Recalca a la vicepresidenta que, tenint en compte que el Pacte del Tinell va excloure el PP, l'acord amb el PSOE no era qüestió d'esforç
MADRID, 13 des. (EUROPA PRESS) -
La fundació FAES que presideix José María Aznar ha retret aquest dimarts a la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, que qüestioni l'actuació que va fer el PP en recollir firmes el 2006 contra l'Estatut de Catalunya, cosa que, segons la seva opinió, evidencia "un altre cop" aquesta tendència en el partit d'"assumir el relat" dels seus adversaris polítics.
Així es pronuncia FAES en una anàlisi amb el títol 'Per firmes, les del Tinell' un dia després que la vicepresidenta admetés en una entrevista a la COPE que "va ser un error" que PP i PSOE no treballessin "prèviament per arribar a un acord" a l'Estatut de Catalunya en lloc de "procedir unilateralment uns i altres".
Segons FAES, davant de la pregunta concreta de si el PP hauria comès un error en recollir firmes contra l'Estatut, Santamaría va contestar amb "un conciliador repartiment de responsabilitats, indicant que l'error de PP i PSOE va ser no posar-se d'acord prèviament sobre el nou Estatut".
Segons l'opinió de la fundació, aquesta "bona idea" d'esgotar les possibilitats de diàleg a Catalunya "no hauria de portar-se a l'extrem de prescindir d'una història recent en detriment de les posicions que el PP va adoptar en el seu compromís amb la Constitució i de la mobilització dels seus militants". Aquest compromís, recorda, va incloure en el seu moment l'acció davant del Tribunal Constitucional front a un Estatut els promotors del qual sabien que oferia motius clars d'inconstitucionalitat.
"UN ALTRE COP EL PP I LES SEVES CARÈNCIES"
FAES assenyala que en aquest "repartiment de responsabilitats amb els socialistes" que va fer la vicepresidenta també admet que el PP "s'hauria d'haver esforçat més". "Un altre cop el PP i les seves carències. I un altre cop, aquesta tendència en el PP d'assumir el relat que en fan els seus adversaris", lamenta.
En aquest sentit, FAES critica durament les declaracions de Sáenz de Santamaría per "la culpa assumida i l'autocrítica: en comptes de demanar firmes al carrer, el PP s'hauria d'haver esforçat més" perquè, "pel que sembla no ho va fer amb suficient dedicació", per "arribar a un acord amb el PSOE sobre el nou Estatut".
"Quedava Catalunya i l'exigència que el PP expiés el que l'esquerra i el nacionalisme --que mariden tan bé--, per increïble que sembli, han aconseguit convertir en l'esdeveniment crític, en el punt d'inflexió històric que va obrir les comportes de l'independentisme: demanar firmes al carrer per donar suport a un recurs d'inconstitucionalitat".
Tot i això, FAES recalca que aquest pacte d'esquerra i nacionalistes a Catalunya "signat amb pompa i solemnitat al Saló del Tinell" es basava "a excloure el PP de tot acord".
"Així que l'acord amb els socialistes no sembla que hagués estat qüestió d'esforç. Va ser una possibilitat vetada pels qui van fer un Estatut amb plena consciència de la seva inconstitucionalitat i amb l'objectiu d'assentar, a Madrid i a Barcelona, un projecte de poder que prolongaria la majoria de Zapatero i el tripartit català sobre la base de l'exclusió del PP", proclama.
Per això, la fundació d'Aznar subratlla que, per un "elemental sentit històric i de fidelitat als fets", que, segons la seva opinió, "no estan barallats amb la voluntat conciliadora", si es parla de les firmes que es van recollir en aquells dies, cal recordar que "per firmes, les que es van estampar al Pacte del Tinell".
ZAPATERO I EL MISSATGE QUE EL PP CRISPAVA
Segons la fundació d'Aznar, el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero "va aconseguir que molts al PP es creguessin que eren ells i no l'extremisme ideològic d'aquell 'nou PSOE' els que crispaven".
"D'aquí, a la derrota del 2008 que va generar una sentida autocrítica, silenciosa però intensa, per l'oposició que el PP havia mostrat davant de la negociació política del govern socialista amb ETA sota aquesta distracció anomenada 'procés de pau'. Va resultar que el PP no només crispava sinó que, a més, era enemic de la pau", afegeix.
És més, destaca que una vegada que el PP va guanyar les eleccions el 2011 l'Executiu central va assumir "la seva etiqueta de malvat retallador, amb gest de resignació, entre apel·lacions a l'ètica de la responsabilitat i als dictats de Brussel·les".
"El govern que havia apujat els impostos com mai abans a Espanya, fent-los recaure especialment sobre la seva base electoral, passava per reaccionari a ulls dels progressistes el gran referent dels quals, Rodríguez Zapatero, havia arribat a afirmar que abaixar els impostos era d'esquerres", sosté.
