Actualitzat 18/04/2017 19:42

Forcadell reivindica l'herència ideològica de Xirinacs per la seva defensa de les llibertats

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en la presentació de la biografia
EUROPA PRESS

Lluís Busquets i Grabulosa publica una biografia de Xirinacs al cap de 10 anys de la seva mort

BARCELONA, 18 abr. (EUROPA PRESS) -

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha defensat aquest dimarts la vigència de Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), la seva defensa de les llibertats i "la radical fermesa" de les seves idees, que ha contrastat amb la desinformació i la mala interpretació que segueix havent-hi sobre ell ara, deu anys després de la seva mort.

L'escriptor Lluís Busquets i Grabulosa ha presentat aquest dimarts la seva biografia 'Xirinacs. El profetisme radical i noviolent' (Balasch Editor) al costat de Forcadell, enfront de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona a la plaça Sant Jaume, on Xirinacs va començar una 'plantada' el primer dia del 2000 per reivindicar una Assemblea dels Països Catalans i impulsar la campanya 'Jo també em planto' per la independència.

El llibre també explica el seu sacerdoci; les seves vagues de gana i la seva candidatura al Nobel de la Pau durant la transició; com va ser senador independent; la seva teoria de Model Global de la realitat; el seu discurs de la Diada del 2002 sobre ETA, que va comportar-li un procés que el va portar a presó uns dies per proclamar-se "amic d'ETA" malgrat defensar la no-violència, perquè es va declarar amic de l'oprimit i enemic de l'opressor; i la seva mort el dia del 2007 en què va complir 75 anys --ell va raonar al seu dietari que no se suïcidava sinó que oferia la seva vida a Déu--.

Forcadell ha dit que Xirinacs ja defensava que la llibertat política i social de Catalunya havien de defensar-se alhora; que això no significava anar contra ningú, sinó a favor de Catalunya; que el concepte de llibertat per a tota classe d'oprimits envoltava tota la seva vida; i que tot això el posava "un pas per davant de la societat", per la qual cosa mereix més coneixement i reconeixement de Catalunya.

XIRINACS I EL REFERÈNDUM

L'exdiputat de la CUP al Parlament, David Fernàndez --que va conèixer Xirinacs-- ha dit que segueix sent un referent de la desobediència civil pels qui veuen que la democràcia sofreix avui una lobotomia, i ha recordat la detenció de Xirinacs el 2005 per no acudir a l'Audiència Nacional després de les seves paraules sobre ETA: davant la comissaria de la Via Laietana de Barcelona hi havia "només unes 35 persones i ningú del sistema", i ha afegit que avui Xirinacs mai demanaria perdó per fer un referèndum.

El tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, també el va conèixer, com a advocat quan van decretar presó després d'aquesta mateixa detenció: ha recordat que va reaccionar serenament i va arribar a dir que li il·lusionava tornar a la Modelo, i ha afegit que va ser un personatge que es va sentir abandonat i incòmode per als polítics, encara que avui "estaria molt content" pel 15M, l'actual Govern de Barcelona, el 9N, la CUP, l'ANC i Òmnium.

EL NOM DE XIRINACS EN LA MODEL

Busquets ha justificat les més de 800 pàgines del seu llibre pel "grossor inassolible" que també va tenir l'obra del protagonista; ha destacat la seva religiositat més enllà del cristianisme, la seva teorització de la no-violència, el seu estudi d'una nova economia social, la defensa de les seves idees malgrat la marginació que sentia dels polítics i "l'actitud profètica i mística amb què va voler acabar la seva vida", i després ha demanat donar el nom de Xirinacs a algun dels futurs àmbits que substituiran la presó Model, on va ser pres polític i on es va concentrar per demanar l'amnistia.

Ha parlat a més l'editor del llibre, l'escriptor Ramon Balasch, que ha publicat una edició general, amb gairebé 100 fotografies i il·lustracions de Gemma Molera i de Jordi Junyent; i també una edició especial d'exemplars signats per Busquets i pels il·lustradors, al costat d'una caixa de cartró amb dues reixes, símbol de les reivindicacions de llibertat de Xirinacs durant la seva vida.

Balasch ha evocat "la traïció dels líders" de la qual parlava Xirinacs quan reinvindicava la independència de Catalunya, i ha agraït l'ajuda del germà de Xirinacs i de la Fundació Randa perquè Busquets pogués treballar en aquesta biografia, que arriba poc després que la mateixa editorial i el mateix autor hagin publicat 'Amic i amat. Llull/Verdaguer/Xirinacs. Tres homes de Déu en diàleg'.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés