MADRID, 19 set. (EUROPA PRESS) -
El portaveu de l'antiga Convergència (CDC) --ara Partit Demòcrata Català (PDC)-- al Congrés dels Diputats, Francesc Homs, ha negat aquest dilluns davant del magistrat del Tribunal Suprem Andrés Palomo haver desobeït la resolució del Tribunal Constitucional (TC) que va prohibir la celebració de la consulta catalana del 9-N.
Durant la seva declaració ha criticat el paper de la Fiscalia per ser contradictòria la presentació de la querella amb la decisió inicial dels fiscals catalans, que no veien cas.
Així ho han assenyalat fonts de la defensa, que exerceix l'advocat Segi Blazquez, al terme de la declaració del diputat, que ha durat al voltant de dues hores i durant la qual Homs només ha respost a les preguntes del jutge i del seu propi lletrat, sense voler respondre el fiscal.
Tot i això, les mateixes fonts assenyalen que ha existit cert diàleg amb el fiscal del Suprem quan Homs, de manera prèvia a la seva declaració, ha realitzat una espècie de declaració política criticant el paper de la Fiscalia i posant en evidència el canvi de criteri del Ministeri Públic en aquest assumpte, ja que la querella es va interposar després d'una reunió de la Junta de Fiscals de Sala després d'haver rebutjat aquesta possibilitat els fiscals catalans.
RESOLUCIÓ DEL TC INCONCRETA
En les seves respostes al jutge Palomo, Homs ha destacat que no té consciència d'haver desobeït el Constitucional, doncs la seva resolució no era concreta i desconeixia a quin àmbit d'actuació es referia; ha assenyalat que el procés era imparable i ell va actuar immers en aquest àmbit polític, segons el seu defensa.
Al terme de la declaració, Homs no ha volgut fer cap comentari als nombrosos periodistes que l'esperaven i s'ha muntat en un cotxe rumb a la seu del Govern a Madrid, el centre cultural Blanquerna, on havia convocat una roda de premsa.A les portes del Suprem no hi havia llavors ningú per fer-li costat, al contrari del que ha ocorregut poques unes hores abans, quan Homs ha arribat acompanyat per líders del partit refundat com la vicepresidenta del partit, Neus Munté; la coordinadora general del partit, Marta Pascal; exconsellers com Irene Rigau, Santi Vila i Meritxell Borràs; el president del Grup Parlamentari de JxSí, Jordi Turull, i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, entre d'altres representants institucionals del partit, així com de diputats de Podem, PNB i ERC.
El Ministeri Públic, que és l'únic que acusa en aquesta causa, considera que Homs va tenir un paper d'indubtable rellevància en la preparació de la convocatòria i basa la seva posició en l'existència d'una carta amb la qual exconseller de Presidència respon l'empresa contractada per dissenyar els programes informàtics per a les votacions i que havia sol·licitat a la Generalitat la confirmació que els seus serveis no vulneraven la suspensió del Tribunal Constitucional.
En aquesta missiva, Homs no només legitima la continuació dels serveis sinó que s'adverteix "de les conseqüències d'un eventual incompliment per la contractista" ja que posa a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) els serveis jurídics del Govern per exercir accions contra l'esmentada empresa.
