MADRID, 10 Maig (EUROPA PRESS) -
L'exdiputat Pedro Gómez de la Serna s'ha negat aquest dimarts a l'Audiència Nacional a respondre les preguntes formulades pel jutge José de la Mata i la Fiscalia Anticorrupció, que l'investiguen al costat de l'exambaixador d'Espanya a l'Índia i exparlamentari Gustavo de Arístegui pel presumpte cobrament de comissions il·legals a canvi de tasques d'intermediació destinades que empreses espanyoles aconseguissin contractes a l'exterior de fins a 250 milions d'euros.
S'ha limitat a concretar que prestarà declaració una vegada s'aixequi el secret de sumari que pesa sobre la investigació, han informat fonts jurídiques.
El magistrat ha ofert a De la Serna, que es va presentar com a número dos del Partit Popular (PP) per Segòvia en les últimes eleccions generals i estava inscrit fins al 2 de maig al Grup Mixt, comparèixer voluntàriament perquè, en el moment que va dictar la sentència, el polític popular tenia condició d'aforat. Tot i això, va perdre aquesta condició després de la dissolució de les Corts i ha acudit aquest dimarts en resposta a la citació.
Després de romandre uns minuts a la sala de declaracions, ha abandonat l'Audiència Nacional en companyia del seu advocat sense voler respondre a les preguntes dels mitjans que l'esperaven a la porta. "Per respecte al tribunal, no faré declaracions", s'ha limitat a concretar.
De la Mata va interrogar aquest divendres Arístegui, que es va negar a declarar, de la mateixa manera que el seu fill Borja, que es troba també entre els investigats. El Ministeri Públic acusa l'exdiputat i l'exambaixador de la comissió de delictes de pertinença a organització criminal, corrupció en les transaccions econòmiques internacionals, suborn i blanqueig de capitals.
El magistrat va explicar al gener en una sentència que existeixen indicis que els querellats "es van concertar" amb funcionaris estrangers i altres persones per "apropiar-se d'importants quantitats de diners mitjançant un complex sistema de societats pantalla i una xarxa de col·laboradors".
La trama es dedicava, segons el jutge, a "rebre diners de diferents empreses espanyoles en atenció a la seva funció pública, amb la promesa d'intermediar per aconseguir contractes a l'estranger; abonar suborns i comissions a funcionaris estrangers per aconseguir adjudicacions de contractes i quedar-se importants comissions d'èxit en premi pel bon final de les gestions".
Segons el magistrat, "l'activitat criminal s'estenia des de la ideació del sistema fins a la posada en marxa dels instruments societaris i la xarxa d'agents; la celebració dels acords amb les diferents societats i empreses per assegurar-se pagaments i comissions; la celebració d'acords amb funcionaris públics d'altres països als quals abonarien comissions i suborns; i la percepció posterior de noves comissions en cas d'èxit de les gestions".
Respecte al delicte de corrupció en les transaccions econòmiques internacionals, el jutge assenyalava que de la investigació preliminar de la Fiscalia es dedueix l'existència de "possibles pagaments dineraris" realitzats a autoritats i funcionaris públics d'Algèria i als seus familiars en relació amb dos contractes d'obra per la construcció de l'estació dessaladora d'aigües de Souk Tleta, per un import de 250 milions d'euros, i el tramvia d'Ouargla, amb un cost de 230 milions.
Les dues obres van ser adjudicades a les empreses Internacional de Desarrollos Energéticos i Elecnor, a través del grup Voltar Lassen, que dirigien Gómez de la Serna i Arístegui, amb l'actuació de l'agent extern Cristóbal Tomé Becerra.
SUBORN I BLANQUEIG
El suborn estaria condicionat pels pagaments realitzats per les empreses espanyoles a Gómez de la Serna i Arístegui, que es van executar "directament" o a causa de la seva condició d'autoritat i funcionari públic, a través de les empreses Scardovi (propietat del diputat) i Karistia (controlada per l'exambaixador).
El delicte de blanqueig de capitals s'hauria comès, segons la seva sentència, després de la creació d'una estructura internacional de societats pantalla que no tenien cap activitat mercantil i que van realitzar "moviments internacionals de capital que van seguir estructures sofisticades d'ocultació dels diners".
En aquesta operació haurien participat les societats Arroyo de Lagasca, Karistia Maroc SRL i Kamaroc i Castelino BV. Aquestes dues últimes, amb domicili social al Marroc i Holanda, tindrien com "missió primordial" ocultar els beneficis dimanants dels anteriors delictes i ser instrument per a la seva comissió sota aparença d'una activitat mercantil".
