Fins ara s'han fet intervencions a 45 de les 380 fosses que hi ha a Catalunya
BARCELONA, 15 des. (EUROPA PRESS) -
El Govern ja ha pres mostres genètiques de 140 familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme a través del Programa d'identificació genètica que van encetar el novembre les conselleries de Salut, Justícia i Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.
Ho ha explicat aquest dijous la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme García, que ha comparegut en comissió parlamentària al costat del cofundador del Banc d'ADN Roger Herèdia, i ha dit que "aquest procés té massa demora i cal posar el 'turbo'".
García ha detallat que el Programa d'identificació genètica és públic i gratuït i ja ha citat 1.100 dels més de 5.100 inscrits en el registre de familiars de desapareguts, dels quals 140 ja han estat atesos per equips d'experts de l'Hospital Vall d'Hebron.
És aquest centre el que s'encarrega de recollir les mostres biològiques dels familiars --prioritzant, per aquest ordre, germans, fills i néts--, per analitzar-les i incorporar-les en una base de dades que es combinarà amb la informació que es reculli a les restes de les fosses comunes.
García ha explicat que la principal assignatura pendent és obrir fosses per recollir mostres, ja que només s'han fet intervencions a 45 de les 380 que hi ha a Catalunya --166 confirmades i 214 probables--: "El conseller Romeva detallarà el gener la planificació d'obertura de fosses. Se n'obriran bastantes si s'aproven els Pressupostos".
En el cas que els comptes del 2017 no prosperin, aquesta iniciativa quedarà paralitzada i per aquesta raó García ha dit que és "tan important" per al seu departament que s'aprovin.
Roger Herèdia ha recordat que va ser el Banc d'ADN qui el 2010 va decidir començar la recollida de mostres d'ADN dels familiars davant de la "inacció" del Govern, a qui ha criticat per la lentitud i la falta de compromís els últims anys --fins a la creació del Programa d'identificació genètica--.
Ha demanat compromís de l'administració pública per "establir les bases de la futura memòria històrica de la nova República catalana", i ha destacat la importància de fer-ho abans que morin els familiars més directes dels desapareguts, la majoria d'avançada edat.
"És incomprensible que Espanya sigui el segon país del món amb més fosses per obrir, amb gairebé 2.500", ha criticat, i s'ha posat a disposició de la Generalitat per culminar el procés d'identificació i el desplegament de la memòria històrica.
CRÍTICA AL PARAL·LELISME AMB EL PROCÉS SOBIRANISTA
El diputat de C's Matías Alonso ha condemnat la dictadura franquista i ha agraït la tasca del Banc d'ADN, tot i que ha criticat que "es vulgui fer un paral·lelisme entre la recerca dels desapareguts i l'èpica d'una nova república catalana".
Des de les files del PSC, el diputat Ferran Pedret ha dit que el programa d'identificació genètica de la Generalitat suposa un pas endavant però "no compleix estrictament" amb les resolucions del Parlament, que insten a donar suport explícitament a la tasca del Banc d'ADN, però l'entitat no s'ha tingut en compte finalment en aquesta iniciativa.
Albano Dante Fachin (SíQueEsPot) ha destacat que la "lluita per la memòria històrica ha començat des de baix", gràcies al Banc d'ADN, que ha insistir a identificar els desapareguts del franquisme malgrat la falta de voluntat política que fins ara hi ha hagut al Govern.
El diputat del PP Fernando Sánchez-Costa ha admès que el seu grup té una "perspectiva diferent" per abordar la memòria històrica però ha mostrat el seu màxim suport a aquesta iniciativa, i ha apostat per obrir les fosses que estiguin identificades i les que els possibles familiars sol·licitin.
Carles Riera (CUP) ha felicitat el Banc d'ADN per la tasca a favor de la memòria històrica, i ha demanat a la Generalitat que tingui en compte aquesta entitat en el procés d'identificació de desapareguts que ara lidera després de la creació del programa públic.
El diputat de JxSí David Bonvehí ha exalçat la tasca de la Generalitat i de la "societat civil", representada en el Banc d'ADN, i ha destacat la importància de lluitar per la memòria històrica.
