Sol·licita que designi instructor per investigar les donacions de 1.000 euros de regidors i assessors de l'Ajuntament de València
MADRID, 29 jul. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia ha sol·licitat al Tribunal Suprem que obri causa contra l'exalcaldessa de València i senadora del PP, Rita Barberá, per la comissió d'un presumpte delicte de blanqueig en el grup municipal del PP a l'Ajuntament de València, en el marc de l'Operació Taula derivada del cas Imelsa, han informat a Europa Press fonts jurídiques.
El Ministeri Públic sol·licita en un escrit tramès a l'alt tribunal que designi un magistrat instructor. El jutge d'Instrucció número 18 de València, Víctor Gómez, encarregat de la investigació, va enviar al TS la part de la investigació que afecta la senadora el mes d'abril passat.
En aquesta peça separada, amb 47 persones imputades i el PP com a persona jurídica, s'investiguen les donacions de 1.000 euros efectuades per regidors i assessors, quantitat que presumptament els era retornada pel partit en dos bitllets de 500 euros per blanquejar diners en efectiu de suposada procedència il·lícita.
El magistrat considerava en la seva exposició que havent reconegut l'exalcaldessa que va fer el donatiu de 1.000 euros pel qual estan imputats tots els regidors (excepte Eusebio Monzó, actual portaveu), exedils, assessors i exassessors que també van efectuar el pagament en vigílies de les eleccions del 2015, seria "incoherent" no elevar exposició al TS, ja que era l'únic competent per investigar i, en el seu cas, jutjar la senadora, que té la condició d'aforada.
El jutge, tot i això, assenyalava que ni les dues persones investigades que van reconèixer que els diners lliurats els van ser retornats ni els quatre testimonis que es van negar a fer l'aportació van fer una imputació "concreta" respecte a la participació de l'exalcaldessa de València en els fets objecte d'investigació.
L'instructor detallava a l'escrit les sospites que hi ha sobre les finances del PP i incidia en la relació de la senadora amb la persona que gestionava els comptes bancaris, l'exsecretària del grup municipal, María del Carmen García-Fuster, també imputada en aquest procediment.
Apuntava que Barberá era la seva superiora jeràrquica com a alcaldessa i màxima responsable del grup i hi havia, a més, una relació personal d'"estreta confiança" entre l'aforada i la principal investigada, que en la seva declaració judicial es va negar a revelar l'origen de diversos ingressos detectats el 2003, 2010 i 2011 per un import superior a 200.000 euros, així com la identitat de la persona que li lliurava aquests diners.
SILENCI DE GARCÍA FUSTER
L'instructor, que ha declarat la causa "complexa", precisava que la "presumpta naturalesa delictiva de comissions o cobraments il·legals en l'àmbit de la Regidoria de Cultura que s'investiguen en la peça principal" són "molt anteriors en el temps", però considerava "significatiu" el silenci de García-Fuster després de ser interrogada sobre l'origen d'aquests diners.
Abans d'elevar la causa al Suprem, el magistrat va oferir a Barberá l'opció de declarar, sense sotmetre's a un interrogatori. La senadora va presentar un escrit d'al·legacions en el qual reconeixia l'aportació dels diners per a la campanya de les eleccions del 2015, en què ella optava a l'Alcaldia, tot i que negava que els hi reintegressin. Les seves explicacions queden, segons l'opinió del jutge de València, "insuficients" per excloure la seva possible implicació en els fets investigats.
La investigació per blanqueig de capitals a l'Ajuntament de València és una peça separada del cas Imelsa, en què s'investiga l'arranjament de contractes a canvi de comissions il·legals en diverses administracions de la Comunitat Valenciana: Diputació (a través de l'empresa Imelsa); Ajuntament (a través de la Regidoria de Cultura) i Generalitat (a través de l'empresa Ciegsa). La causa, que va néixer l'abril del 2015, està oberta per malversació, frau en la contractació pública, suborn, tràfic d'influències i blanqueig.
