Publicat 11/05/2016 13:19

Els escorcolls de Nóos van revelar documents sobre com desviar diners a Belize

Iñaki Urdangarin y su socio, Diego Torres
POOL

PALMA DE MALLORCA, 11 maig (EUROPA PRESS) -

La responsable de la Policia Nacional que va coordinar les investigacions i els escorcolls del cas Nóos, l'operació policial del qual va esclatar el novembre del 2011, ha subratllat que entre la documentació que van confiscar els agents hi havia un manuscrit en què s'explicava com treure fons d'Espanya a Belize, així com un paper dins la caixa forta que van trobar a l'habitatge de Diego Torres en el qual posava 'diners B'.

Així ho ha posat de manifest durant la seva declaració com a testimoni en el judici que se celebra a Palma per aquesta causa, i en què de manera minuciosa ha narrat què va motivar les sospites entorn de l'activitat de l'Institut Nóos i com es van portar a terme les indagacions. "Va ser un treball ardu", ha explicat l'agent, que ha abundat que en el marc de l'operació van arribar a ser interrogats en només tres dies fins a vuitanta treballadors que formaven part de l'entramat d'empreses de Nóos.

La testimoni ha recordat fins i tot com en un dels escorcolls, en què estava present un dels responsables de la trama, Diego Torres, aquest "estava en blanc i no era capaç de reaccionar".

Durant el seu interrogatori, la inspectora ha recordat que les investigacions entorn de Nóos van sorgir arran de la diversa documentació trobada a l'agència de publicitat Nimbus, a partir de la qual es va demanar la documentació. Segons ha apuntat, es van topar amb "pagaments sospitosos" i documents que "eren molt concisos per als diners que s'anava a gastar" en els diferents esdeveniments organitzats per Nóos amb fons de les administracions públiques.

"Hi havia moltíssimes factures que en els convenis dels esdeveniments vam comprovar que no s'havien aportat en el seu moment. Una vegada vam veure les que es van entregar al jutjat, vam analitzar les que corresponien a cada conveni i les que no", ha afegit la inspectora, que, en relació amb els anomenats Illes Balears Fòrum -pels quals l'Institut Nóos va cobrar del Govern balear 2,3 milions d'euros-, ha recordat que es va excloure "tot el que fos anterior a la firma del conveni", així com "unes factures de Renfe" amb les quals Nóos va intentar justificar les seves despeses.

De fet, en l'informe que va aportar la Policia al començament de la causa sobre aquestes factures, al qual ha tingut accés Europa Press, consta com l'Institut va destinar, amb càrrec als fons que ha rebut de l'executiu balear per als fòrums sobre turisme i esport celebrats el 2005 i el 2006, més de 88.700 euros a costejar bitllets d'avió i estades d'hotel l'ubicació i la relació amb els esdeveniments dels quals no se sap, així com a sufragar nombrosos bitllets de transport ferroviari, tot i que aquests "no semblen propis de cap tren que circuli per les Balears".

La inspectora ha subratllat com en altres factures posava "VS.", en relació amb els Valencia Summit que Nóos va portar a terme per més de tres milions d'euros públics a València, a més d'haver-hi també un viatge a Santo Domingo. Altres factures sí que es van admetre, ha assenyalat, tot i que corresponien a sopars "excessius, però que sí que es van admetre perquè van ser el mateix dia del fòrum", així com la contractació d'un pianista.

Tot i això, ha apuntat que "les factures no justificaven ni de lluny les quantitats facturades" i fins i tot algunes "eren 'facilites' de veure". "Em va cridar l'atenció la falta de serietat", ha apuntat, i ha recordat que "només els convenis públics suposaven més d'un milió d'euros. Eren grandiosos."

Quant a l'anàlisi d'empreses que havien cobrat de Nóos i que formaven part del conglomerat investigat en la causa per a presumptament desviar els fons públics, l'agent ha recordat com en tot l'entramat "coincidien administradors i direccions", i a més han constatat que les mercantils de la trama facturaven entre elles i estaven vinculades a l'Institut Nóos.

Sobre aquesta qüestió, l'Agència Tributària (AEAT), en un dels informes que va lliurar al jutge que va instruir la causa, José Castro, calcula en vuit milions d'euros l'import total de les factures que es van travessar dins del conglomerat empresarial.

ESCORCOLLS: "NO ENS VOLIEN OBRIR, VA CALER SALTAR LA TANCA"

La cap de Delinqüència Econòmica ha explicat que va participar, alhora, en les entrades i escorcolls a les seus d'aquestes entitats, com també a l'habitatge de Torres, a Barcelona, on ha relatat que en aquells moments es trobava el servei domèstic i "no ens volien obrir. Va caler saltar la tanca".

Després d'això es va cridar a Ana María Tejeiro --la dona de Torres--, la qual "va veure de seguida". La inspectora ha assenyalat que dins del domicili del matrimoni hi havia documents de les empreses i diners en una caixa forta, en què hi havia "dos munts separats, en un dels quals hi havia un paperet en el qual posava 'diners B'. Ho vam ajuntar tot". A l'habitatge estava domiciliada també Intuit, una de les empreses de l'entramat.

Segons ha recordat, després d'això la comissió judicial es va desplaçar al carrer Balmes, on estaven domiciliades "una pila d'empreses". "Allà estaven vostè (dirigint-se al fiscal anticorrupció Pedro Horrach), Torres i el seu advocat. Vam dir que buscàvem factures. Torres estava en blanc i no era capaç de reaccionar", ha relatat.

"EN PREGUNTAR PER AIZOON, ENS VAN ASSENYALAR UNA TAULA"

En aquest recorregut, van visitar "despatx per despatx" fins que, en arribar a la suposada seu on s'ubicava Aizoon --de la qual són copropietaris la infanta Cristina i el seu marit--, allà es trobava l'exempleat Mario Sorribas, que en ser preguntat sobre on es trobava l'empresa, "ens va assenyalar una taula a l'entrada. Ens va dir que ell treballava des de casa".

La responsable policial ha recordat que l'endemà es va portar a terme un altre escorcoll a l'empresa Braxton pel que s'havia trobat el dia anterior a les diferents seus, si bé ha manifestat que "sembla que hi havia hagut una neteja, els calaixos dels propis ocupats estaven tancats amb clau i ells no la tenien".

Ja al domicili de l'excomptable de Nóos Marco Antonio Tejeiro, que al seu torn servia com a seu de l'empresa Shiriaimasu, ha subratllat que van confiscar manuscrits que determinaven l'existència d'empreses com Blossom i De Goes així com d'una estructura fiduciària ordida entorn de l'entramat de Nóos, i que segons les investigacions hauria servit per desviar els fons obtinguts de manera irregular de les Administracions públiques i ocultar els seus verdaders beneficiaris, a més d'aconseguir tributar menys.

El mateix Tejeiro, germà de la dona de Torres, va confessar la posada en marxa d'aquesta xarxa internacional, en què van jugar un paper fonamental les mercantils Blossom Hills, Belize i De Goes For Stakeholder Management.

La testimoni ha continuat la seva extensa declaració recordant que també es va traslladar a Barcelona per interrogar els treballadors de Nóos i de la resta empreses de la trama. "La nostra opció era fer 80 declaracions en tres dies i al final ho vam aconseguir. Volíem veure si sabien on treballaven", ha recordat.

"HI HAVIA MOLTÍSSIMS TREBALLADORS FICTICIS"

Tal com ha explicat sobre aquesta qüestió, alguns dels treballadors estaven un temps en una empresa i després canviaven, i hi havia casos en què en la nòmina figurava una empresa que "no coneixien. Raonaven que potser Nóos era una marca". "Altres no havien treballat i estaven estudiant. Hi havia també molt servei domèstic. Sobre els dos caps, uns deien que era Urdangarin, altres que havien estat contractats per Ana María Tejeiro", ha abundat.

"Ens va cridar molt l'atenció que hi havia moltíssims treballadors ficticis", ha recalcat la inspectora. Segons les indagacions, Urdangarin i Torres van fingir la contractació de treballadors a Nóos i en altres empreses per simular-hi activitat així com justificar i "ennegrir" els ingressos irregulars.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés