Actualitzat 29/03/2017 23:18

Homs vol que el Congrés citi testimonis, com el president del TC, abans d'aprovar el seu suplicatori

Demanda que la compareixença a la Comissió de l'Estatut sigui pública i que se li doni una còpia de la documentació enviada pel Suprem

MADRID, 19 oct. (EUROPA PRESS) -

El portaveu de l'antiga CDC al Congrés, Francesc Homs, compareixerà la primera setmana de novembre davant de la Comissió de l'Estatut del Diputat per a 'defensar-se' per la petició de suplicatori que ha cursat el Tribunal Suprem per poder investigar-lo per la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014 i, segons ha anunciat, sol·licitarà que aquest òrgan escolti també el que ell denomina altres "testimonis" de l'aquell procés com el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos.

Així ho ha explicat en la roda de premsa que ha ofert al Congrés després que la Comissió de l'Estatut del Diputat hagi activat la tramitació del seu suplicatori. Fonts parlamentàries han precisat que s'ha obert un termini de deu dies perquè Homs comuniqui si farà al·legacions i s'ha reservat la primera setmana de novembre per, sí així ho vol, rebre'l per escoltar els seus arguments.

L'òrgan que presideix el popular Leopoldo Barreda ha pres aquesta decisió sense debat, ja que es basa en una estricta aplicació del Reglament del Congrés. Homs ha precisat després que la seva intenció és acudir a la comissió el 2 de novembre, que sol·licitarà que les seves explicacions tinguin caràcter públic.

També sol·licitarà que li donin una còpia de la documentació del Suprem per a malgrat que, a priori, només té dret a veure-la, però no a tenir-la en el seu poder. Homs ha denunciat que encara no té coneixement dels arguments que esgrimeix el Suprem contra ell i que vol estudiar-los a fons per poder defensar-se davant de la comissió.

EL DIA 2, A PORTA TANCADA

Tot i això, en l'antiga CDC assumeixen que aquestes peticions es rebutjaran i que, per tant, Homs compareixerà a porta tancada perquè així tenen lloc totes les reunions d'aquest òrgan. També volen demanar que es pugui recollir testimoni d'altres "testimonis" d'aquell procés que va desembocar en la consulta del 9 de novembre del 2014.

Preguntat sobre quines persones, segons la seva opinió, haurien de desfilar per la comissió perquè els seus membres recullin els màxims dades possibles sobre el que ha passat al voltant a la consulta, Homs només ha citat el nom de Pérez dels Cobos, al qual s'ha referit com a "ínclit i distingit membre del PP".

Segons la seva opinió, seria pertinent que el president de l'Alt Tribunal donés compte davant dels parlamentaris de per què el Constitucional "es va rentar les mans" i "se'n va anar de cap de setmana" després d'haver dictat una "suposada suspensió" de la consulta sobiranista però sense aclarir "què suspenia exactament".

Homs ha posat èmfasi que, malgrat aquestes imprecisions de Constitucional, el Suprem vol investigar-lo ara per "desobediència, prevaricació i malversació", cosa que, ha remarcat "no és una broma".

QUÈ RÀPID VA EL SUPREM PER A AIXÒ

A més, el portaveu del PDC ha cridat l'atenció sobre la "celeritat" amb la qual està actuant el Suprem, on va acudir a declarar fa "només un mes". "No em queixo, em sembla excel·lent, però hi ha altres assumptes que segueixen encallats", ha dit, incidint que darrere d'aquest procediment s'entreveu una "voluntat d'intimidar" els independentistes catalans.

"Aquest procés té molt poc de jurídic i molt de polític i políticament ens n'anem a defensar", ha remarcat, avisant que, quanta "més persecució" hi hagi dels representants polítics catalans, "més rotunda serà la resposta pacífica i democràtica de la ciutadania catalana".

En aquest punt, ha apel·lat als diputats catalans d'altres partits perquè es pronunciïn en contra del seu suplicatori remarcant que el seu vot tindrà "molt valor" per a ell. En qualsevol cas, Homs ha dit tenir assumit que el suplicatori tirarà endavant perquè tot respon a un procés "prefabricat" i PP i Ciutadans donaran suport al seu suplicatori "com holligans". Tot i que també el PSOE ha anunciat el seu vot afirmatiu, l'afectat no els ha citat.

La Comissió de l'Estatut del Diputat, que presideix el popular Leopoldo Barreda, té un mes des d'aquest dimarts per prendre una decisió sobre aquesta qüestió. Després d'escoltar l'afectat, quan aprovi el seu dictamen, ho elevarà al Ple del Congrés, que serà el que prengui una decisió definitiva abans que acabi novembre.

En aquesta votació, el PP, el PSOE i Ciutadans ja han avançat el seu vot a favor d'autoritzar al Suprem per investigar a l'exconseller convergent, mentre que els grups parlamentaris d'Units Podem, Esquerra Republicana i PNB i els diputats de l'antiga Convergència, EH-Bildu i Compromís, adscrits al Grup Mixt tenen decidit votar en contra del suplicatori al·legant que no es pot processar a Homs pel mer fet d'haver tret les urnes al carrer per recollir l'opinió dels catalans.

Quan s'adopti aquesta decisió en el Ple del Congrés, la presidenta de la Cambra tindrà vuit dies per traslladar al Suprem la resposta final del Parlament.

Tot això, clar, si continua la legislatura i es forma Govern, perquè si no hi ha president investit l'1 de novembre, les Corts quedaran dissoltes i el suplicatori no podrà tramitar-se.

L'ÚLTIM QUE ES VA REBUTJAR, EL 1988

Fins ara el Congrés ha aprovat 30 suplicatoris i n'ha rebutjat 14 (dos d'ells sobre el mateix diputat). L'última negativa del Congrés data del 1988 i es refereix a un contenciós per dret a l'honor que tenia com protagonista a l'exministre socialista José Barrionuevo i el germà d'un etarra (l'ara penedit Soraes Gamboa) per incloure les seves fotos en cartells d'Interior.

Els tres últims suplicatoris que van sortir endavant van permetre jutjar a tres diputats del PP --Vicente Ferrer, Arsenio Pacheco i Nacho Uriarte-- que havien donat positiu al volant i l'anterior ha estat el que va donar via lliure a investigar el també popular Jesús Merino pel cas Gürtel. El de l'exconseller socialista José Antonio Viera, investigat pels ERO, no va arribar a completar la tramitació per dimissió de l'afectat.

A més, entre els concedits destaquen els de l'exministre socialista José Barrionuevo pel cas GAL o els dels diputats d'Herri Batasuna Jon Idígoras, Francisco Letamendía i Antxon Ibarguren pels incidents produïts el 1981 a la Casa de Juntes de Guernica, on diversos membres d'aquesta coalició van protagonitzar protestes en un acte que presidien els Reis.

Units Podem, ERC, PNB, EH-Bildu ja han anunciat que ho rebutjaran perquè considera que se li vol investigar per un assumpte polític.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés