Afirmen que van actuar "sense cap indici de foscor" en una pràctica generalitzada durant les presidències de Blesa i Rato
MADRID, 9 març (EUROPA PRESS) -
Antics consellers i directius de Caja Madrid amb 'targetes black' han demanat a l'Audiència Nacional l'absolució emparant-se en el fet que desconeixien que aquesta pràctica fos il·lícita i "deslleial" per a l'entitat, i alhora han denunciat haver estat tractats "pejorativament i insistentment pels mitjans de comunicació", que els han presentat davant de l'opinió pública, segons la seva opinió, com si ja haguessin estat condemnats.
L'absència de "dol" o intencionalitat per cometre els delictes d'apropiació indeguda o administració deslleial que se'ls atribueix figura als escrits de defensa, als quals ha tingut accés Europa Press, que han presentat antics representants de la caixa madrilenya com Miguel Ángel Abejón, Carmen Cafranga (PP), Darío Fernández-Yruegas (PP), Miguel Ángel Araujo (PP), Beltrán Gutiérrez (PP), Jorge Gómez (PSOE), José María de la Riva (PSOE) o Virgilio Zapatero (PSOE).
L'exmembre de la Comissió de Control Miguel Ángel Abejón --que va gastar 109.182 euros amb la seva 'black'-- critica el tracte que han rebut dels mitjans de comunicació i recorda que va rebre entre el gener del 2003 i desembre del 2011 una targeta "instituïda" pels presidents de la caixa Miguel Blesa i Rodrigo Rato per a "despeses de lliure disposició", que incloïen les de caràcter personal. Les despeses es comptabilitzaven al compte 619202 conegut per Hisenda i, per aquesta raó, "mai no va dubtar que aquesta pràctica d'incentius era lícita i procedent".
"En la conducta del meu representat, no hi va haver en cap moment consciència o intenció d'infringir el deure de lleialtat amb l'entitat al Consell d'Administració a la qual pertanyia i, encara menys, d'apropiar-se indegudament cap quantitat", recull també la defensa de l'exconseller Darío Fernández-Yruegas, a qui s'atribueix un desemborsament de 69.802 euros.
En aquest sentit, assenyala que va actuar a cada moment d'una manera "oberta i sense el menor indici de clandestinitat" en comprovar que es tractava d'una pràctica generalitzada, ningú no li va parlar sobre una possible il·legalitat i que calia mantenir-se de manera "escrupolosa" als marges de la seva utilització.
DEVOLUCIÓ DELS DINERS PER REBAIXAR PENES
"Com podria l'imputat imaginar encara que la seva actuació amb la targeta podria ser constitutiva d'una eventual infracció penal?", es pregunten altres, que també demanen anul·lar com a prova el llistat de despeses aportat per Bankia en haver-se obtingut, segons la seva opinió, "per mitjans il·lícits", "la cadena de custòdia del qual és més que dubtosa" i no s'ha pogut sotmetre a contradicció.
"L'assignació i lliurament podrà tractar-se en el seu cas d'una responsabilitat dels administradors, però en cap cas pot ser atribuïda cap responsabilitat als qui s'han limitat a acceptar la retribució assignada al límit i condicions assignades, per l'esforç i serveis prestats a Caja Madrid", exposen Alejandro Couceiro (70.160), Juan Gómez (128.000) o Fernando Serrano (78.592).
Amb tot, molts han procedit a tornar les quantitats que se'ls atribueixen al compte de consignacions del Jutjat Central d'Instrucció número 4 per aconseguir que la seva eventual condemna es pugui rebaixar amb l'aplicació de l'atenuant de reparació del dany.
OBERTURA DE JUDICI ORAL
El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu va dictar el passat 1 de febrer la sentència d'obertura de judici oral contra l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, l'exresponsable de Bankia, Rodrigo Rato, i 64 antics representants més de les dues entitats que van utilitzar les 'targetes black' al fisc per cobrir "despeses personals".
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 va tancar el desembre passat la instrucció en concloure que existeixen indicis d'administració deslleial per part dels imputats que van ocupar càrrecs als Consells d'Administració de les dues entitats (òrgans que van aprovar l'ús de les targetes), i d'apropiació indeguda en el cas de la resta de directius que els van utilitzar.
