat el congrés del PSC la possibilitat de fer un referèndum a la canadenca --acordat i amb una pregunta clara, com el que es va fer al Canadà amb el Quebec-- en el cas que Catalunya rebutgés majoritàriament la reforma federal que defensen els socialistes, però finalment es va eliminar aquesta possibilitat davant de l'enrenou de part de la militància.
No ho considera una derrota personal, sinó que defensa que "ha estat molt bé posar-ho perquè ha permès parlar-ho", i entén que la ponència s'ha de centrar en el curt termini i defensar que s'impulsi com més aviat millor la reforma federal de la Constitució.
Preguntat per la suposada filtració que l'exsecretari d'Organització del PSC José Zaragoza va fer al periodista Pedro J. Ramírez sobre possibles comptes a l'estranger de l'expresident del Govern Artur Mas, ha dit que no ho creu: "Ho vaig trobar de Joc de Trons".
També ha apuntat que quan es va filtrar aquesta informació "governava el PP" a Espanya, i ha posat en dubte les afirmacions del periodista.
