No pot implicar l'ús de la força, ni la dissolució dels òrgans de l'autonomia o la substitució dels seus titulars
MADRID, 26 febr. (EUROPA PRESS) -
Diferents estudis sobre l'article 155 de la Constitució espanyola conclouen que l'aplicació d'aquest article és una via de control "excepcional" encara que l'única quan una comunitat autònoma incompleix les sentències del Tribunal Constitucional.
Consideren, en qualsevol cas, que ha de ser una actuació amb caràcter de "provisionalitat" fins a restaurar el compliment normal de les obligacions per part de l'autonomia i aplicada amb "prudència", "gradualitat" i "proporcionalitat".
En alguns dels estudis, recollits per Europa Press, es precisen fins i tot les mesures que no pot adoptar el Govern central per obligar l'autonomia i descarten l'ocupació de les Forces Armades o de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
També consideren que no es poden dissoldre els òrgans de l'autonomia, substituir els seus titulars o canviar l'actuació de l'Administració autonòmica per la de l'Estat excepte en "cas extrem".
Però sí preveu que el Govern espanyol pugui impartir directament les instruccions a les autoritats de l'autonomia, és a dir, la subrogació per l'Executiu en els actes de l'autonomia no realitzats o realitzats amb vulneració de l'ordenament jurídic així com la suspensió de l'executivitat dels acords o resolucions dels òrgans autonòmics o l'adopció de mesures econòmiques de bloqueig o pressió.
L'article 155 de la Constitució té dos punts: el primer d'ells precisa que si una comunitat autònoma no compleix les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen o actua de manera que "atempti greument contra l'interès general d'Espanya", el Govern central, previ requeriment al president de l'autonomia i, en el cas de no ser atès, amb l'aprovació amb majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar a aquella al compliment forçós d'aquestes obligacions o per a la protecció de l'"esmentat interès general".
Al punt dos, especifica que per a l'execució de les mesures previstes a l'apartat anterior, el Govern espanyol podrà "donar instruccions a totes les autoritats de les CCAA".
INSPIRAT EN LA LLEI FONAMENTAL ALEMANYA
Aquest article de la Constitució Espanyola s'inspira en l'article 37 de la Llei Fonamental alemanya, encara que amb algunes diferències, ja que la tramitació parlamentària que es va produir en el seu moment va incloure dues cauteles: el previ requeriment al president de l'autonomia i l'exigència que l'aprovació del Senat tingués lloc per majoria absoluta.
No obstant això, les Constitucions alemanya i espanyola són les úniques que contemplen l'adopció de mesures necessàries per part del Govern espanyol per al compliment dels deures de les autonomies, ja que en altres constitucions federals europees, o que preveuen l'existència de regions autònomes, s'inclinen per la "suspensió o dissolució dels òrgans regionals o dels Estats membres" davant greus violacions de l'ordre constitucional, com és el cas de la Constitució Federal austríaca, la italiana o la portuguesa.
L'estudi realitzat per José María Gil-Robles i Gil-Delgado, o l'anàlisi de Rafael Entrena Cuesta, deixen clar que l'aplicació d'aquest article constitueix una forma de control "excepcional".
Per això, tant aquests, com l'estudi signat pel professor de dret Constitucional de la Complutense Germán Gómez Orfanel, precisen que l'aplicació ha de fer-se amb "proporcionalitat", de forma "gradual" i amb la "menor intervenció" possible en l'autonomia. Gómez Orfanel apunta fins i tot a la necessitat de "prudència política".
També l'advocat i professor Enrique Sánchez Goyanes explica en "Constitució Espanyola comentada" que la facultat que dóna l'article 155 al Govern espanyol d'adoptar les mesures necessàries per obligar les CCAA al compliment forçós de les obligacions constitucionals ha de ser interpretada "restrictivament".
Per això, recalca que no és suficient per a la seva aplicació el "cas omís" dels requeriments de l'Estat.
L'advocat i polític José María Gil-Robles explica a "Comentaris a la Constitució Espanyola de 1978" que l'aplicació ha de realitzar-se amb sentit "restrictiu" i quan les altres possibilitats de control compatibles amb l'autogovern no resultin eficaços.
En aquest sentit, exposa que no seria procedent la utilització del 155 quan existeixi un procediment "no excepcional" i que sigui "més respectuós" amb l'autonomia per aconseguir el mateix objectiu.
Explica que, en teoria, seria aplicable a les actuacions de les Assemblees Legislatives i a les del Consell del Govern central i del president de l'autonomia.
No obstant això, entén que no procedeix aplicar-se als actes de l'assemblea legislativa perquè són susceptibles d'impugnació davant el TC.
En la seva opinió, són objecte d'aquest procediment de control els actes imputables al Poder Executiu de l'autonomia que, per acció o omissió, no són susceptibles de suspensió per no ser disposicions o resolucions, així com aquells altres que tractin d'executar disposicions impugnades sense respectar l'efecte suspensiu establert per l'article 161.2 de la Constitució.
SI ES DESOBEEIX Al TC NO EXISTEIX MÉS PROCEDIMENT QUE EL 155
"Cap, en efecte, imaginar que el Consell de Govern o el president de la Comunitat tractin de portar endavant els seus propis acords o disposicions (o les dictades per l'Assemblea Legislativa), malgrat que, en haver estat impugnades davant el TC, han quedat automàticament suspesos", exposa per concloure que en aquest supòsit hi ha "incompliment greu" d'una obligació constitucional, la de no executar una disposició o resolució suspesa pel TC, "sense que existeixi més procediment que el de l'article 155 per aconseguir que aquella es compleixi".
El professor Germán Gómez Orfanel, no obstant això, sí inclou l'Assemblea Legislativa, juntament amb el Consell del Govern espanyol i el President del mateix, com a subjecte passiu d'aquesta coerció estatal, i també assenyala que l'incompliment en què incorri l'autonomia ha d'estar "vinculat a un autèntic deure jurídic de l'autonomia i dotat de certa rellevància".
Adverteix, en aquest sentit, que "en cap cas el principi d'autonomia pot oposar-se al d'unitat, sinó que és precisament dins d'aquest, on aconsegueix el seu veritable sentit".
Mentre que el jurista Rafael Entrena Cuesta recalca també que "no serà suficient qualsevol actuació il·legal" perquè doni pas al procediment, sinó que haurà de tractar-se d'un "incompliment greu de les obligacions o d'un atemptat, igualment greu, contra l'interès general d'Espanya".
Quant a les mesures a aplicar, considera que "caldrà estar en cada cas, a la naturalesa que motivi la intervenció" i podran ser adoptades pel Govern central a través de la pròpia organització administrativa estatal o mitjançant les autoritats de les CCAA, en acatament de les instruccions impartides per l'Executiu central.
José María Gil-Robles precisa, en aquest sentit que, atès que es tracta d'utilitzar mesures per obligar l'autonomia com a tal i no als seus ciutadans considerats en conjunt, això porta a descartar l'ocupació, per exemple, de les Forces Armades o de les Forces de Seguretat de l'Estat.
En sentit contrari, sí estima pertinents que: el Govern espanyol imparteixi directament instruccions a les autoritats de l'autonomia; la suspensió de l'executivitat d'acords o resolucions dels òrgans autonòmics; l'adopció de mesures econòmiques de bloqueig o pressió, tant amb caràcter general com a referides específicament a l'activitat que dóna lloc a l'incompliment i la suspensió o rescissió de convenis o acords entre l'Estat i la CCAA que donin lloc al fet que aquesta incompleixi les seves obligacions.
