Presenta un pla d'execució i confia que l'Estat "no posarà pals a les rodes"
BARCELONA, 21 jul. (EUROPA PRESS) -
El Govern ha presentat aquest dijous un pla per implementar el vot electrònic perquè puguin utilitzar-lo els catalans que viuen a l'estranger en les eleccions autonòmiques i pròximament preveu tramitar una llei al Parlament perquè aquest mecanisme de vot pot estar actiu d'aquí a "10 mesos", el pròxim juny.
"Tenim un pla i la intenció absoluta és tirar-lo endavant perquè el mes de juny estigui llest. Si hi ha voluntat política, en un màxim de 10 mesos serà una realitat", ha explicat en una roda de premsa la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs.
La data de 10 mesos no és casual, sinó que serà aleshores quan es compliran els 18 mesos de legislatura del Govern de Carles Puigdemont, i el president s'ha fixat aquest termini aproximat per donar per culminat el seu mandat i convocar unes "eleccions constituents".
Borràs ha explicat que el Govern ha impulsat aquest pla pels problemes "escandalosos" que van tenir els catalans que viuen a l'estranger per votar en les eleccions del passat 27 de setembre, unes dificultats que considera imputables a la burocràcia que imposa l'Estat per votar des de fora.
El Govern identifica tres problemes per votar des de l'estranger: haver de sol·licitar el vot --això es mantindrà encara amb el vot electrònic--, que els residents no rebien a temps la documentació per votar i que, en cas de fer-ho, el seu vot no arribava a temps: "Un triple problema", resumeix.
En els comicis del 27S, sobre un cens de 196.065 electors catalans a l'estranger, 21.771 van demanar exercir el seu dret a vot, un 11,1% del cens, i d'aquests només 14.781 van exercir finalment el seu vot, un 7,54% del total.
POSSIBLE IMPUGNACIÓ?
Catalunya no té llei electoral pròpia per la incapacitat històrica que han demostrat tots els partits per aconseguir un acord, de manera que el que farà el Govern és impulsar una "llei parcial" que només reguli el vot electrònic, i assegura que no renuncia que algun dia pugui haver-hi una llei global catalana.
El Govern impulsa un procediment que no està regulat per la Llei Orgànica de Règim Electoral General (Loreg), però la consellera s'ha mostrat convençuda que no hi haurà cap problema d'eventuals impugnacions per part de l'Estat a la llei catalana.
"Creiem que no posarà pals a les rodes. No s'entendria a escala internacional", ha explicat la consellera, que argumenta que l'Estat no pot oposar-se que Catalunya reguli un vot electrònic que ja funciona amb normalitat en molts altres països.
COST I PROCEDIMENT
El Govern calcula que pot executar aquest vot electrònic a través de dues modalitats: d'un contracte puntual amb un proveïdor, que li costaria uns 300.000 euros per convocatòria electoral --un sol ús--, o crear una plataforma estable, que li costaria entre 1,8 i 2,3 milions d'euros, però que ja li valdria per més d'una convocatòria --es preveu que pugui utilitzar-se per a consultes de caràcter local--.
Si s'aconsegueix implementar, un català que voti des de l'estranger haurà de registrar-se en un portal específic mitjançant un certificat digital o amb unes altres dades com el codi de tramitació telemàtica i el DNI, i una vegada validada la seva identitat, rebrà les credencials per votar a través de correu electrònic, postal o el mòbil.
La votació es podrà fer a través d'un ordinador, una tauleta o amb el telèfon mòbil durant el mateix període de temps que dura el vot per correu des de l'estranger --que seguirà vigent--, i el vot quedarà custodiat en una "urna electrònica" fins al dia de l'escrutini, que es desxifrarà amb unes claus criptogràfiques.
Per assegurar l'èxit d'aquest pla, el Govern preveu fer proves pilot amb "consultes populars no referendàries de caràcter sectorial", emparada en la polèmica llei del Parlament del 2014, i també preveu un pla de comunicació perquè els catalans a l'estranger coneguin que tenen al seu abast aquest mecanisme de votació.
