Discrepen de les consideracions dels perits de l'AEAT
PALMA DE MALLORCA, 7 Juny (EUROPA PRESS) -
Els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) han mostrat les seves discrepàncies respecte a les consideracions efectuades aquest dimarts per diversos perits de l'Agència Tributària (AEAT) respecte a la Infanta Cristina, ja que han manifestat que aquesta sí podria haver cooperat en els delictes fiscals imputats al seu marit, Iñaki Urdangarin, en els anys 2007 i 2008.
En un comunicat, Gestha ha assenyalat no compartir les declaracions dels perits perquè considera "difícil" entendre el paper desenvolupat per l'exduquessa en la societat que comparteix al 50% amb el seu marit, Aizoon, en què, "estant en règim de separació de béns, participa com a propietària del 50% d'un capital de tan sols 3.000 euros, quan el seu marit podria haver constituït una societat limitada unipersonal".
Després que una de les perits hagi rebutjat atribuir frau fiscal així com qualsevol altra actuació irregular a la Infanta pel fet de ser sòcia d'Aizoon --de la qual s'hauria servit Urdangarin per defraudar 337.138 euros el 2007 i el 2008--, des de Gestha subratllen que l'eventual responsabilitat penal de la senyora Cristina "no s'ha vist disminuïda per allò manifestat pels perits en el procés".
De fet, els tècnics asseveren que per determinar la cooperació en el delicte fiscal és indiferent si la Infanta no era administradora de fet ni sòcia de control o, de la mateixa manera, no participés en la gestió.
En concret, l'AEAT considera que tant l'Institut Nóos com les societats satèl·lits constituïdes per buidar-lo de fons són una simulació, és a dir, societats sense estructura, per la qual cosa "la responsabilitat pel comportament omís de la dona del soci sorgeix no per la seva condició d'accionista, sinó pel mateix risc creat per fer servir i participar en una societat familiar que no és res més que una mera pantalla o simulació".
Segons el parer de Gestha, "és molt probable" que la dona d'Urdangarin i la de l'exsoci Diego Torres, Ana María Tejeiro, "estiguessin contribuint a defraudar el fisc amb la seva participació en les respectives societats simulades i a més es van beneficiar d'això", ja que els diners que rebia Aizoon no es quedava en el seu compte, sinó que es disposava del mateix pels seus socis sense que tampoc aquests declaressin aquests dividends en l'impost sobre la renda.
D'aquesta manera, afirmen els tècnics, tant la Infanta com Tejeiro "també podrien haver col·laborat en l'ocultació d'aquests beneficis".
Gestha recorda en la seva nota que Aizoon a penes celebrava juntes, el personal que tenia no era apte per acomplir la seva activitat, dins del personal s'incloïa el servei domèstic de la família Urdangarin-Borbó, la societat funcionava com una caixa única, ja que no repartia dividends i els seus ingressos s'utilitzaven en despeses familiars que realitzava el matrimoni.
A més, la societat tenia situades les oficines en el mateix domicili familiar, que era llogat pel matrimoni en la mateixa societat, "lloguer que cobraven els marits per meitats" mentre que la Infanta "fins i tot va signar el contracte de lloguer".
DOL O ELEMENT SUBJECTIU
Els tècnics assenyalen així que la possible responsabilitat penal de la Infanta i de Tejeiro "pivota sobre el dol o element subjectiu del delicte contra la Hisenda Pública. És a dir, si totes dues eren conscients o no que eren sòcies dels seus marits en societats instrumentals que ells utilitzaven per canalitzar els seus ingressos personals i no els de les societats, ja que aquestes no tenien estructura per ser simples pantalles".
Segons els tècnics, com per a la comissió del delicte fiscal "n'hi ha prou amb el dol eventual o dol de representació", Gestha considera que tant la Infanta com Tejeiro podrien haver estat conscients que formaven part de societats instrumentals i que, "per la irregularitat mateixa que comportava l'anormalitat d'aquesta situació, la permanència en aquestes suposava acceptar un perill probable que es pogués defraudar Hisenda ocultant ingressos que s'haurien d'haver declarat en renda i deduint-se despeses indegudes".
Des de Gestha sostenen així que la Infanta "podria haver arribat a pensar que els beneficis d'operar per via d'aquesta simulació que era Aizoon serien elevats".
En qualsevol cas, assenyalen, "sembla que es va desentendre d'això i del perill que ella mateixa podria haver generat, tot i que estava en situació de haver-ho evitat i tenia el deure jurídic de fer-ho, ja que ostentava el 50% del capital social i ser ella la possible coresponsable del risc de defraudació generat. A més, comptava amb assessors externs als quals fàcilment podria haver acudit", sentencien.
