Publicat 30/05/2016 14:23

Homs va indicar expressament a un contractista que al seu servei no l'afectava la suspensió del TC

El candidato de CDC al Congreso, Francesc Homs
CDC

MADRID, 30 maig (EUROPA PRESS) -

L'actual membre de la Diputació Permanent del Congrés, exconseller i exportaveu del Govern, Francesc Homs, va indicar el novembre del 2014 a una de les empreses contractades per organitzar la consulta independentista del 9N que "la seva prestació no es trobava afectada" per suspensió dictada pel Tribunal Constitucional (TC).

Així s'assenyala en la sentència per la qual l'alt tribunal va acordar el passat 19 de maig obrir causa a Homs donada la seva condició d'aforat pels presumptes delictes de desobediència, prevaricació administrativa i malversació de cabals públics.

Aquest dia també es va avançar que el Tribunal Suprem (TS) ordena que la part que afecta l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i la que va ser consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, segueixi instruint-se al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Aquest dilluns s'ha donat a conèixer la sentència d'obertura de la causa, el ponent de la qual és el president de la Sala del Penal del Suprem, Manuel Marchena, que fa seva l'exposició raonada del jutge del TSJC en imputar-li haver seguit amb la publicació d'anuncis institucionals de la jornada del 9N, a resultes de la contractació amb aquesta finalitat de l'empresa Media Planning per part de la Conselleria de la Presidència.

ADEQUACIÓ DEL PAVELLÓ A MONTJÜIC

Considera que hi ha també indicis de responsabilitat contra ell pel fet que els dies 7 i 8 de novembre del 2014, l'entitat Fira de Barcelona, subcontractada per la mercantil Focus, contractada per la seva Conselleria, "va adequar el pavelló a Montjuïc per instal·lar el centre de premsa on s'oferirien les dades de la votació".

La decisió de la Sala coincideix amb la de la Fiscalia, que en el seu escrit assenyala fins a 15 indicis per sostenir que els imputats per la seva implicació en la consulta del 9N van pretendre "aparentar que el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris quan en realitat no va ser així".

"En les comunicacions via correu electrònic entre l'Administració i els contractistes privats, molt en particular després de conèixer-se l'efectiva impugnació governamental davant del Tribunal Constitucional, va ser constant la utilització de termes ambigus, indicacions de confidencialitat i reserva, i la insistència en el caràcter "sensible" de la qüestió", assenyalava la Fiscalia en el seu escrits.

Entre aquests indicis, citen la contractació d'un enviament massiu de correspondència oficial contenint informació de la convocatòria, un suplement a la pòlissa d'assegurança d'AXA per al personal de la Generalitat, informació en el web oficial, formació en seus oficials de la comunitat autònoma, instal·lació d'ordinadors portàtils, distribució de material per a la votació o l'obertura de centres educatius.

ORDRES AL CTTI

En relació amb Homs, la Fiscalia assenyala que consta una prova documental, concretament la carta que dirigeix al CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació) de la Generalitat, a sol·licitud del Conseller Delegat d'aquest organisme i davant de la petició d'instruccions per una contractista T-Systems a la vista de la suspensió ordenada pel Constitucional.

"En la carta expressa la seva voluntat de seguir amb les actuacions i fins i tot fa referència a la posada a disposició del CTTI dels serveis jurídics davant del possible incompliment per algun contractista dels treballs encarregats per a la preparació i desenvolupament de la votació del 9N, a manera per tant d'implícita advertència de les conseqüències d'un eventual incompliment", segons la Fiscalia.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés