Entén que a Rajoy li doni "yuyu" entrar en un referèndum després del "negoci dolent" de Renzi i haver-se "estavellat" altres governs a la UE
MADRID, 11 des. (EUROPA PRESS) -
El portaveu de C's al Congrés dels Diputats, Juan Carlos Girauta, ha assegurat en una entrevista concedida a Europa Press, que si no hi ha un "consens ampli" de partida és "millor no ficar-se en reformes constitucionals" i es mostra partidari d'aparcar-les si no s'aconsegueix un acord sobre el "perímetre" del que cal canviar.
Tot i això, considera que la Carta Magna deu actualitzar-se i veu "urgent" limitar els aforaments dels representants polítics per al que defensa una "reforma exprés", que podria tenir l'acord dels quatre grans partits.
Tot i això, i després de l'anunci de Podem que demanarà que es voti qualsevol reforma que es faci, adverteix contra usos "bastards" que intentin convertir en "plebiscit" els referèndums.
A més, diu entendre que a Mariano Rajoy li doni "yuyu" abordar modificacions de la llei fonamental després del "negoci dolent" de Renzi a Itàlia i que altres governs, com el del Regne Unit, es "estavellessin".
Girauta està convençut que la Carta Magna necessita algunes actualitzacions obligades.
De fet, C's es va presentar a les eleccions proposant diverses reformes: consolidació de l'Estat autonòmic, clarificació de les competències de l'Estat i les compartides amb les Comunitats Autònomes; incorporació de drets socials com la salut o l'habitatge; la supressió de la preferència de l'home sobre la dona en la successió de la Corona; la supressió de les diputacions provincials; la supressió del Senat; una nova Llei electoral més proporcional; la limitació d'aforaments i un òrgan de Govern de la justícia independent.
El portaveu de la formació taronja al parlament recorda que algunes d'aquestes reformes comporten referèndum preceptiu i altres no, però adverteix que si Podem ho vol, "hi haurà", perquè la formació de Pablo Iglesias té més del 10% dels diputats i "poden forçar que hi hagi referèndum per a qualsevol reforma".
Després de ser preguntat si no creu que la insistència de Podem de fer un referèndum en qualsevol cas, reforça els recels de Mariano Rajoy, per no fer canvis, assegura que mai ha vist a aquest amb moltes ganes de portar a terme modificacions i no creu que el cap de l'Executiu necessiti molt reforç per això. En qualsevol cas, recorda que el PP "és necessari" i "si no vol", no es pot fer.
També diu entendre que, "després de les experiències que hi ha hagut a Europa", a Rajoy di dona "una mica de yuyu" entrar en un referèndum al qual "d'aviat tots es poguessin posar en contra d'ell".
I tot i que afirma que això tampoc passaria, està convençut que el fet que altres a Europa s'hagin "estavellat" amb un referèndum i sent Rajoy "reticent" als canvis, aquesta situació propicia l'"equip típic perquè Rajoy es torni més Rajoy que mai".
APRÈS EN CAP ALIÈ
En aquest sentit, recorda l'exemple del primer ministre italià, Matteo Renzi, qui ha sotmès a votació del poble italià una reforma constitucional treta endavant en les cambres legislatives sense consens i al final "va aconseguir que es convertís en un plebiscit per a ell".
"Negoci dolent", exclama, per a tot seguit concloure: "Aquí hem après en cap aliè. Aquí o hi ha un consens molt ampli de partida o millor no ficar-se en reformes constitucionals".
Després de ser preguntat si el seu partit estaria disposat a aparcar aquesta proposta de reforma si no hi ha acord sobre què reformar, exclama: "Per descomptat" i es pregunta "de què serviria una reforma sense consens?".
Segons la seva opinió, ha d'haver un "consens previ" entre la majoria de forces polítiques que, tot i que no sigui "minuciossísim", sí ho sigui respecte al "perímetre" de la reforma, i si això no passa insisteix que és "millor no ficar-se".
Girauta es refereix a la reforma de la Constitució per la via de l'article 168, és a dir, la que porta un referèndum preceptiu incorporat i a més necessita ser aprovada per majoria de dos terços de la Cambra; és a dir, en què, entre d'altres coses, es recolliria el tancament del model autonòmic per exemple.
AVISA CONTRA L'ÚS BASTARD DEL REFERÈNDUM COM A PLEBISCIT
A més de la necessitat de partir d'uns acords mínims sobre què reformar, Girauta exposa la dificultat afegida que "algú" --referint-se a Podem-- es pugui obstinar a utilitzar el referèndum "amb una finalitat diferent".
En aquest sentit avisa contra l'"ús bastard del jurídic polític" intentant convertir els referèndums en plebiscits.
Així, posa com a exemple la possibilitat que la formació morada volgués convertir en un "plebiscit" sobre la Corona la modificació de la Carta Magna per suprimir la supremacia de l'home sobre la dona en la successió al tron. En aquest cas, adverteix, "no juguem".
Tot i això, creu que sí hi ha una modificació "urgent" en què la majoria dels partits polítics poden estar d'acord.
Es tracta de la limitació dels aforaments, que C's ha proposat que es faci de manera expresa, com es va fer amb la modificació del 135 de la Constitució per garantir que Espanya no sobrepassarà els límits de dèficit: "Què farà Podem? Sempre ha dit que estava en contra. Com a mínim estarem allà Podem i nosaltres, però és que el PP també s'ha compromès i haurà d'estar i el PSOE també es va apuntar", exclama.
En aquest cas de la limitació dels aforaments, Girauta creu que no és tan "obvi", ni "tan senzill" que Podem pugui utilitzar un referèndum a favor seu.
"N'hi ha prou que davant d'una eventual reforma, Podem no estigui sol en la defensa d'una posició, perquè no ho pugui utilitzar d'una forma partidària", conclou, tot i que també posa en qüestió la coherència del partit morat amb aquest assumpte, ja que, recorda que tot i que Podem s'ha mostrat contrari als aforaments, "quan va tocar votar el suplicatori d'Homs, no ho volien concedir".
El portaveu de C's admet que encara no han parlat amb el Govern espanyol per posar en marxa aquesta proposta, però deixa clar que l'Executiu "sap el que ha de fer abans que passin tres mesos" perquè és una mesura que forma part dels acords d'investidura.
ADMET QUE LA REFORMA NO ESTÀ AL CARRER
Tot i això, no descarta que a aquesta reforma es pugui unir alguna una altra que no necessiti de referèndum preceptiu per portar-se a terme: "Potser val la pena si cal fer unes reformes d'actualització posar-se d'acord amb el referèndum, o deixarem només a Podem quan demana referèndum, que el pot forçar", exclama Girauta, tot i que matisa que "al que no es donarà cap curs és a una reforma que qüestioni la sobirania", referint-se a les demandes de Catalunya.
Girauta admet que el debat sobre la Constitució no està al carrer, però assegura que el dels "neutrins" o els avenços en cirurgia cerebral tampoc ho estan i no per aquesta raó són menys importants.
En aquest sentit, explica que darrere de la reforma de la Carta Magna no només hi ha "gent agitant" sinó que hi ha gent molt seriosa i posa l'exemple de l'informe del Consell d'Estat, fet durant el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero i en què s'exposaven els possibles canvis.
La diferència, afirma, entre qüestions importants com la medicina o la investigació i la reforma constitucional és que aquesta última s'ha d'acabar votant.
"Són les servituds de la política i està bé que sigui així" recalca i insisteix que el fet que la gent "no percebi" la importància d'aquests canvis "no treu sigui necessari".
