Publicat 19/04/2016 15:25

Els controladors diuen que l'Estat va tancar l'espai aeri el 2010 per "militaritzar-los"

Controlador aéreo
EUROPA PRESS

Juristes i experts neguen abandonament massiu dels controladors i apunten a raons econòmiques

BARCELONA, 19 abr. (EUROPA PRESS) -

La Unió Sindical de Controladors Aeris (Usca), que representa el 90% dels controladors, ha presentat aquest dimarts a Barcelona un documental en què afirma que l'Estat va tancar l'espai aeri el 3 de desembre del 2010 per "militaritzar" els controladors i tenir un nombre suficient d'efectius per finalitzar l'any, ja que alguns dels treballadors ja havien finalitzat la jornada laboral anual, fixada en un màxim de 1.670 hores a l'any.

"No hi havia persones suficients per acabar l'any. A Santiago de Compostel·la ja hi havia 10 persones que no treballarien per haver acabat la seva jornada laboral anual i el mateix estava a punt de passar a Madrid", ha dit a la presentació del documental la secretària de comunicació d'Usca, Susana Romero.

Romero ha apuntat que Aena havia sol·licitat a l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (Aesa) una ampliació de jornada del 10% que va ser denegada: "L'única manera perquè els controladors seguíssim treballant era militaritzar-nos i per justificar-ho van tancar l'espai aeri".

El president del Govern central, durant el tancament de l'espai aeri el 2010, José Luis Rodríguez Zapatero, va afirmar llavors que els controladors van abandonar el seu lloc de treball al·legant insuficiència de facultats, i més de 500 controladors van ser investigats acusats per un presumpte delicte de sedició.

L'advocat d'Usca, Diego Salmerón, ha explicat que el formulari 34.4 està a disposició dels controladors per demanar el relleu si no es troben en condicions de continuar la seva feina, però abans d'abandonar el lloc de treball un metge ha de certificar-ho, i ha indicat que aquest document només es va distribuir en alguns centres de control.

"Amb aquest paper es volia demonitzar els controladors, que van caure en la trampa", ha dit Salmerón, que ha indicat que, en qualsevol cas, el sistema Palestra --un registre automatitzat dels serveis de control aeri-- desmenteix la versió d'Aena sobre un suposat abandonament massiu dels controladors aeris.

En el documental apareix el testimoni del jutge instructor del cas a Santiago de Compostel·la, José Antonio Vázquez Taín, que assegura que quan es va tancar l'espai aeri "s'estava tenint més servei de controladors aeris que en èpoques d'agost, quan el trànsit aeri és més elevat".

A Espanya, hi ha gairebé 2.000 controladors aeris, dels quals el 3 de desembre estaven cridats a treballar gairebé 800, i segons Usca tots van acudir als seus llocs de treball, exceptuant entre un 3% i 4% de baixes.

REBAIXAR COSTOS

També apareix al vídeo la presidenta de la Federació Internacional de Víctimes d'Accidents Aeris i Famílies, Pilar Vera, que apunta a motius econòmics: "Va ser una guerra econòmica per abaratir costos. Ja hi havia un projecte de privatització d'Aena, calia rebaixar costos i el col·lectiu més car eren els controladors".

Actualment, ja són 20 els jutjats espanyols que han arxivat les accions penals contra els controladors, ja que estimen que no hi va haver abandonament dels llocs --queden obertes les causes penals a Madrid i Palma de Mallorca--, i el Tribunal Suprem va dictar una sentència l'octubre del 2014 en què assenyala que sostenir que hi va haver una actuació única i conjunta dels controladors aeris és una "conclusió aventurada i que no té tot suport probatori".

A Barcelona, se segueixen celebrant judicis contra les sancions que Enaire va obrir a 61 controladors del centre de control de Barcelona el mes de març del 2015 pel tancament de l'espai aeri el 2010: "Aena continua insistint cinc anys després malgrat l'arxivament per part de 20 jutjats i suspens de feina i sou als controladors sancionats a partir del 2017 i 2018, conscient que no té personal suficient", diu Salmerón.

REJOVENIR A LA PLANTILLA

El president d'Usca, Pedro Gragera, ha enviat una carta al Ministeri de Foment per reunir-se amb la ministra Ana Pastor i Enaire i presentar-los una proposta per fer viable a llarg termini el sector dels controladors aeris i per rejovenir la plantilla, ja que ha afirmat que fa una dècada que no es convoquen noves places: "Cada any es jubilen 50 controladors i no n'entra cap de nou, de manera que ara mateix comptem amb 500 efectius menys".

Segons Gragera, la mitjana d'edat d'un controlador aeri a Espanya és d'uns 47 anys i poden estar en actiu fins als 65 anys, a diferència d'altres països europeus com Alemanya, on la jubilació per a aquesta professió és forçosa als 55 anys i la plantilla és més jove.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés