Publicat 01/03/2016 17:02

Endesa celebra el centenari de la central hidroelèctrica de Talarn (Lleida)

Trabajadores de La Canadiense rodeando un generador
ENDESA

Entre 1912 i 1916 la població de la Conca de Tremp va créixer un 65%

LLEIDA, 1 març (EUROPA PRESS) -

Endesa farà aquest dimecres el centenari de la posada en funcionament de la presa de Talarn per la companyia Barcelona Traction, Light and Power Company, coneguda popularment com La Canadenca, predecessora de l'actual companyia.

El 2012, amb motiu del 100 anys d'història de les hidroelèctriques al Pirineu, Endesa va cedir, a través del seu Fons Històric, una trentena de peces a l'exposició itinerant 'El Pallars il·lumina Catalunya', que es va inaugurar el setembre d'aquest any.

Aquesta exposició quedarà ubicada de manera permanent en un espai de la central de Talarn, ha informat Endesa aquest dimarts en un comunicat.

El complex hidroelèctric de Talarn --anomenat també de Sant Antoni o de Tremp-- al seu moment era la presa més gran d'Europa i la setena del món, i el pantà ha estat un dels primers que es va construir a Catalunya i el primer gran embassament de l'estat espanyol ideat per a un ús hidroelèctric.

La construcció de la central de Talarn va començar a finals del 1911 amb l'obtenció dels permisos que van permetre iniciar les obres el novembre del 1912 amb un túnel de derivació del riu Noguera Pallaresa.

Per portar a terme l'obra va caldre executar la central auxiliar de Sossís --situada al voltant de la Pobla de Segur--, una cimentera, la carretera de Terradets, canals de reguera (que van afavorir nous cultius com ametllers i farratges) i un campament per als 4.000 treballadors que van participar, ja que la Conca de Tremp no comptava amb suficients allotjaments com a conseqüència de l'augment de població, que entre el 1912 i el 1916 va créixer un 65%.

La totalitat del complex hidroelèctric de Talarn, que està format per la presa, l'embassament i la central de producció d'electricitat, va suposar una inversió de gairebé 39 milions de pessetes.

Amb aquests diners s'haurien pogut construir fins a 98 edificis com la Casa Milà de Barcelona, coneguda popularment com La Pedrera, que també data d'aquella època i ja va ser un edifici considerat molt costós.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés