MADRID, 27 Des. (EUROPA PRESS) -
El Col·lectiu de Presos d'ETA (EPPK en les sigles en basc) ha llançat un document amb el qual vol salvar les diferències internes i permetre els beneficis penitenciaris individuals tot i que sense col·laborar amb la justícia, ja que es fixen com a "límits" la "delació" i el "penediment" sobre el passat criminal de la banda.
El Govern espanyol, a través del Ministeri de l'Interior, ha reiterat la seva negativa a donar suport a un "procés ordenat" per al final d'ETA i ha recordat que, abans de reconsiderar la política penitenciària de dispersió, la banda s'ha de dissoldre i lliurar les armes, i els condemnats per terrorisme demanar perdó i col·laborar amb la justícia. Les víctimes del terrorisme consideren que hi ha més de 300 casos que encara no han estat aclarits judicialment.
La derrota policial d'ETA i el rebuig dels atemptats de l'octubre del 2011 van obrir un debat en l'entorn de la banda sobre la idoneïtat que els més de 350 presos que segueixen sota la seva disciplina mantinguessin o no l'ortodòxia a les presons. El 28 de desembre del 2013, l'EPPK va anunciar la disposició d'acollir-se als beneficis penitenciaris recollits en la llei.
Aquesta posició va ser obertament criticada amb el naixement mesos després d''Aministia Ta Askatasuna' (ATA), una altra plataforma sorgida en el si de l'esquerra abertzale amb la vocació de representar els interessos dels presos i pròfugs d'ETA. Aquesta xarxa va recuperar els discursos de màxims, i va situar l'amnistia en el centre de les seves exigències. Sortu també va llançar una altra plataforma, Sare, que aspirava a convertir-se en la veu del col·lectiu.
Totes aquestes plataformes s'han disputat des d'aleshores la representativitat dels presos d'una ETA sense estructura directiva i amb un arsenal minvat a causa de les reiterades operacions policials, que han arribat a escapçar la banda fins a set vegades des del 2011.
A través d'un document difós per 'Gara', i que recull Europa Press, el tradicional EPPK vol reprendre ara la unió del col·lectiu de presos i advocar pels beneficis individuals --cosa a la qual tradicionalment es negava la mateixa ETA--, en culpar Espanya i França d'impedir el que anomenen "la resolució del conflicte".
La seva estratègia, diuen, és "superar la fase de resistència per apostar amb força per acabar amb la dispersió i buidar les presons". "La clau de tot és que avanci o no el procés d'alliberament d'Euskal Herria", insisteix l'EPPK en un document de set folis en el qual es "dona per bo tot agrupament parcial, acostament que no suposi el trasllat a Euskal Herria i excarceració que no es definitiva".
