MADRID, 31 maig (EUROPA PRESS) -
Les petrolieres Disa i Petrocat, ensenyes del grup Repsol a Catalunya, i la filial energètica a Espanya d'Engie, antiga GDF Suez, han presentat recursos davant de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem en contra de l'esquema de repartiment de les aportacions econòmiques durant el 2016 per part de les diferents empreses del sector energètic al Fons d'Eficiència Energètica, segons consta en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
Aquests recursos de les tres societats s'uneixen als presentats també davant del tribunal per altres empreses, entre les quals hi ha Gas Natural Fenosa, Fenie Energías, Nexus, Viesgo, Grupo Villar Mir, BP, Repsol, Cepsa o la comercialitzadora dels grans consumidors d'electricitat, Fortia Energía en contra de l'esquema de repartiment del Fons d'Eficiència Energètica.
Aquests recursos es dirigeixen contra l'ordre ministerial 359/2016 i se sumen a més als presentats per un ampli nombre d'empreses contra les obligacions fixades pel Ministeri d'Indústria per a l'any 2015.
L'ordre fixa una aportació econòmica obligatòria al fons en proporció al volum de vendes d'energia de cada empresa, i en el cas del sector elèctric es computa l'energia venuda al consumidor final, mentre que en el dels operadors petrolífers a l'engròs es comptabilitza l'energia venuda.
Les empreses de Repsol, inclosa la filial de butà, hauran de dedicar aquest any 42,5 milions d'euros al fons, respecte dels 24,5 milions d'Endesa o els prop de 26 milions de Gas Natural Fenosa, que també ha d'assumir la part proporcional del 50% a la societat conjunta Unión Fenosa Gas.
Cepsa, amb un 10,9% de les vendes, haurà d'aportar uns 22,5 milions, respecte dels prop de 15 milions de les societats d'Iberdrola, a les quals Indústria atribueix el 7,2% de l'energia venuda al consumidor final. A Galp li corresponen 11,7 milions més.
A banda dels 216 milions d'aportació per al 2016, la resolució d'Indústria fixa per a aquest any un objectiu d'estalvi afegit de 262.000 tones o equivalent de petroli, o de 3.046,51 gigawatts hora (GWh).
DENÚNCIES CONTRA L'ORDRE DEL 2015
L'assignació d'obligacions del 2015 va ser denunciada també per Gas Natural Fenosa, BP, GDF Suez, Kuwait Petroleum España, Galp, Villar Mir Energía, Madrileña Suministro de Gas, Energya VM Gestión de Energía o Factor Energía.
La mesura també ha estat denunciada per la Unió de Petrolers Independents (UPI), que agrupa els operadors Axoil, Disa, Dyneff, Esergui, GM Fuel i Meroil, alguns dels quals ja han decidit per separat denunciar l'ordre ministerial davant de la mateixa instància.
Altres empreses del sector de l'energia que han presentat denúncies són Saras i Tamoil, així com per les grans petrolieres, ja sigui de manera individual o a través de l'Associació Espanyola d'Operadors de Productes Petrolífers ([AOP]), que representa companyies com Repsol, Cepsa, Galp, Saras, Shell i la mateixa BP.
El Suprem també ha admès a tràmit recursos d'empreses que van des dels productors d'electricitat Acciona, HC (filial d'EDP España) i E.ON España fins als instal·ladors elèctrics de Federació Nacional d'Empresaris d'Instal·lacions Elèctriques i Telecomunicacions d'Espanya (Fenie).
La norma està recorreguda a més pels petits comercialitzadors, representats per l'Associació de Comercialitzadors Independents d'Energia, així com per la comercialitzadora Nexus i per les petites distribuïdores d'electricitat integrades a Cide HC Energía.
