No preveu que el Govern espanyol la porti un altre cop al TC perquè "jurídicament és impecable"
BARCELONA, 4 oct. (EUROPA PRESS) -
La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha aprovat aquest dimarts el nou projecte de llei de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones que estan en risc d'exclusió social per esquivar els punts suspesos pel Tribunal Constitucional (TC).
En roda de premsa posterior al Consell Executiu, ha dit que es tracta d'una "resposta de país" després de la suspensió del TC el juliol de diversos punts de la Llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, i l'objectiu que persegueix és poder-la debatre i aprovar en lectura única aquest octubre.
El projecte de llei substitueix la cessió temporal obligatòria per l'expropiació de l'ús temporal d'habitatges, proposa com a alternativa al lloguer social obligatori un sistema de reallotjament de les famílies amb lloguer social, i recupera la mediació a través del Codi de consum.
Així, un dels instruments previstos és l'expropiació temporal de l'ús dels habitatges buits d'entitats financeres, que permetrà donar-los un ús social entre 4 i 10 anys, emparant-se en la Llei d'Expropiació.
En relació amb el cost de la rehabilitació de l'habitatge anirà a càrrec de l'entitat financera, fet que permetrà compensar el cost de l'expropiació, i hauran de ser pisos inscrits en el Registre d'Habitatges Buits o situats a municipis amb necessitats d'habitatge social.
També es preveu l'obligació de reallotjar les persones en risc d'exclusió social per pèrdua d'habitatge, el que evitarà nous desnonaments; es fixarà un sistema transitori de tres anys, ampliables a tres més, perquè les entitats financeres ofereixin un lloguer social a les esmentades famílies.
Sobre els processos de mediació entre famílies endeutades i entitats financeres, es preveu crear comissions a tot el territori, sota el nom de Comissions d'Habitatge i Assistència davant Situacions d'Emergència Social, formades per representants del Govern, entitats socials, advocats, ajuntaments i entitats financeres, que analitzaran els esmentats casos i elaboraran plans integrals per solucionar-los.
A més, s'amplia de 72 a 234 el nombre de municipis on el Govern té acreditada una alta demanda d'habitatge social, per la qual cosa es tindrà més capacitat d'augmentar el parc públic a través del dret de tempteig i mobilitzar més pisos buits d'entitats financeres i grans empreses.
SENSE LA PAH
La Generalitat, entitats municipalistes, el Consell de l'Advocacia Catalana i els promotors de les ILP de l'habitatge han elaborat el text, en què s'han incorporat al·legacions presentades per una quinzena d'entitats i administracions durant el període d'exposició pública.
Tot i això, la PAH no s'ha sumat a l'acord perquè, malgrat assistir a la dotzena de reunions que s'han portat a terme per redactar la norma, consideren que no s'han incorporat algunes de les demandes que havien posat sobre la taula, segons Borràs.
La consellera també ha reivindicat la rigorositat del que planteja la llei per evitar que el Govern espanyol la recorri un altre cop al TC: "Jurídicament és impecable. Si no busquen arguments polítics, de jurídics no en trobaran".
Ha explicat que el projecte de llei inclou un informe econòmic en què s'estima una demanda de 2.150 habitatges pel primer any, i que s'han compromès a finançar un 50% del cost amb els ajuntaments.
