PP diu que, "després de passar de l'està malament matar per aconseguir fins polítics", IA "ha d'acceptar ara les regles de la democràcia"
BILBAO, 17 des. (EUROPA PRESS) -
El president del Gipuzko Buru Batzarra (GBB) del PNB i portaveu parlamentari del PNB, Joseba Egibar, ha assegurat que Catalunya "va directament, sí o sí, a fer un referèndum", i el Govern espanyol, que "és conscient d'això", està "desplegant tota una bateria d'ofertes de diàleg artificial, que no se sostenen en res tangible".
En declaracions a Radio Euskadi recollides per Europa Press, Egibar s'ha referit, així, al text de suport acordat aquest passat dijous per PNB, EH Bildu i Elkarrekin Podem al "procés polític i democràtic iniciat pel Parlament de Catalunya" amb l'objectiu de fer un referèndum d'independència entre la ciutadania catalana".
Aquestes tres formacions també es van solidaritzar amb Catalunya, amb el Govern de la Generalitat i amb la presidenta de la Cambra autonòmica, Carme Forcadell, cridada a declarar aquest passat divendres davant del Tribunal Superior.
Egibar ha lamentat que és "l'enèsima vegada que parlem de la judicialització de la política" i ha assenyalat que, en el cas de Catalunya, "topen frontalment dues estratègies, una que evidentment busca la bilateralitat, que ha estat des del començament l'estratègia de les institucions catalanes", que té com a resposta "una estratègia unilateral, i molt sòlida, d'un Estat que no vol admetre una realitat diferent a la seva pròpia, que no admet la realitat nacional catalana ni la realitat nacional basca i envesteix d'aquesta manera".
Segons la seva opinió, la posició de les institucions catalanes de seguir endavant amb el procés independentista "es tracta, en el fons, d'una qüestió de coherència política respecte a les actuacions institucionals i decisions que han adoptat des de Catalunya i de dignitat democràtica".
"Abans era bo Maragall a Catalunya i dolent aquí Ibarretxe, però ara se'n va tornant i es diu que el català és el dolent i perniciós", ha dit, per considerar que, "en comptes de buscar comparacions i antagonismes, del que es tracta és de buscar i avançar en l'aprofundiment democràtic, i no constrènyer, sinó eixamplar".
En aquest sentit, ha indicat que "quan s'està parlant d'eixamplar les vies democràtiques, conciliar el principi de legalitat amb el principi democràtic, estem parlant de contraposar a una democràcia formal, artificial i bàsicament nominal, una democràcia participativa que sigui, alhora, evolutiva, eficaç i resolutiva".
Després d'advertir que "la convivència com no es pot imposar, ni a l'ordre personal i menys en el que és la convivència entre pobles i nacions", Egibar ha afirmat que Catalunya "està buscant aquest espai de convivència des de la bilateralitat", tot i que "una altra cosa és que necessàriament se li obligui a desenvolupar una estratègia unilateral, però és evident que és per coherència democràtica i per dignitat democràtica".
Egibar ha assegurat que Catalunya "farà directament, sí o sí, un referèndum, i faran sigui en la versió que estimi cadascú, i el Govern espanyol és conscient d'això".
Per aquesta raó, ha dit que l'Executiu del PP "està desplegant en aquest moment tota una bateria d'ofertes de diàleg artificial que no se sostenen en res tangible", i ha lamentat que, "la resposta és que, si no va de moment per la via policial, sí s'està desenvolupant aquesta estratègia a través dels tribunals de justícia, en aquest cas del Constitucional quan li toqui o en el Superior de Justícia de Catalunya en el que ha estat les declaracions de Forcadell".
EH BILDU
Per la seva banda, el parlamentari d'EH Bildu Iker Casanova ha assenyalat que, "durant molts anys en aquest país hem sentit a manera de mantra una frase que deia allò que sense violència tot és possible, però ja estem veient que sense violència és possible fins i tot anar a la presó, bé destruint armes o bé donant peu a una declaració institucional i al debat polític normalitzat en un Parlament".
Segons ha dit, a Catalunya hi ha "un moviment social fortíssimament arrelat" i hi ha hagut "un salt importantíssim en la percepció de la societat catalana sobre la seva pròpia realitat, i això és un salt que té difícil marxa enrere".
En aquest sentit, ha advertit que, "en els últims deu anys, l'independentisme català ha passat de ser una realitat anecdòtica en termes quantitatius, a ocupar l'espai central de la vida política catalana".
"Si no és en aquest assalt a la independència, en un altre cicle polític posterior Catalunya, al final, va a fer la independència, perquè ha pres com societat consciència de la seva pròpia identitat i que l'únic mecanisme per poder garantir una plena democràcia i un Estat digne i decent que garanteixi a la seva ciutadania viure amb aquesta dignitat i decència és accedir a la independència", ha afirmat.
Per la seva banda, el president del PP de Biscaia, Antón Damborenea, ha criticat que el plantejament que els nacionalistes fan del que és la democràcia o l'estat de dret és que "tots els altres hem de complir les lleis, però ells no necessàriament".
En aquest sentit, ha recordat que quan al País Basc "alguns" van decidir "saltar-se" el marc de l'Estatut i la Constitució "van passar pel jutjat, i ara està passant a Catalunya, perquè ocorre el mateix".
Segons ha considerat, "després de passar de l'està malament matar per aconseguir objectius polítics, la qual cosa agraïm al món de l'esquerra abertzale, ara falta donar el següent pas, que és acceptar l'Estat de dret i les regles de la democràcia, que les lleis són iguals per a tots i que les hem de complir tots, ens agradin o no ens agradin, i que si volem canviar-les, aquestes lleis diuen quins són els mecanismes per canviar-les".
El secretari d'Organització de Podem País Basc i portaveu del Grup Parlamentari d'Elkarrekin Podem, Lander Martínez, ha instat a acceptar la "realitat política" que hi ha "una voluntat majoritària que vol canvis, millor autogovern i decidir quin és l'encaix dins de l'Estat".
"Tot i que el nostre projecte no sigui independentista, nosaltres podem entendre i reconeixem que existeixen nacions dins de l'Estat, el que els dóna una identitat de subjecte polític", ha afegit, per insistir que "el reconeixement que dins de l'Estat existeixen una sèrie de nacions que tenen dret a ser reconegudes és un bàsic democràtic".
Finalment, el parlamentari del PSE-EE Eneko Andueza ha advocat per "treure la política dels tribunals", i ha advertit de "no hi ha millor manera per fer-ho que prenent decisions que estiguin d'acord a la legalitat vigent".
"Aquí no es tracta d'assaltar, es tracta de dialogar, i d'acordar. No es tracta que si una llei no em dóna la raó cal modificar-la perquè em doni la raó, es tracta de dialogar, avançar, consensuar, i acordar", ha reiterat.
Andueza ha assegurat, d'altra banda, que el PSE-EE, "estant en qualsevol govern, no adoptarà una decisió com la que s'ha adoptat a Catalunya".
"Nosaltres reconeixem a País Basc com a nació, no com a una sobirania diferenciada", ha remarcat.
