SANTANDER, 16 juny (EUROPA PRESS) -
El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, ha afirmat que una eventual fusió amb BMN tindria "sentit industrial" i des d'un punt de vista de negoci, perquè considera que els dos bancs són "complementaris" per la seva xarxa de distribució.
"Sense haver vist cap número, perquè no toca, sí té sentit (una fusió entre Bankia i BMN). Té un sentit industrial bastant clar", ha afirmat Goirigolzarri durant els cursos d'estiu organitzats per l'APIE en la UIMP. L'Estat, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), controla al voltant d'un 65% tant de Bankia com de BMN.
Tot i això, el president de Bankia ha matisat que estudiar aquest tipus d'operacions està encara "molt lluny" i ha recordat que la Comissió Europea no permet al banc nacionalitzat adquirir entitats fins al juny del 2017. Això sí, ha anticipat que qualsevol operació corporativa ha de respectar els interessos dels accionistes minoritaris de les dues entitats.
Precisament, Goirigolzarri no ha entrevist fusions en el curt termini i les ha ajornat fins a uns tres anys, i alhora ha posat de manifest les "dificultats" que comporten les integracions. "Les fusions no són un antídot davant dels problemes de solvència", ha advertit. En aquest sentit, ha emfatitzat que les consolidacions tenen riscos d'execució i queden "molt complexes" de gestionar. "Parlar de fusions és un tema complex. No em sembla tan evident", ha aprofundit.
Goirigolzarri ha aprofitat a més per advertir dels riscos d'una banca pública, a l'afirmar que no coneix cap banc públic que sigui "sostenible", i ha advertit que utilitzar entitats per generar major crèdit com a element "contracíclic" sempre ha conduït a crisis financeres.
En aquest sentit, s'ha declarat "sorprès" per la "poca memòria" sobre el passat, després d'assegurar que quan va arribar al banc, el maig del 2012, es va trobar un "concepte" de banca pública a BFA, matriu de Bankia que també presideix. Goirigolzarri ha subratllat que el consell d'administració de BFA estava representat per partits polítics, sindicats i patronals. "Crec que és evident a on ens va portar aquest problema", ha lamentat.
El president de Bankia ha vinculat la devolució dels gairebé 22.500 milions d'ajudes públiques injectats a l'entitat al "moment i forma" de la seva privatització, i alhora ha considerat que té sentit estudiar allargar el termini per a la sortida de l'Estat del capital, fixada per llei el 31 de desembre del 2017. "L'aspiració de Bankia és deixar-nos la pell amb la idea de tornar les ajudes públiques", ha garantit.
Sobre aquesta qüestió, ha admès que privatitzar l'entitat actualment implicaria perdre una quantitat "significativa" de les ajudes davant del valor actual al mercat. "No és la manera més intel·ligent", ha apuntat, i alhora ha advocat per una privatització semblant a la d'Argentaria.
NO HAN REBUT LA DEMANDA D'IBERDROLA
Goirigolzarri, qui ha afirmat que l'entitat encara no ha rebut oficialment la demanda d'Iberdrola per la seva inversió en la sortida a Borsa el 2011, ha defensat la gestió de l'entitat i ha avisat que l'alternativa al rescat de Bankia hauria estat la injecció d'uns 60.000 milions per cobrir els dipòsits de fins a 100.000 milions garantits.
Preguntat per si continuaria al capdavant de l'entitat si arriben al Govern espanyol partits com Podem, que proposa un model de banca pública, el president de Bankia ha reafirmat que l'equip gestor de Bankia està compromès amb l'actual projecte, que té un mandat "clar": una gestió professional sense ingerències polítiques per crear valor i tornar les ajudes públiques. Bankia ha tornat 1.627 milions després de la venda d'un 7,5% de la participació del FROB i el repartiment dels dos primers dividends en la història de l'entitat.
EN CONTRA DEL BREXIT
"Si aquest mandat es modifica, ja veurem", s'ha limitat a assenyalar, per després insistir que prendrà una decisió en funció de si arriben a materialitzar-se o no les esmentades hipòtesis. "Si no arriba (aquesta hipòtesi de Podem en el Govern espanyol), no cal prendre cap decisió", ha reflexionat.
Finalment, Goirigolzarri ha donat per tancat el "gruix" de l'ajust de plantilles i oficines en el sector bancari i ha avisat que el Brexit seria una "molt mala" notícia per al Regne Unit i per a Europa, tant des del punt de vista econòmic com a polític. "M'encantaria que el Regne Unit es mantingués a la UE", ha defensat.
