Demana al TSJC rebutjar la petició de l'acusació particular de jutjar-los també per aquest delicte
BARCELONA, 2 nov. (EUROPA PRESS) -
Els fiscals del cas 9N han demanat rebutjar la petició de les acusacions populars de jutjar l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per malversació de fons públics a més de per la suposada desobediència i prevaricació, delictes pels quals sí sol·licita portar-los a judici.
En un escrit presentat davant de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled conclouen que no hi va haver malversació en la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014 malgrat que "va generar una despesa pública considerable", que xifren en uns 1,3 milions d'euros.
Els fiscals esgrimeixen, entre d'altres raons, que les despeses s'havien compromès amb anterioritat a la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) el 4 de novembre tot i que algunes de les partides es paguessin després; això sí, tenen "certs dubtes" pel que fa a si els serveis del centre de premsa de Montjuïc es van contractar abans o després.
La qüestió de quan es van comprometre les partides és rellevant, ja que dels tres possibles delictes, el de malversació és l'únic que podria comportar penes de presó, mentre que la desobediència i la prevaricació implicarien la inhabilitació per exercir càrrecs públics.
LES DESPESES DE LA CONSULTA
La Fiscalia calcula que la Generalitat va gastar al voltant de 1.338.000 euros en la pàgina web de la consulta, la fabricació del material per a la votació, la confecció del material per a l'enviament de la informació oficial, l'assegurança, els treballs de suport informàtic, el recompte i la publicació dels resultats i a habilitació d'un centre de premsa.
A tot això afegeix els 800.000 euros que es van usar en la campanya institucional, mentre que l'acusació popular suma com a despesa també els 2,8 milions que la Conselleria d'Ensenyament va invertir en la compra de 7.000 ordinadors que es van usar el dia de la votació.
La Fiscalia sosté que malgrat que després de la votació els ordinadors es van dedicar a ús escolar, "sembla evident que la seva adquisició es va decidir precisament per causa de la votació, i no per motius relacionats amb les carències del sistema educatiu".
SENSE ÀNIM DE LUCRE
Tot i això no veuen malversació perquè, a més que les partides s'havien compromès abans de la suspensió del TC, no existeix en la conducta de Mas, Ortega i Rigau ànim de lucre: "Resulta evident que els querellats van actuar sense cap intenció de procurar-se a si mateixos o de proporcionar a tercers un benefici econòmic indegut".
Els fiscals també descarten que hagin destinat els fons a "usos aliens a la funció pública", que és un altre dels requisits per poder qualificar els fets com a malversació.
