BARCELONA, 9 jul. (EUROPA PRESS) -
La sentència del Tribunal Constitucional (TC) assenyala en el seu fonament jurídic número 11 que el concepte de ciutadà català que recull l'Estatut s'ha d'entendre com "una espècie del gènere ciutadania espanyola", al qual a més no pot "ontològicament contradir".
Per aquesta raó, l'Alt Tribunal desestima la petició dels recurrents de declarar anticonstitucional l'article 7 de l'Estatut, al·legant que la mateixa norma catalana supedita la condició de ciutadà de Catalunya a la de pertànyer en primer terme a Espanya.
En aquest sentit, el TC afirma que l'Estatut determina un "àmbit subjectiu" de projecció de l'autogovern en el marc de la Constitució "i ho fa qualificant de catalans els ciutadans espanyols veïns de Catalunya". D'això, els magistrats dedueixen que els catalans són "una espècie del gènere de la ciutadania espanyola".
L'Estatut en el seu article 7 --que finalment es declara constitucional malgrat els recursos interposats en contra-- afirma que "gaudeixen de la condició política de catalans (...) els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya", o bé els ciutadans espanyols que viuen al estranger i van tenir en Catalunya el seu últim veïnatge administratiu.
Els catalans "no poden confondre's amb el poble sobirà concebut com la unitat ideal d'imputació del poder constituent", i per tant la condició jurídica dels mateixos no pot dissociar-se d'aquesta concepció, afegeix la sentència.
