BARCELONA, 16 gen. (EUROPA PRESS) -
El democratacristià Josep Antoni Duran, que ha presentat aquest dissabte la seva renúncia com a president del comitè de govern d'Unió, ha estat al capdavant del partit durant quasi 29 anys.
Nascut a Alcampell (Osca), a la Franja de Ponent, el 1952, està llicenciat en Dret, casat i amb tres filles i va ingressar a Unió Democràtica de Catalunya el 1974, i va ser tres anys després el primer president d'Unió de Joves.
Del 1982 al 1983 va ser president del comitè de govern d'Unió, càrrec que va reprendre el 1987 fins que aquest dissabte ha presentat la seva renúncia, i el seu relleu sortirà del congrés del partit a l'abril.
El seu primer càrrec polític va ser regidor de l'Ajuntament de Lleida, on va ser tinent d'alcalde, i entre el 1982 i el 1990 va ser diputat al Congrés dels Diputats, i va ser elegit eurodiputat en representació de les Corts.
El 1999 es va presentar a les llistes del Parlament de Catalunya i va ser diputat fins al 2004, i va ser entre 1999 i 2001 conseller de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat.
El 2004 va encapçalar la llista de CiU al Congrés, que va repetir en les dues següents legislatures, i en aquests anys ha estat el portaveu del grup parlamentari i president de la Comissió d'Exteriors.
Després de convertir-se en federació, va ser secretari general de CiU fins al juliol de 2014, quan va cedir el lloc a Ramon Espadaler, i entre el 2011 i el 2014 va ser president de la representació de la Generalitat a la comissió bilateral Estat-Generalitat.
El juny de 2015 es va trencar la federació de CiU, i Duran es va presentar en solitari com a Unió a les eleccions del 20 de desembre, en què no va obtenir representació.
Entre les distincions que ha rebut hi ha la de Gran Oficial de l'Ordre al Mèrit de la República Catalana, l'Ordre Bernado O'Higgins, la Gran Cruz de Isabel la Catòlica, la Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil, la Presidència d'Honor de la Cambra de Comerç de Xile, i ha publicat llibres com 'Cartes de navegació', 'La política a diari' i 'Catalunya i l'Espanya plurinacional'.
