Actualitzat 02/07/2015 11:45

Els presos d'ETA rebutgen el penediment i el perdó

BILBAO, 2 Jul. (EUROPA PRESS) -

   Els portaveus del Col·lectiu de presos d'ETA (EPPK) Mikel Albisu 'Antza' i Marixol Iparragirre 'Anboto' afirmen que exigir el penediment i perdó com a "peatge" per a la seva llibertat "va en contra d'una solució verdadera".

   En una entrevista en euskera publicada en la revista Argia, 'Antza' i 'Anboto', tots dos empresonats en el penal de Réau, asseguren també que no donaran l'esquena a la "lluita empresa".

   'Antza' i 'Anboto', que han respost a l'entrevista mitjançant un qüestionari, afirmen que "donar l'esquena a la lluita, penedir-se i delatar" són temes que, segons la seva opinió, no se'ls pot reclamar i apunten que són "línies vermelles" que no superaran.

   Segons indiquen, el col·lectiu de presos ja ha reconegut el sofriment "que ha causat el conflicte polític" en "totes les parts".

   Els presos d'ETA asseguren que, amb les "lleis imposades" a Espanya i França, és "impossible" una excarceració massiva dels presos. "Hem d'anar pas a pas, sumant forces i en primer lloc configurant a Euskal Herria una majoria social contra la dispersió i el desterrament".

   Els portaveus de l'EPPK advoquen per sumar forces a favor dels presos d'ETA i "no separar-les". "Necessitem unitat també entre tots aquells que estan lluitant i treballant a favor dels presos", afirmen.

   Segons assenyalen, els "passos unilaterals" que està donant aquest col·lectiu els portaran "fins a la porta de la presó", però "més enllà" creuen que ells "no poden" i que ha de ser "la ciutadania la que ha de fer passar a l'altra banda de la porta".

   Els dos reclusos afirmen que aquest col·lectiu necessita "ajuda per avançar" i, en aquest sentit, critiquen la dispersió dels presos amb la qual es pretén que "no beguem de la realitat d'Euskal Herria i la seva gent perquè no debatem entre nosaltres ni prenguem les decisions que reclama el moment, intentant per enèsima vegada buscar divisions i malentesos entre nosaltres".

   Segons apunten, en el moment de "més intensitat" del conflicte, la "principal aportació" del col·lectiu va ser"resistir" i indiquen que han resistit a "situacions molt dures". Segons la seva opinió, ara han de canviar "els paràmetres de resistència" per fer "la nostra aportació al procés".

   Albisu i Iparragirre, que són dos dels portaveus de l'EPPK, es mostren crítics amb la posició dels governs espanyol i francès, als quals acusen de "fomentar l'odi i la venjança institucional". Precisament, confirmen que el col·lectiu de presos ha demanat a les autoritats franceses que els presos siguin traslladats a la presó de Mont-de-Marsan, per ser la més pròxima a País Basc.

   Segons ha afirmat, els Estats espanyol i francès creuen que són la "baula més feble" i consideren que, si "copegen" els presos, "acabaran amb l'esquerra abertzale i amb el procés d'alliberament d'Euskal Herria". Segons la seva opinió, els dos estats juguen a l'estratègia de "guanyador-perdedor" i són "ostatges dels estats més que mai".

   Els dos presos reclamen que es posin en marxa al País Basc mecanismes com els establerts a Sud-àfrica i Irlanda del Nord de manera que els reclusos tinguin un "paper actiu en la solució".

   També fan una anàlisi del Pla "Hitzeman" del Govern basc, al qual acusa de mantenir una actitud "submisa" respecte de l'Executiu del PP, i apunten que hi ha punts que "poden donar lloc a acords". Tot i això, afirmen que qualsevol plantejament que s'exigeixi als presos ha d'evitar que siguin "humiliats".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés