Considera que va concertar amb tres exdirectius cinc "hipotètics negocis" amb els quals va obtenir 57.042 euros
MADRID, 25 Maig (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia Anticorrupció ha demanat quatre anys i deu mesos de presó per al cantant José Ramón Márquez, àlies 'Ramoncín', per haver carregat presumptament a la Societat General d'Autors d'Espanya (SGAE) factures "irregulars" o que obeïen a serveis inexistents per valor de 57.402 euros entre setembre del 2008 i març de 2011.
El fiscal José Miguel Alonso, que ha enviat aquest dilluns el seu informe d'acusació provisional al jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata, atribueix al cantant els delictes de falsedat documental i apropiació indeguda, tot i que també planteja com a alternativa una multa de 13.924 euros pel delicte d'administració deslleial.
També sol·licita quatre anys i deu mesos de presó per a l'exdirector general de la Societat Digital d'Autors (SDAE) i presumpte capitost de la trama, José Luis Rodríguez Neri, al qual atribueix un delicte d'apropiació indeguda i un altre de falsedat.
A l'exdirector dels Serveis Jurídics de l'entitat Pablo Hernández Arroyo li reclama dos anys i nou mesos de presó per apropiació indeguda o, alternativament, una multa de 40.356 euros per administració fraudulenta. La pena sol·licitada per a l'exdirector general de SGAE i exconseller de la filial digital Enrique Loras és de dos anys de presó per apropiació indeguda o, alternativament, una multa de 20.866 euros per administració fraudulenta.
"IL·LEGÍTIMA SORTIDA DE FONS"
Alonso assenyala que, "amb l'exclusiu objectiu de procurar-se un lucre il·lícit", 'Ramoncín' i el seu amic Rodríguez Neri, que "es va prestar a donar-li la seva col·laboració imprescindible" per al seu "il·lícit final" mitjançant la "posició decisiva que ostentava en la SGAE, van procedir a l'"elaboració i ideació de determinada documentació que en aparença donés cobertura a la il·legítima sortida de fons que anaven a portar a terme".
Per a això, van concretar cinc "hipotètics negocis jurídics", tots ells "al marge del deute per import de 121.159,72 euros" que, a data del 26 de juny del 2012, 'Ramoncín' mantenia amb la SDAE per "els avançaments rebuts a càrrec dels drets d'autor".
El primer d'aquests negocis va consistir en l'elaboració d'un programa de televisió anomenat 'El creador', pel qual el cantant va cobrar el setembre del 2008 una factura de 10.100 euros a canvi d'"unes pàgines referides" al projecte que mai van ser "objecte de desenvolupament ni d'expectativa de cap benefici per a la societat pagadora", que ha estat la filial de la SGAE Portal Latino.
L'EINA PER A STEVE JOBS
La societat mercantil Jupiter Music, de la qual 'Ramoncín' n'era administrador únic, també va cobrar 5.800 euros el desembre del 2009 de la SDAE per l'"estudi, desenvolupament i posada en funcionament" d'un sistema de protecció d'arxius anomenat 'La caixa forta virtual'. En la seva declaració davant del jutge, el gener del 2013, va defensar que, d'haver viscut als Estats Units, aquesta eina se l'hauria "venut a Steve Jobs". "Com viu a Espanya, se la vaig vendre a la SGAE", ha defensat.
La SDAE també va abonar a la societat de 'Ramoncín' dues factures per un total de 28.050 euros el desembre del 2010 i març de 2011 per la redacció de les "línies directrius" del programa de televisió '¿Hablamos el mismo idioma?'. Les dues parts van signar un contracte que es va trobar a la casa de Rodríguez Neri tot i que no figurava als arxius de la SGAE, "en els quals únicament apareixia una còpia sense signar d'un esborrany de contracte", i que no estava "emparat" en cap acord adoptat d'acord amb els estatuts de la societat.
Al marge de la participació de Rodríguez Neri, 'Ramoncín' va elaborar el 2010 un projecte de divulgació dels drets d'autor dirigit a la SGAE per import de 6.962 euros que es va desenvolupar amb el "beneplàcit" de Loras i Hernández.
A més, va percebre presumptament 6.490 euros com a avançament per la indemnització que la SGAE havia de pagar-li com a resultat d'una sentència dictada el 2011 pel Tribunal Suprem.
El llavors director dels serveis jurídics va autoritzar el pagament a l'entendre "unilateralment" que la resolució judicial era "perjudicial des del punt de vista corporatiu per a l'entitat de gestió". Per evitar que el Consell de Direcció tingués coneixement d'aquesta decisió, va fixar la quantia en 5.500 euros, que es va incrementar en 990 euros en aplicar-li el 18% d'IVA.
