MADRID, 12 gen. (EUROPA PRESS) -
El rei Felip VI no ha rebut fins avui cap president d'una Cambra autonòmica per complir amb el tràmit de rebre la comunicació formal sobre qui ha resultat investit president del Consell de Govern de la Comunitat Autònoma en qüestió.
El seu pare, el rei Joan Carles, sí acostumava a concedir audiència als representants dels Parlaments de Galícia, el País Basc i Catalunya (les anomenades 'comunitats històriques') després d'unes eleccions autonòmiques, per tal que li lliuressin en persona el document oficial que acredita la investidura del president del Consell de Govern autonòmic, tràmit necessari perquè el Rei pugui signar el decret de nomenament del president autonòmic.
Es tractava d'això, d'una deferència amb aquestes Comunitats Autònomes, ja que ni en la Constitució ni en els Estatuts d'Autonomia està escrit que el Rei hagi de rebre en mà la comunicació formal de la investidura del president autonòmic. La seva obligació es limita a signar el decret del seu nomenament, i el de cessament del president sortint.
La resta de les autonomies del Regne d'Espanya compleixen aquest tràmit enviant l'escrit a la Casa del Rei (per correu, fax o correu electrònic) o enviant un lletrat del Parlament autonòmic al palau de la Zarzuela amb el document en mà. Aquesta última via va ser l'escollida per optar a les Corts valencianes després de les autonòmiques del maig passat, per exemple.
Des que Felip VI fos proclamat rei el 19 de juny del 2014 tan sols una de les tres 'comunitats històriques' ha celebrat eleccions: Catalunya. A petició de Zarzuela, el tràmit per a la comunicació formal al Rei de la investidura de Carles Puigdemont s'ha complert amb l'enviament del document via correu electrònic.
El fet que Felip VI no hi hagi rebut en audiència la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, ha desencadenat una pluja de crítiques per part de formacions independentistes com ERC o Convergència, que han acusat el monarca de "menysprear" al poble de Catalunya.
Però també els nacionalistes del PNB han entrat en el debat. Segons l'opinió de la presidenta de l'executiva biscaïna del PNB, Itxaso Atutxa, Felip VI ha "tret el cable" amb aquest gest i ha començat a "la desconnexió" de Catalunya respecte d'Espanya.
EXCEPCIONS AMB JOAN CARLES I
El fet cert és que el 2012, Joan Carles I tampoc va rebre en audiència la presidenta del Parlament català, Núria de Gispert, perquè li comuniqués la investidura d'Artur Mas. En aquella ocasió, Zarzuela va demanar solucionar el tràmit com es fa amb la resta d'autonomies a causa que l'agenda del monarca s'havia restringit com a conseqüència d'una de les seves operacions.
Dos anys abans, el 2010, i també després del comicis autonòmics a Catalunya com a mínim des del 1999, Joan Carles I sempre va rebre en audiència el president del Parlament perquè li comuniqués formalment la investidura del màxim representant de la Generalitat.
Tampoc el 2012 Joan Carles I va rebre personalment la presidenta del Parlament basc perquè li comuniqués la investidura d'Iñigo Urkullu com a lehendakari a causa de la convalescència del monarca per una recent operació. Bakartxo Tejeria (PNB) va complir amb el tràmit remetent el document via correu certificat.
Altres vegades no es va poder complir amb la tradició a causa de problemes d'agenda. Un viatge oficial del Rei a Lituània va impedir al monarca rebre la presidenta del Parlament basc, Arantxa Quiroga, l'endemà de la investidura de Patxi López com a lehendakari el 2009. El cap de l'Estat central ha rebut després en audiència Quiroga, acompanyada de la resta dels membres del Parlament basc.
