Vitòria planteja assumir les obres de la 'Y' a Àlaba i Biscaia, com ja fa a Guipúscoa, i descomptar-les de la factura de l'Estat
MADRID, 5 des. (EUROPA PRESS) -
El Govern espanyol i l'Executiu basc han acordat aquest dilluns la sendera de dèficit del País Basc per al període 2016-2019, que serà la mateixa que l'aprovada al Consell de Política Fiscal per a la resta de comunitats autònomes: el 0,7% aquest any, el 0,6% el 2017, el 0,3% l'any següent i sense dèficit el 2019. El nou dèficit per a l'any que ve dóna un marge de 320 milions addicionals a les administracions basques.
Així ho ha anunciat el conseller d'Hisenda, Pedro Azpiazu, després d'una reunió de dues hores de durada a Madrid amb el ministre del ram, Cristóbal Montoro, que ha qualificat d'"absolutament cordial".
Azpiazu ha destacat que les dues parts tenen "voluntat" per resoldre els problemes i que hi ha una "bona relació". Tot i això, no ha volgut donar cap pas més enllà després de ser preguntat si aquest ambient positiu, que no es va donar en la passada legislatura, anticipa el possible suport del PNB als pressupostos generals de l'Estat.
Ha admès que un bon tracte entre les dues parts "facilita" l'acostament i l'acord, però s'ha remès al que digui el Grup Parlamentari Basc.
"És millor tenir una relació fluida, també per efectivitat davant dels problemes dels ciutadans. Espero que duri, que no sigui momentani. Si hi ha possibilitat d'arribar a acords estem disposats sempre", ha afegit.
GRUPS DE TREBALL
Les dues parts han acordat començar a parlar sobre assumptes encallats des de fa anys, mitjançant la creació de grups de treball que es posaran en marxa les pròximes setmanes.
D'una banda, per desbloquejar l'actualització de la llei de la Quota i la liquidació. Les dues parts tenen una interpretació diferent de la base sobre la qual calcular la Quota, que són els diners que el País Basc paga a l'Estat per les competències que aquest presta al seu territori.
Pedro Azpiazu ha assegurat que a la reunió no s'ha parlat de xifres i tampoc no ha volgut posar-ne cap sobre la taula, ni confirmar les diferències multimilionàries que es publiquen sobre els càlculs que fan les dues parts. Ha admès que Cristóbal Montoro pot defensar "unes quantitats" i el Govern basc, unes altres, i que la millor opció és "no prejutjar". "Intentarem arribar a un acord", ha dit.
Els grups de treball també abordaran l'actualització del Concert Econòmic. Azpiazu ha considerat "lògic" que s'hagin generat problemes i discrepàncies tributàries, que cal resoldre. Ha assenyalat que les dues Hisendes han de concertar el nou impost sobre begudes ensucrades que va anunciar divendres passat el Govern espanyol.
EL PAGAMENT DE LA 'Y'
Pedro Azpiazu ha deixat una altra proposta a la taula de Cristóbal Montoro, però en aquesta ocasió no ha rebut resposta del ministre excepte que l'estudiarà. Es tracta de l'interès del Govern basc per ampliar el sistema amb el qual es construeix el tren d'alta velocitat a Guipúscoa, a les obres d'Àlaba i Biscaia.
L'Executiu basc abona els treballs i descompta després el cost de la Quota que paga a l'Estat, fórmula amb la qual es porta endavant l'obra en el tram guipuscoà. La intenció és assumir els tres ramals, així com el soterrament de vies i de les estacions a les capitals.
L'objectiu, segons defensa Azpiazu, és agilitar les obres, però la competència de l'obra "és de l'Estat i a l'Estat li correspon pagar-la", ha afegit.
