Demanen que els ens locals licitin si no ho fan Govern ni Estat
BARCELONA, 4 febr. (EUROPA PRESS) -
La Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) ha demanat aquest dijous més inversió en obra pública a la comunitat després de caure un 34% l'any passat, fins a 1.157,9 milions d'euros, després de dos anys en què havia crescut --un 39% el 2013 i un 58% el 2014--, i després d'una caiguda acumulada del 89% entre el 2007 i el 2012.
En roda de premsa per fer balanç del 2015 i perspectives del 2016, el president de la CCOC, Joaquim Llansó, ha situat el nivell sostenible per al sector en 4.500 milions d'euros anuals, equivalent al 2% del PIB català i "la meitat" dels volums del 2007-2008.
"El 2016 tant de bo arribem als 1.157,9 milions de licitació del 2015, i no sabem si hi arribarem" --ha alertat--, per les limitacions dels objectius de dèficit i pels canvis de govern en tots els nivells d'administració --en els ajuntaments el 2015, i a la Generalitat i el Govern espanyol aquest any--, i ha defensat que hi ha infraestructures prioritàries pendents, així com desinterès estatal per invertir a Catalunya, ha dit.
"DESINTERÈS ESTATAL PER INVERTIR"
Pel que fa al control del dèficit, ha proposat: "Els ens locals, que estan en dèficit zero, haurien de sortir a substituir una mica en licitació la Generalitat, que no té recursos, i l'Estat, que no està invertint el que hauria", per situar el nivell d'inversió pública de Catalunya en línia amb la mitjana espanyola i europea.
Respecte al "desinterès estatal per invertir a Catalunya", ha fet referència a uns volums d'entorn al 10% del total nacional regionalitzable en l'última dècada, per sota del pes de Catalunya del 16% de població i el 18% de PIB, ha argumentat.
Alhora, és favorable al pagament per ús a la xarxa viària espanyola, inclosa l'eurovinyeta per al transport, i al fet que les grans infraestructures cofinançades per la UE --com el corredor mediterrani i els accessos als ports-- no computin com a dèficit.
En canvi, ha rebutjat afrontar grans inversions pel mètode de pagaments diferits en els anys posteriors, perquè hipotequen els pressupostos futurs, com li ha passat a la Generalitat per obres anteriors al 2010.
Llansó ha destacat que la construcció és un motor de l'economia amb un elevat efecte multiplicador de l'activitat en altres sectors, una alta tornada fiscal, que importa poc i crea ocupació qualificada a persones amb baixa formació, però que "la tímida recuperació del subsector immobiliari --amb 328 milions addicionals-- no compensa la caiguda de l'obra pública --amb una reculada de 595 milions--", i ha dit que se senten abandonats pel conjunt d'administracions.
PLANIFICACIÓ I ESTABILITAT
Ha incidit en la conveniència que les administracions realitzin planificacions d'inversió a 10 i 15 anys vista, i liderades per responsables al capdavant que no siguin càrrecs de confiança que canviïn amb cada govern, sinó tècnics especialistes, com en altres països europeus, que no es vegin afectades pels canvis de color polític en cada procés electoral, i considera un "error colossal" que cada nou govern replantegi els projectes anteriors.
Després de preguntar-li pel procés sobiranista català i el plantejament d'una legislatura pont de 18 mesos, ha indicat que no hauria d'afectar la licitació si hi ha planificació: "Respectem el Govern que hi ha, és millor tenir Govern que no tenir-lo, i tant de bo es constitueixi aviat l'espanyol. Però sí que volem certa estabilitat".
FLA: "TAMBÉ VOLEM COBRAR"
Llansó ha posat èmfasi en el fet que els constructors també són, en el 90% dels casos, els encarregats de fer el manteniment de les infraestructures i equipaments que aixequen, i que per cobrar aquests serveis són a la llista de proveïdors del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), motiu pel qual cobren amb mesos de retard.
Ha afegit que la construcció no figura a la llista de prioritats de pagament creada fa poc al FLA, en què al capdavant hi ha els pagaments sanitaris i socials: "Estem més callats que els farmacèutics, però també volem cobrar".
