Els que baixen de valor pagaran menys IBI el 2018 i els que augmenten ho tindran congelat aquest any
BARCELONA, 8 juny (EUROPA PRESS) -
La revisió dels valors cadastrals de Barcelona ha finalitzat amb un increment global del 19% del valor dels immobles de la ciutat, encara que ha baixat en el 47% d'ells, que estaven sobrevalorats, per la qual cosa pagaran menys en impostos com el de Béns Immobles (IBI).
En concret, el 24% dels immobles residencials han baixat de valor, la qual cosa ha ocorregut també en el 91% d'indústries, en el 89% dels aparcaments, el 64% d'oficines i el 69% de comerços, ha destacat aquest dijous en roda de premsa l'alcalde accidental, Gerardo Pisarello, al costat de la regidor de Comerç, Montserrat Ballarín, i al gerent d'Economia, Jordi Ayala.
Pisarello ha garantit que l'IBI no apujarà en la factura del 2018 per als immobles que augmenten de valor, ja que els topalls que marca l'Ajuntament a les Ordenances Fiscals impedeixen pujades de l'impost en immobles de menys de 300.000 euros de valor cadastral, per la qual cosa el 96,4% d'habitatges no tindran increments.
Els immobles que hagin guanyat valor i que sí superen aquests 300.000 euros de valor cadastral --uns 600.000 euros de valor de mercat-- sí experimentaran pujades, d'un màxim del 6%, la qual cosa afectarà uns 11.000 pisos més, que se sumen als 13.000 que ja superaven aquest valor, aconseguint 24.000 dins d'un parc de 650.000 habitatges.
No obstant això, els immobles que han baixat de valor sí pagaran una factura de l'IBI més barata, perquè ja serà la corresponent al seu valor cadastral --que no es revisava des del 2001--, ja que les Ordenances Fiscals impedeixen increments però no disminucions en el rebut.
La pujada sí s'aplicarà ja el 2018 en l'impost de plusvàlues, i a l'IBI es reflectirà progressivament en deu anys i depenent dels acords amb els grups municipals, ha dit Pisarello, qui ha destacat que l'increment global del 19% és "molt inferior a l'última actualització" del 2001, que va comportar un increment del 112% i de la revisió a Madrid del 2011, amb un increment del 74%.
Ha destacat que els increments a l'IBI seran "petits" en comparació d'importants baixades per a propietaris d'immobles fins ara sobrevalorats, i ha detallat que la pujada mitjana més significativa serà al barri de Tres Torres (Sarrià-Sant Gervasi), de 42 euros anuals, i també pujarà a zones com el Barri Gòtic, l'Eixample, Gràcia i Sarrià, amb increments d'entre tres i 12,82 euros a l'any.
D'altra banda, barris que han registrat una baixada del valor cadastral percebran una major diferència entre el que pagaven en el rebut de l'IBI i pagaran en el proper exercici, amb 109 euros menys en Vallvidrera i Les Planes (Sarrià-Sant Gervasi), 108 euros a Baró de Viver (Sant Andreu) i 95 a Vallbona (Nou Barris), entre d'altres.
TURISME I RELIGIÓ
Segons la ponència de valors cadastrals --elaborada per la Direcció General del Cadastre del Ministeri d'Economia--, també hi haurà increments en hotels, atès que "hi ha hagut una pujada en els ingressos d'aquests establiments i, per tant, en el seu valor de mercat", ha destacat Ayala.
Preguntat per immobles religiosos, Ayala ha recordat que la normativa estatal impedeix cobrar IBI a edificis amb ús religiós, però no a edificis de propietat religiosa que no tenen ús de culte --uns 50 a la ciutat, que incrementen el seu valor cadastral--, i Pisarello ha recordat que diverses ciutats s'han adherit a una proposta de València per demanar al Govern central cobrar aquest IBI.
MENYS RECAPTACIÓ
Pisarello, que ha destacat que 41.000 immobles han canviat d'ús respecte a la base de dades de 2002, ha avançat que la revisió cadastral implicarà un "lleuger descens" en la recaptació de l'IBI, d'uns 30 milions d'euros menys, dins d'uns 650 milions que ingressa anualment l'Ajuntament per aquest impost, cosa que preveuen compensar amb l'increment en l'impost de plusvàlues.
Ha destacat que van sol·licitar actualitzar aquests valors --que entraran en vigor al gener del 2018-- després de 16 anys sense revisar-los no per un afany recaptatori, sinó per aplicar una fiscalitat més justa i adequada a la realitat: "Hi havia gent que estava pagant molt més del que havia de pagar. Ens semblava una situació injusta".
