Diu que l'informe dels lletrats sobre la llei de "desconnexió" no és vinculant i que el Parlament ho analitzarà la setmana que ve
BILBAO, 18 febr. (EUROPA PRESS) -
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, no creu que un hipotètic Govern central entre PSOE i C's pugui oferir, "el que ara mateix necessita Catalunya" perquè cap d'aquests partits reconeix el dret d'autodeterminació.
En una entrevista a Radio Euskadi recollida per Europa Press, Forcadell s'ha referit a l'oferiment a dialogar de Pedro Sánchez, que, tot i això, rebutja la possibilitat d'un referèndum per a Catalunya. Per aquesta raó, ha manifestat, en vista d'aquest plantejament, el que els agradaria, una consulta, "no serà possible".
Preguntada per si seria factible una sortida alternativa que no passi per un referèndum, ha afirmat que el que estan fent és "defensar el seu camí" i els agradaria que el Govern espanyol fos dialogant "i fins ara no ho ha estat".
"Ens agradaria que reconegués la sobirania de Catalunya i el dret d'autodeterminació, però jo no crec que sigui possible ni ara ni en anys. En alguns anys potser sí, però en un futur immediat no, per tant, seguirem el nostre camí", ha afegit.
Respecte a les alternatives que podria oferir a Catalunya un Govern espanyol del PSOE amb Ciutadans, ha insistit que l'únic que li agradaria per a Catalunya seria un Govern central que "reconegués la seva sobirania".
"En tot cas, ni Ciutadans ni el PSOE, en aquest moment, reconeixen el dret d'autodeterminació, per tant, no crec que puguin oferir el que, ara mateix, necessita Catalunya", ha afegit.
CONSELLERIA D'EXTERIORS
La presidenta del Parlament ha assenyalat que la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la Conselleria d'exteriors de la Generalitat "és cosa del Govern espanyol", i s'ha mostrat convençuda que aquest departament "és perfectament dins de l'Estatut".
"Nosaltres entenem que l'acció exterior s'ha desenvolupat amb altres Governs centrals i que és estatutària. En tot cas, el Govern espanyol haurà de decidir, però nosaltres estem convençuts que és estatutària i s'ha fet en altres governs, per tant, no s'entén que ara no es pugui fer", ha afegit.
Forcadell ha manifestat que són una "constant" les interferències entre la Generalitat i el TC perquè el Govern espanyol "sempre ha fet el mateix" i ha utilitzat aquest tribunal "en contra dels reptes polítics que té amb Catalunya" quan, segons la seva opinió, "els reptes polítics se solucionen políticament". "I l'Estat espanyol fa la cosa contrària, utilitza els tribunals per frenar tots els processos, tots els reptes que es plantegen des de Catalunya", ha afegit.
Per tant, ha indicat que li agradaria que el futur Govern espanyol fos un executiu "dialogant" que reconegués "el dret d'autodeterminació de Catalunya".
LLEIS DE DESCONNEXIÓ
D'altra banda, ha afirmat que la setmana que ve, dimarts, el Parlament basc estudiarà l'informe dels lletrats de la Cambra en relació amb les lleis de "desconnexió" --Seguretat Social, Agència Tributària i Transitorietat Jurídica-- i la seva forma de tramitació.
Forcadell ha explicat que tenen tres sol·licituds per desenvolupar tres lleis i els lletrats han fet un informe que "no és vinculant ni diu que aquesta proposta de ponències conjuntes sigui il·legal", tot i que han apuntat que "hi ha altres maneres de fer-ho".
Preguntada per si preveu que s'aprovin aquestes lleis de qualsevol manera, ha indicat que no preveu res i és una cosa que es decidirà la setmana que ve en la Mesa del Parlament, que estudiarà aquest informe.
Forcadell ha afirmat que aquestes tres lleis eren al programa de JxSí i són fruit de l'acord de Govern d'aquesta coalició i la CUP. "Entenc que aquestes tres lleis s'han de fer per complir el programa de Govern", ha afegit.
La presidenta del Parlament ha negat que s'estigui donant a Catalunya un trencament social pel debat independentista i creu que hi ha "una cohesió social molt gran" i hi ha més d'un 80% de ciutadans catalans que "estan d'acord amb fer un referèndum" i més del 90% que estarien d'acord amb el resultat "fos quin fos".
Finalment, ha assenyalat que "estem a la UE, al segle XXI i en democràcia", i, per tant, no es pot obligar "un país a formar part d'un Estat si una majoria no ho vol".
