Actualitzat 29/03/2017 17:15

França lliurarà a Espanya l'arxiu històric d'ETA amb cintes d'interrogatoris a segrestats

Hi ha altres gravacions amb històrics etarres, a més d'informació que pot servir per aclarir assassinats sense autor conegut

MADRID, 12 oct. (EUROPA PRESS) -

Les autoritats franceses lliuraran a Espanya en els pròxims mesos l'arxiu històric d'ETA que ha estat trobat en un zulo el 2004 d'aquí a l'operació en la qual ha estat detingut el dirigent de la banda Mikel Antza, i on s'amagava ingent documentació i un centenar de cintes de casset amb testimonis de veterans terroristes i fins i tot amb interrogatoris a empresaris segrestats.

Es tracta de les gravacions amb els interrogatoris dels terroristes a dos empresaris segrestats, l'industrial biscaí José Lipperheide, capturat per ETA el 5 de gener de 1982 i posat en llibertat al cap de trenta dies, i Diego Prado i Colón de Carvajal, alliberat després de 74 dies d'un segrestat que es va portar a terme el 25 de març de 1983.

Equips de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i la Fiscalia treballen ja per determinar quins documents dels trobats al zulo batejat com a 'txoriak' (ocells) tindran com destí l'Audiència Nacional i quins aniran directament al Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme, segons consta en un article de la Fundació Víctimes del Terrorisme recollit per Europa Press.

Els serveis policials confien que els arxius d'ETA --reclamats pel mateix Antza, que els va qualificar d'"un tresor d'incalculable valor"-- continguin informació que permeti aclarir alguns dels assassinats de la banda que encara no tenen autor conegut.

L'arribada d'aquests arxius al Centre Memorial convertirà a aquesta fundació, amb seu a Vitòria, en una referència per a la investigació sobre la banda terrorista que ha causat més de 800 morts i milers de ferits fins a la seva derrota policial i l'anunci de la renúncia a la violència el 20 d'octubre de 2011, fa gairebé cinc anys.

França lliurarà la documentació intervinguda des de 1997, d'acord a la petició en aquest sentit del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que va comptar amb el vistiplau de la jutge Laurence Le Vert i, després, del president del Tribunal de Gran Instance de París, Jean Michel Hayat.

Així, una part serà lliurada per via judicial perquè es pugui utilitzar de manera legal en investigacions que encara estan obertes a Espanya. La resta es remetrà per via administrativa perquè sigui custodiat pel Centre Memorial que presideix el periodista i expert antiterrorista Florencio Domínguez.

UN ZULO DE QUINZE METRES

El zulo sota una casa de Saint Pierre d'Irube tenia a penes quinze metres quadrats i les parets, amb forma de lletra U, eren cobertes per prestatgeries metàl·liques en les que, de manera ordenada, s'apilaven carpetes i arxivadors, a més de cintes d'àudio i fins i tot alguns vídeos amb cursos d'ensinistrament sobre l'ús d'explosius, instal·lació de bombes o robatori de vehicles.

L'inventari inclou 16 cintes amb gravacions d'algú al qual s'identifica com 'Julen', i que els investigadors creuen que podria ser Julen Madariaga, fundador d'ETA i a qui s'esmenta en una altra cinta pel seu cognom. Altres cinc cassets registren la veu de José Manuel Pagoaga, 'Peixoto', així com d'altres històrics etarres com Txomin Iturbe, líder de la banda fins a la seva mort a Algèria. 'Azkoiti', 'Argala', 'Trepa', 'Mekaguen' o 'Haundixe' són altres dels etarres que formen part de l'arxiu històric.

També apareix un rètol d''actes de BT' en tres cassets, el que els investigadors creuen que podria donar a entendre que han estat gravades les reunions del Biltzar Ttipia, òrgan de direcció d'ETA que funcionava en els anys setanta, segons l'article de la Fundació Víctimes del Terrorisme recollit per Europa Press.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés