Els universitaris menors de 30 veuen el seu sou reduït en 446 euros de mitjana
BARCELONA, 13 des. (EUROPA PRESS) -
Entitats socials han constatat que es precaritza el model laboral dels menors de 30 anys en comparació de generacions anteriors, "amb menys drets econòmics i socials", amb remuneracions mitjanes mensuals inferiors en tots els nivells educatius, segons l'informe 'La precarietat juvenil. Una realitat incòmoda' impulsat per la Taula del Tercer Sector.
L'autora de l'informe presentat aquest dimarts a l'Ateneu Barcelonès, l'economista Maria Àngels Cabasés, veu incertesa d'aquest col·lectiu, amb una taxa d'atur que duplica la general, però també perquè els que tenen feina no poden emancipar-se: "Amb la remuneració i les condicions laborals a les quals tenen accés, no tenen la capacitat de tenir un projecte de vida digna".
Segons l'anàlisi, el model actual es caracteritza per dificultats a l'accés laboral, una contractació temporal del 45,7% en universitaris, una involuntarietat en la jornada a temps parcial, sobrequalificació i baixos salaris, del que deriva una baixa protecció social.
El 20% dels joves són 'ninis' --ni treballen ni estudien--, fet que ella considera una situació, no una etiqueta, perquè l'atur s'ha triplicat en els últims tres anys, passant d'una taxa del 13,4% el 2007 en els menors de 25 anys al 42,3% el 2015, recull l'informe.
La distància entre la remuneració mitjana mensual entre els joves amb graduat escolar i els que tenen educació universitària s'ha reduït, passant de 553 euros a 387 actualment, per la qual cosa l'educació és un factor que afavoreix l'ocupació però ja no com ho era per a la generació anterior.
"No ofereixen cap tipus de resistència a aquest model. Se'ls ha fet creure que és l'únic model, inevitable, de sortida de la crisi", i s'ha eliminat la concepció que pertanyen a una classe social treballadora, ha lamentat la també catedràtica de la Universitat de Lleida (UdL), que assegura que no és l'únic model i que la situació interpel·la a tota la societat per canviar-lo.
Els que tenen educació universitària amb 26 a 30 anys han vist reduir-se el seu salari en 446 euros mensuals de mitjana, davant del que Cabasés ha assenyalat que les institucions europees han cridat a redefinir les competències que s'estan donant als joves, sense caure en la mercantilització de les universitats, davant del fet que es preveu que serà el model que seguirà en un futur si no hi ha canvis radicals.
Les dades de l'Enquesta de Població Activa (Epa) i la mostra contínua de vides laborals han permès comparar la situació dels joves menors de 30 anys amb la qual tenien a aquesta edat els que tenen actualment més de 30, i han observat "clarament que aquest model s'ha precaritzat més".
En la implementació del programa europeu de la Garantia juvenil "no s'estan aconseguint els objectius", davant del que ha alertat que s'ha desaprofitat una ocasió per dissenyar polítiques publiques de feina dirigides a les persones joves des de l'administració, davant del fet que les entitats estan desenvolupant un model però innovador.
TESTIMONIS D'ENTITATS
La cap d'Acció Social de la Fundació Catalana de l'Esplai (Fundesplai), Maria Bruno, ha lamentat que la situació empitjora en joves vulnerables, als quals fa sentir-se exclosos i aïllats, i repercuteix en la seva representació social, però també relacional: "S'acostumen a viure en aquesta precarietat, com una cosa que cal acceptar" i que els impedeix projectar-se cap al futur, ha lamentat.
El coordinador de projectes de la Fundació Privada Gentis, Carles Martínez, ha reconegut que a les entitats els costa "impactar en els joves", així com treballar en xarxa el seu itinerari del jove, a manera d'autocrítica, i ha afegit que troben joves amb problemes en les seves relacions i de salut mental que queden abandonats, mentre que la mateixa garantia juvenil crea problemes d'incompatibilitats de projectes.
La codirectora de la Fundació Joia, Inmaculada Pinar --que treballa en la inserció de persones amb problemes de salut mental--, ha assenyalat que la situació s'origina en l'ensenyament Secundari, des d'on s'hauria d'abordar-la.
Ha constatat una ruptura amb la generació anterior, que els joves donen per acceptat que no tindran les mateixes condicions de remuneració que els seus pares, i que la situació és més greu en el cas de joves en risc d'exclusió social, mentre que els que tenen característiques especials "corren el risc que els models generals no tinguin en compte les seves característiques".
