Va analitzar l'estructura de Nóos, va veure que no era un moviment associatiu, ho va explicat a Alberto Aza i va recomanar l'exduc que s'apartés
PALMA DE MALLORCA, 21 abr. (EUROPA PRESS) -
L'exassessor jurídic de la Casa Reial i Comte de Fontao, José Manuel Romero, interrogat en qualitat de testimoni al judici del cas Nóos, ha manifestat que quan a començament del 2006 va començar a escoltar "rumors i opinions" sobre l'activitat de l'Institut Nóos, va començar a indagar sobre aquesta qüestió, i va concloure que la tasca que realitzava l'entitat llavors presidida per Iñaki Urdangarin era "inadequada per al marit d'una Infanta d'Espanya".
Va ser aquest fet, ha recordat, el que va motivar que portés a recomanar a l'exduc que abandonés tota vinculació en la gestió de qualsevol mena d'activitat mercantil.
"Mai vaig deduir que existia cap activitat il·lícita, sinó inadequada", ha recalcat el testimoni: "No hi ha hagut una persecució ni una comunicació a la Fiscalia sobre aquestes qüestions, sinó que tot apuntava la inadequació d'un membre de la Casa Reial a l'àmbit polític".
A preguntes del fiscal anticorrupció Pedro Horrach, Romero, qui va exercir la seva tasca com a assessor de la Casa Reial entre el 1993 i el 2014, ha recordat que després de conèixer per la premsa que "pel que sembla existien activitats que podien ser de caràcter mercantil" en les quals estava implicat l'exduc, va decidir comunicar-li aquesta circumstància a l'excap de la Casa Reial Alberto Aza. "Li vaig dir que analitzaria quina estructura tenia Nóos", ha apuntat.
HO VA COMUNICAR A ALBERTO AZA, EXCAP DE LA CASA REAL
"El marit de la Infanta no havia de fer aquest tipus d'activitats en primera persona", ha insistit el testimoni, i ha precisat que aquests "rumors no afectaven la senyora Cristina".
Després de parlar amb Aza, Romero es va traslladar a mitjans del 2005 a Barcelona, a les oficines de l'Institut, per parlar d'això amb Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres, els qui "van acceptar de bon grat" que anés a reunir-se amb ells.
Tal com ha manifestat, li van explicar quina era l'estructura del funcionament de l'Institut Nóos, que era "fonamentalment la que em preocupava".
"Em van explicar que hi havia també una altra societat a la qual no es va donar especial rellevància, Nóos Consultoria Estratègica, que tenia una activitat limitada. Vaig prendre les dades, em van comentar que l'Institut estava format per ells i que feien una tasca de consultoria".
Tot i això, ha manifestat que no li van dir si hi havia altres membres, com tampoc que formaven part de la junta directiva tant la infanta Cristina com l'exsecretari personal de les Infantes Carlos García Revenga.
"VAIG VEURE QUE NO ERA UN MOVIMENT ASSOCIATIU"
"L'activitat d'Urdangarin era molt profitosa però l'estructura jurídica establerta no em semblava l'adequada. Vaig veure que no era un moviment associatiu", ha remarcat Romero, qui ha expressat que li van preocupar les empreses privades amb les que contractava l'entitat i es va adonar, a més a més, que "no era propi d'una associació contractar amb les Administracions públiques", com feia l'Institut.
Segons ha relatat, després d'això va tornar a Madrid i li va explicar a Aza les informacions que els dos exsocis li havien transmès, per després tornar a reunir-se amb ells per recomanar a l'exduc que s'apartés dels seus negocis.
Sobre la formalització de la Fundació anomenada Areté després de l'aparent desvinculació d'Urdangarin de Nóos, el març del 2006, Romero va manifestar que aquesta entitat es va formalitzar sense el seu previ coneixement com tampoc de la Casa Reial, fet que va portar Romero a neutralitzar aquesta iniciativa després d'adonar-se que Areté reproduïa les notes característiques que havien inspirat el funcionament de l'Institut Nóos, amb un marcat caràcter mercantil i lucratiu, tal com ha assenyalat davant del jutge José Castro en fase d'instrucció.
"Una fundació ha de ser en el sentit normal i estricte, fundada per algú que no sigui membre de la Casa Reial i amb un patronat que asseguri el seu normal funcionament", ha asseverat. El Comte de Fontao ha incidit que no va intervenir en la creació d'Areté sinó que únicament es va encarregar de les gestions per a la seva extinció.
CREACIÓ DE LA FDCIS
En aquesta mateixa línia, el testimoni ha recalcat que tampoc va intervenir en la creació de la que està considerada pels investigadors com a successora de Nóos, la Fundació Esport, Cultura i Integració Social (FDCIS).
Romero ha subratllat en aquest sentit que tampoc en aquesta entitat podia haver-hi "una relació d'interès" per part d'Urdangarin, que "podia actuar a l'ombra però hi havia normes i criteris que asseguraven el bon funcionament de la fundació".
"Vaig veure que estava ben constituïda, però no sé qui la dirigia. Vaig saber després que era Torres", ha abundat l'exassessor, qui ha assegurat desconèixer l'existència de la societat De Goes Center for Stakeholder Management que, segons les indagacions, formava part d'una suposada estructura fiduciària creada per Urdangarin i per Torres per desviar diners a l'estranger, concretament a Belize i al Regne Unit, i on apareixia vinculada la FDCIS.
En relació amb Aizoon, la propietat de la qual comparteixen el 50% la Infanta i el seu marit, Romero ha assegurat que no coneixia la seva existència i que tampoc sabia que l'exduquessa formava part de la mateixa.
"Només diré una cosa, el règim econòmic a la Família Reial era la separació de béns, va ser el que vaig recomanar i així va ser en tots els casos". Després de ser preguntat sobre què vol dir amb això, Romero s'ha limitat a respondre: "No vull dir més que no he dit".
