Publicat 08/01/2016 16:09

El Govern espanyol culmina la segona fase de planificació hidrològica

Rueda de prensa de Soraya Sáenz de Santamaría, Fátima Báñez y Tejerina
EUROPA PRESS

MADRID, 8 gen. (EUROPA PRESS) -

El Consell de Ministres ha aprovat dos reials decrets amb la segona fase de planificació hidrològica per al període 2016-2021 de 16 conques hidrogràfiques.

Amb això es culmina el segon cicle de planificació hidrològica a 12 conques de competència estatal i a 5 de competència autonòmica, ja que aquest divendres se n'han aprovat 4, que se sumen a una d'anterior, a les illes Balears, d'aprovació recent.

A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta del Govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assenyalat que els plans intercomunitaris, que són competència de l'Estat, inclouen als programes inversions de prop de 15.000 milions d'euros, i els intracomunitaris, de 2.500 milions, fins al 2021.

Fonts del Govern central han afegit que un informe de l'Advocacia de l'Estat recomanava l'aprovació d'aquests plans com més aviat millor i, a més, que calia per poder cobrar els fons de la Unió Europea per al període 2014-2020.

Per la seva banda, la ministra d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient en funcions, Isabel García Tejerina, ha recordat que Espanya té 25 conques hidrogràfiques, 12 de les quals són de competència estatal --perquè el seu territori afecta més d'una comunitat autònoma-- i 13 de competència autonòmica --perquè abracen un àmbit limitat a una única comunitat autònoma--.

En concret, ha dit que l'Executiu ha elaborat 12 plans hidrològics per regular entre el 2016 i el 2021 l'ús de les demarcacions hidrogràfiques de Cantábrico Occidental, Guadalquivir, Ceuta, Melilla, Júcar, Segura i la part espanyola de les demarcacions de Cantábrico Oriental, Miño-Sil, Duero, Tajo, Guadiana i Ebro.

Pel que fa als plans hidrològics de competència autonòmica, la ministra en funcions ha dit que són les conques de les demarcacions hidrogràfiques Mediterráneas Andaluzas, Guadalete y Barbate i Tinto, Odiel y Piedras.

Per García Tejerina, els plans són "absolutament fonamentals" per conèixer les necessitats en matèria d'aigua, entre les quals hi ha les necessitats mediambientals, és a dir, l'aigua que "han de" portar els rius per estar ben protegits que estableix els recursos hídrics amb els quals es compta per establir les necessitats.

"És l'instrument de gestió més important. Sense planificació hidrològica és impossible fer una política rigorosa en matèria d'aigua i això és especialment important en un país com Espanya en què aquest recurs natural requereix una atenció màxima", ha subratllat, i alhora ha recordat que és una obligació establerta per la Directiva de l'Aigua de la Unió Europea.

En aquest context, ha dit que el primer cicle de la Directiva Marc de l'Aigua regula a nivell comunitari el període 2009-2015 i que aquests plans haurien d'haver estat aprovats el 2009 però al final del 2011 "cap pla hidrogràfic de conca estava aprovat", per la qual cosa els rius estaven sense regulació i "aquest Govern va assumir com a prioritat" aquesta eina fonamental de l'aigua.

Així, amb aquests reials decrets aprovats es compleix amb el segon cicle de planificació per al 2016-2021 i es dóna "compliment al mandat de la UE" per disposar d'aquesta eina "necessària" de gestió de l'aigua, segons l'Executiu.

La ministra en funcions ha subratllat l'"esforç important" per posar-se al dia en matèria de planificació, recuperar el retard acumulat, poder conèixer les necessitats existents i els recursos disponibles i per tant, les actuacions necessàries que s'han d'impulsar.

EDICIÓ ESPECIAL DEL BOE

García Tejerina ha parlat de "la complexitat" de l'elaboració que s'evidencia a les més de 65.000 pàgines, una mitjana de més de 5.400 pàgines a cada pla de conca que portaran el Butlletí Oficial de l'Estat a fer una "edició especial", perquè se superen les 1.300 pàgines de cada edició.

El pla conté una memòria --amb les assignacions d'aigua de cada conca i les reserves per a futures demandes, la normativa, els objectius ambientals, la compatibilitat d'usos o règims de cabals ecològics i el programa de mesures-- que inclou totes les inversions que s'han d'executar fins el 2021.

Aquestes inversions i actuacions s'estableixen en cinc paquets de mesures, que van des de la construcció d'embassaments i de conduccions d'aigua, l'ampliació i modernització de regadius fins a les mesures destinades a objectius mediambientals com el sanejament i la depuració de l'aigua que portaran els rius i mesures de restauració fluvial.

Alhora, ha indicat que hi ha mesures per pal·liar els efectes dels fenòmens meteorològics extrems, siguin sequeres o inundacions i també mesures de governança de l'aigua, com les relatives al manteniment de les xarxes de control i la millora del registre nacional de l'aigua.

17.000 MILIONS D'EUROS I POSSIBLE FINANÇAMENT DE LA UE

En total, segons ha precisat García Tejerina, els plans de competència estatal suposen més de 10.000 mesures i 15.000 milions d'euros i els de competència intracomunitària sumen inversions per més de 2.500 milions d'euros.

Segons la seva opinió, amb aquests plans els rius estaran en un estat d'aigua millor. Es posa punt i final als retards amb la Unió Europea, es compleix l'acord d'Associació amb la UE per a la utilització dels fons estructurals de la CE per al període 2014-2020.

"Els rius estaran en condicions de conservació millors i això és fonamental per a tots els ecosistemes vinculats i per a la qualitat de vida de l'aigua i dels ciutadans", ha afegit.

En concret, ha afegit que el reial decret augmenta els cabals ecològics dels rius a 2.500 trams fluvials de la primera fase, ja que en aquesta segona fase de planificació s'incorporen 750 cabals ecològics més i s'amplia la quantitat d'aigua a diversos trams.

A més, els plans prioritzen les necessitats dels rius, mesures de conservació i restauració, i s'impulsa la millora de la qualitat de les aigües perquè s'han planificat inversions importants.

D'altra banda, ha indicat que una altra de les novetats és la creació de reserves fluvials, una "nova figura de protecció mediambiental" que servirà per preservar els rius als trams on estan en "molt bon estat" ecològic. En total seran 135 reserves que donaran protecció especial a més de 1.700 quilòmetres de riu.

SOLUCIONS CONCRETES A PROBLEMES ESPECÍFICS

García Tejerina ha insistit que aquests plans "eren molt esperats" perquè inclouen "solucions específiques" per a "problemes concrets" a diverses conques.

García Tejerina ha elogiat l'"amplíssima participació pública" de comunitats autònomes i de "tots" els representants socials, ONG, usuaris de l'aigua, etcètera i el termini de sis mesos d'exposició pública.

Finalment, ha insistit en l'"amplíssim" consens assolit al Consell Nacional de l'Aigua, que han donat el vistiplau en més de 80% a uns plans i en més del 90% a altres. "Això permertà la gestió millor dels rius i donar servei a més usuaris", ha conclòs.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés