Actualitzat 06/08/2016 10:39

El Govern aparca el pla pilot de reg a les zones Zepa del canal Segarra-Garrigues

 Meritxell Serret
EUROPA PRESS

Científics apunten que no existeixen poblacions d'aus suficients per obtenir resultats significatius

BARCELONA, 6 ago. (EUROPA PRESS) -

El Govern ha aparcat de moment les proves pilot, previstes en la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) i autoritzades per la UE, per estudiar si és possible el reg a les zones Zepa i la protecció de les aus de manera simultània al canal Segarra-Garrigues, a Lleida.

En una entrevista d'Europa Press, la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha explicat que finalment aquestes proves pilot no s'han impulsat perquè no han obtingut "consens" a nivell científic.

"No tenim poblacions d'aus suficients en aquest àmbit territorial com per fer un seguiment i determinar si les proves han funcionat o no. Les dades que sortirien no serien significatives", ha sostingut Serret, que ha indicat que la Generalitat segueix fent seguiment de l'ecosistema.

Fins avui, la Generalitat ha invertit 706,5 milions d'euros en el canal Segarra-Garrigues, i es preveu transformar en reg un total de 68.643 hectàrees respecte a les 70.150 previstes inicialment en el projecte original.

A més, la Conselleria destinarà durant la campanya 2016-2017 un total de 3,2 milions d'euros a actuacions encaminades a corregir i compensar l'impacte ambiental del canal de regadiu Segarra-Garrigues.

Una part d'aquestes actuacions consisteixen a l'arrendament de finques ubicades en zones Zepa per afavorir l'hàbitat de determinades aus i afavorir aquestes espècies, i aquest any es preveu arribar a 1.980 hectàrees de finques gestionades de les 3.400 hectàrees previstes en total.

MOTORS

Per aconseguir l'adhesió de regants al canal Segarra-Garrigues, el Govern ha impulsat una estratègia de motors, aliances amb empreses per a promocionar el reg amb projectes com el de pomeres amb Fruits de Ponent d'Alcarràs, la doble collita anual per a l'alimentació ramadera amb la Cooperativa d'Ivars d'Urgell i la plantació de 50 hectàrees de cultius de pistatxo a la finca Mas de Colom de Tàrrega (Lleida) amb Borges Mediterranean Group.

Completen la llista l'impuls de la viticultura de regadiu a Verdú a través de la unió de Grup Codorníu, el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Costers del Segre i el Grup de Cellers de Valls del Riucorb, i l'acord anunciat amb Alimentaria Guissona per incrementar el potencial cerealístic de la zona.

"De moment no tenim contactes per a nous motors. Es mantenen els mateixos i si en surten més, donarem ple suport a aquestes iniciatives", ha comentat la consellera.

AGÈNCIA DEL REGADIU

Una de les prioritats d'aquesta legislatura per a Serret és la revisió del pla de regadius 2008-2020, l'objectiu del qual és desencallar projectes i inversions per "tancar carpetes", així com incorporar un programa de desenvolupament a les iniciatives que puguin sorgir.

L'ens que ha de coordinar aquesta estratègia és l'Agència Catalana del Regadiu, una unitat que es preveu crear "ni que sigui de manera embrionària" el 2017 per planificar el seu desplegament en dos o tres anys vista.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés