BARCELONA, 9 jul. (EUROPA PRESS) -
La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut assenyalen de manera reiterada que Catalunya no pot ser una nació en sentit jurídic, ja que a aquests efectes només existeix la Nació --ho escriu en majúscula-- espanyola, tot i que sí es reconeix que es tracta d'una "idea perfectament legítima".
El TC afirma en la sentència que el fet que els estatuts d'autonomia tinguin el seu fonament en la Constitució "és una qüestió tan elemental i de principi que no admet discussió", pel que atorgar sentit jurídic a la nació catalana és "incompatible, per contradictòria" amb la "unitat i indivisibilitat" de la Nació espanyola, sobre la qual es fonamenta la Constitució.
En qualsevol cas, els magistrats de l'Alt Tribunal accepten que es pot parlar de la nació com una realitat cultural, històrica, lingüística, sociològica i fins a religiosa. "Però la nació que aquí importa és única i exclusivament la nació en sentit jurídic-constitucional. I en aquest específic sentit la Constitució no coneix una altra que la Nació espanyola", rebla.
Al llarg dels fonaments jurídics, el TC diu no compartir la visió "restrictiva" que té sobre la Constitució els recurrents de l'Estatut, i defensa que la seva visió és més "àmplia", pel que accepta que "en qualsevol context que no sigui el jurídic-constitucional" Catalunya pugui presentar-se com una realitat nacional.
L'esmentada representació pot tenir un sentit ideològic, històric o cultural, perquè tal cosa té "plena cabuda a l'ordenament democràtic com a expressió d'una idea perfectament legítima".
L'acceptació de la nació catalana --sempre que no tingui validesa jurídica--, la fonamenta el TC en el fet que la mateixa Constitució garanteix a les "nacionalitats i regions" que integren Espanya té un dret inalienable al seu autogovern.
