BILBAO, 12 Abr. (EUROPA PRESS) -
El Moviment Pro-Amnistia i contra la Repressió, anomenat també ATA, ha enviat cartes a cadascun dels presos d'ETA en les quals els demanen que no admetin "la legalitat penitenciària i judicial", que no renunciïn a "la seva lluita i militància" ni assumeixin "el penediment del dany i el sofriment generat".
Aquest col·lectiu, que adverteix de "les greus conseqüències per a la unitat del col·lectiu" de reclusos que suposarien "les sortides individuals", es compromet a avançar cap a la fita de l'amnistia i, per a això, aposta per recórrer a "pràctiques de pressió i desobediència efectiva, i qualsevol altre mètode" que ajudi a aconseguir aquest objectiu.
Precisament, a mitjan mes de març, el portaveu del Moviment pro-Amnistia, Sendoa Jurado, va carregar contra la 'Via Rufi', impulsada per l'històric dirigent de l'esquerra abertzale Rufi Etxebarria perquè els presos d'ETA s'acullin "als mitjans legals i amb una aplicació individualitzada" amb la finalitat d'aconseguir la seva excarceració.
Jurado va advertir que a Sortu "li és igual" que la meitat de l'EPPK, col·lectiu de presos de la banda, "es quedi fora" d'aquesta via. "El fet que hi hagi presos que optin per l'acceptació de la legalitat anirà en detriment de les condicions de vida dels qui no l'acceptin", ha assegurat.
En la carta que ara ha dirigit el Moviment pro-Amnistia i contra la Repressió a tots els presos d'ETA, aquest col·lectiu assenyala que, amb la seva missiva, pretén "clarificar i informar" cadascun dels reclusos sobre "què és el moviment, com entén l'amnistia, quin paper tenen els presos polítics en aquesta lluita, i quins són els seus passos i aportacions per a la consecució de l'amnistia".
En aquest sentit, destaca que està organitzat "en tot Euskal Herria" i que la base de tots "els seus treballs, objectius marcats, aportacions, participacions, debats i reflexions, és l'assemblea".
També precisa que aquest col·lectiu "defineix l'amnistia com la tornada a casa, sense condicions, dels represaliats polítics i la resolució de les causes que van originar" l'existència dels reclusos. "La defensa de l'amnistia és l'eina més important per mantenir el caràcter polític d'aquest conflicte", explica.
Segons la seva opinió, "el reconeixement del caràcter polític" dels presos "és la clau per poder avançar cap a l'amnistia i el reconeixement de tots els seus drets humans". "D'altra banda, la vostra situació és conseqüència de la militància política que heu portat a terme i l'única manera en la qual es donarà solució al conflicte serà la llibertat amb dignitat i el reconeixement de la vostra lluita", afegeix.
En tot cas, vol deixar "ben clar que és absolutament complementari reivindicar" els drets dels presos "amb la lluita per l'amnistia" perquè els reclusos viuen "en una situació extrema". "No podem perdre de vista que els motius pels quals els estats vulneren els vostres drets són absolutament polítics", expressa.
Per aquesta raó, el Moviment Pro-Amnistia assegura que "lluita per fer front a les vulneracions" que pateixen els reclusos mentre es fa "el camí cap a l'amnistia".
EXIGÈNCIES
En aquest sentit, exigeix "el trasllat de tots els presos a Euskal Herria i el final de la política de dispersió, l'alliberament dels presos amb malalties greus, la concessió de llibertats provisionals a tots els presos polítics en situació de presó preventiva, la concessió de llibertats condicionals a tots els presos polítics que hagin complert dues terceres parts de la condemna", així com la derogació "de la legislació que imposa 40 anys de condemna".
"Això sí, pensem que, per portar a terme aquests passos, no us han d'exigir condicions com admetre la legalitat penitenciària i judicial, o la renúncia a la vostra lluita i militància, ni el penediment ni el reconeixement del dany o el sofriment generat", afegeix.
En aquest context, destaca que "és fals que, acceptant la legalitat penitenciària i judicial, es puguin superar les conseqüències del conflicte". "I quedaríeu en mans dels funcionaris, de la Junta de Tractament, de jutges de vigilància penitenciària. I aquestes sortides individuals tindrien greus conseqüències per a la unitat del col·lectiu", adverteix.
Per aquesta raó, afirma que el Moviment Pro-Amnistia "no permetria que el pes recaigui" sobre els reclusos. "Som nosaltres i, en general, és el poble treballador basc, qui ha de prendre la responsabilitat i el compromís per aconseguir les vostres millores sense condicions i arribar a la consecució de l'amnistia", manifesta.
Per aquesta raó, es compromet a "portar a terme la resocialització de la lluita" pels drets dels presos i l'amnistia, "demanant la implicació del màxim d'agents socials i moviments populars, així com la pressionant les institucions fins que sigui inassumible el cost polític de mantenir aquest crim i aquesta pràctica repressiva contra" els reclusos.
"Per a això, apostem per la denúncia pública i per les mobilitzacions en tots els àmbits, amb pràctiques de pressió i de desobediència efectiva i també amb qualsevol mètode que faci avançar cap a la consecució de l'amnistia", afirma.
Iñaki Egiluz Sagastizabal, Elias Fernández Castañares, Luis Armando Zabalo Bilbao i Jon Mikel Iturriaga Omar, en nom del Moviment Pro-Amnistia i contra la Repressió, notifiquen que aquesta carta ha estat enviada a cadascun dels presos d'ETA que es troben en presons franceses i espanyoles.
