MADRID, 12 maig (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia del Tribunal Suprem (TS) ha informat a favor que aquest òrgan investigui l'actual diputat, exconseller i exportaveu del Govern, Francesc Homs, per la seva implicació en la consulta sobre la independència del 9N per presumpta desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics, si bé assenyala que la causa a l'alt tribunal ha de cenyir-se a l'actuació d'aquest per la seva condició d'aforat mentre la resta està en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Així han assenyalat fonts fiscals, que afegeixen que les raons del fiscal del Suprem perquè l'alt tribunal no assumeixi tot l'assumpte es fonamenten en la pròpia jurisprudència d'aquest òrgan i són també d'"economia processal", doncs la causa que se segueix al TSJC contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i la que era consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja està gairebé conclosa.
La Fiscalia del Suprem no s'aparta dels criteris expressats el mes de febrer passat pel representant del Ministeri Públic a Catalunya, que ha assenyalat en el seu escrit que existeixen indicis que Homs "ha tingut un comportament conscient i intencionat d'indubtable transcendència" per garantir la celebració de la consulta sobre la independència malgrat suspendre-la el Tribunal Constitucional (TC).
CARTA D'HOMS
Homs, membre de la diputació permanent del Congrés, ha tingut per a la Fiscalia un paper d'indubtable rellevància en la preparació de la convocatòria. Aquesta acusació es basa en l'existència d'una carta en la qual exconseller de Presidència respon a l'empresa contractada per dissenyar els programes informàtics per a les votacions i que havia sol·licitat a la Generalitat la confirmació que els seus serveis no vulneraven la suspensió del TC.
En aquesta missiva, Homs no només legitima la continuació dels serveis sinó que "conté la implícita advertència de les conseqüències d'un eventual incompliment per la contractista" ja que posa a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) els serveis jurídics del Govern per exercir accions contra l'esmentada empresa.
En la seva resposta a l'empresa, Homs assegura que no es vulnerava la suspensió del Constitucional i que s'havien fet consultes als Serveis Jurídics de la Generalitat i a altres "experts en dret penal, processal, administratiu i constitucional".
El criteri del fiscal de Suprem no s'aparta del de Catalunya, que considerava que, malgrat existir una vinculació entre el paper d'Homs i la resta dels acusats en la causa, el procediment pot substanciar-se de manera separada perquè no es veu una "connexió material inescindible" entre les conductes de Mas, Ortega i Rigau i la del llavors conseller de presidència.
Per això no veu necessari que la conducta de Mas, Rigau i Ortega --que no tenen el mateix fur-- sigui valorat pel Tribunal Suprem sinó que deu prosseguir la instrucció al TSJC.
El Suprem va rebre l'exposició raonada del TSJC respecte d'Homs el passat 21 de març i va designar ponent de la resolució a adoptar sobre l'assumpció del cas al president de la sala penal, Manuel Marchena, conforme al torn establert.
Tot i això, l'alt tribunal va acordar la devolució immediata de les diligències originals de la causa al TSJ català, ja que, fins que es resolgui sobre el contingut de l'exposició, el competent sobre la mateixa segueix i han estat el del tribunal de Catalunya.
Igualment recordava al TSJC que, en compliment del previngut a l'article 231.4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, tota la documentació que s'enviï ha d'arribar traduïda al castellà.
El jutge que instrueix la causa al TSJC, Joan Manel Abril, havia enviat tota la causa al Suprem perquè considera inseparable la investigació a Homs de la qual se segueix contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau.
El 7 de març, Homs ha declarat de manera voluntària davant del TSJC, on ha sostingut que la causa per la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014 era una causa política: "Com més alta sigui la pena que ens demanin, més gran serà la victòria", ha dit llavors.
