Pregunta per què "si la sobirania és bona per a Luxemburg, Espanya o França serà dolenta per al País Basc"
BILBAO, 5 des. (EUROPA PRESS) -
El president del GBB del PNB, Joseba Egibar, ha advertit que la formació jeltzale no esmerçarà el seu esforç polític en la reforma de l'Estatut per fer un "maquillatge" o aconseguir més competències, sinó que del que es tracta és que sorgeixi "una nova relació política, no un encaix, entre nous subjectes polítics".
En una entrevista concedida a Onda Vasca, recollida per Europa Press, el representant jeltzale s'ha preguntat a més per què "si la sobirania és bona per a Luxemburg, Espanya o França serà dolenta per al País Basc".
Després d'indicar que el PNB vol saber "què pensa el PP sobre el desenvolupament de la reforma estatutària", ha subratllat que els jeltzales no volen "tenir davant un Estat que l'única cosa que avanci siguin prohibicions, negacions i amenaces".
"Un Estat que sàpiga conjugar el principi de legalitat i el principi democràtic, que allò que la ciutadania vulgui i projecti per al seu futur sigui respectat", ha desitjat, per afegir que es tracta d'una qüestió en la qual el PP i el PSOE "hauran d'entrar".
En aquest context, ha remarcat que el PNB no esmerçarà l'"esforç polític de reforma de l'Estatut" per fer un "maquillatge". "O per mirar que tinguem a més de les matèries ja reconegudes, tot i que no transferides, 12 més. No es tracta d'una qüestió quantitativa, que també, sinó que sorgeixi una nova relació política, no un encaix, entre nous subjectes polítics", ha advertit.
Per aquesta raó, ha apostat per una nova relació política que permeti pactar l'exercici del dret a decidir, "un projecte polític que contingui aquelles matèries i especificacions que han de ser gestionades per les institucions basques".
Segons ha ressaltat, la interdependència és condició d'independència i "nosaltres volem ser tan interdependents o independents com ho puguin ser Luxemburg, Alemanya, Espanya o França".
"Si la interdependència és condició d'independència vull ser tan interdependent amb la sobirania compartida com puguin ser Luxemburg o Alemanya. Si la sobirania és bona per a Luxemburg, Espanya o França per quina regla de tres serà dolenta per al País Basc", ha afirmat, per afegir que això és un nou estatus, qüestió que "no té res a veure amb una relació subordinada".
Segons ha lamentat, l'Estat espanyol "es nega" a admetre que existeixen subjectes polítics com poden ser "el subjecte polític poble basc o català i que poden ser tan legítims com l'espanyol".
"Volem tenir dret a aquests ressorts de poder, d'Estat, per configurar una realitat política que ens permeti assegurar el nostre futur col·lectiu", ha afegit.
NOU ESTATUS
Segons la seva opinió, en la present legislatura basca hi ha temps per acordar un nou estatus per a País Basc i ha incidit que "els qui apostem pel dret a decidir tenim una responsabilitat especial".
"És evident que PSE i PP no estan per la tasca però la resta de forces que defensem el dret a decidir tenim l'obligació política de donar-li forma i contingut perquè la ciutadania en general sàpiga de què parlem", ha descrit.
En aquest sentit, ha afirmat que no es tracta de l'exercici "evanescent d'acció romàntica dels bascos que volen el seu lloc en el món". "Parlem del dret a decidir per resoldre de la millor manera els problemes que tenim, assegurar drets socials, econòmics, preservar la nostra personalitat política com a poble... Totes aquestes matèries es tractaria de definir-les. Dotar de contingut el dret a decidir", ha conclòs.
